L’atracció de la Medicina de Família. Sense novetats.

MIR 2020. Elecció de places: quan s’arriba a l’aspirant 6000 encara queda el 80 % de places de Medicina de Família i Comunitària a Catalunya. I quan s’arriba al 7000 encara tenen a la seva disposició el 70% de places de MFiC.

En la gràfica de Mirentrelazados es pot comprovar amb quins números s’escull l’especialitat.

mirentrelazados

El que passa a Catalunya és també una tendència general. Cal veure l’evolució els darrers anys de la mitjana o el P50 d’elecció de medicina de família. Ho hem mostrat també en escala logarítmica per emfasitzar la tendència.

Hi ha molta feina a fer:

  • Aconseguir prestigiar l’especialitat des de la Universitat.
  • Aposta decidida i de veritat de l’administració per un atenció primària ben finançada, amb professionals amb condicions laborals dignes.
  • Un discurs engrescador des dels propis professionals. Que no arribi només el malestar.
  • És una especialitat que permet moltes satisfaccions professionals, molt dinàmica, on cadascú pot trobar el seu lloc en l’assistència, la recerca, la docència, la comunitària…

Enyor presencial

Som e-salut. A favor de l’ús de les xarxes. De la comunicació on-line. De la virtualitat.

Però de tant en tant necessitem tocar-nos.

La presència física segurament implica més gran vincle. La comunicació flueix millor i hi ha més contacte entre les persones.
La comunicació no verbal juga un paper fonamental. Es promouen els llaços socials i les trobades informals.
Serveix per augmentar el sentiment de pertinença.

I pel que fa a la formació, els tallers d’habilitats són difícilment substituïbles per cursos on-line, com a molt parcialment..

El 2020 ens porta un canvi de paradigma en les relacions entre persones, si us plau per força. Esperem, però poder recuperar les reunions presencials, som éssers socials!

Telemedicina: juny 2020

E-consulta

Oscar Solans i Francesc López Segui ens fan una descripció de la Telemedicina en temps de COVID a Catalunya. El nombre d’eConsultes diàries durant el primer mes de confinament s’ha multiplicat per cinc, en relació al mes anterior:

la pandèmia COVID19 haurà demostrat, d’una banda, la resiliència del sistema públic català de salut en la readaptació, en temps rècord, d’un model de salut digital amb capacitat de resposta davant una emergència sanitària i, d’altra banda, la bondat dels serveis d’atenció no presencia.

Visites telefòniques

La majoria de les consultes presencials s’han convertit en telefòniques. Un estudi previ la COVID-19 molt interessant fet a Anglaterra (BMJ 2017) conclou que a l’atenció primària una primera consulta telefònica pot solucionar molts problemes. El plantejament no s’adapta a tots els pacients o pràctiques i no és una panacea per satisfer la demanda. No hi va haver cap evidència per donar suport a les afirmacions que el plantejament permetria, de mitjana, estalviar costos o reduir l’ús de l’atenció secundària.

En aquest WEBINAR ( Telemedicina: Noves formes d’exercir la medicina en temps de coronavirus) podem conèixer diferents experiències i propostes.

Videoconsulta

Després de diferents experiències en forma de proves pilot, algunes es van deixar al calaix: la tecnologia hi era però la predisposició del sistema i de les persones no. Ara s’ha fet un salt endavant. La Videoconsulta, amb possibilitats d’incorporar documents, imatges i dades va molt més enllà de la visita telefònica, però encara li queda molt camí per recórrer.

Monitorització a Domicili

Una experiència a l’EAP Sardenya de seguiment i detecció de possibles complicacions en pacients infectats per COVID-19: ha consistit en citar els pacients presencialment per fer ECO pulmonar i descartar signes de pneumònia. Els pacients que no han requerit derivació s’ha realitzat monitorització a domicili (de freqüència cardíaca i Saturació d’oxigen), ha estat en uns 50 pacients .

Epidemix

Innovadors de primera línia com en Jordi Serrano han fet una feina enorme per la difusió dels coneixements sobre la COVID-19 i també sobre les seves conseqüències en la transformació de la relació metge-malalt. Especialment motivat per les xarxes i el teletreball, ens ha ofert un seguir de reflexions en forma de debats on-line de persones rellevants durant la crisi de la pandèmia

Covid Records

Imatges i moments del que ens ha tocat viure. 

Un homenatge i  testimoni de la feina feta pels residents de la Unitat Docent UDACEBA

La transformació de l’atenció primària per fer front al COVID-19.

Els primers estudis de seroprevalença poblacional al nostre país s’han fet a l’Atenció Primària.

Ara toca coronavirus

Amb plena epidèmia a casa nostra de COVID-19 he volgut compartir en aquest blog les reflexions que fa l’Àngels Ballarín, metgessa de família al Butlletí APSalut.

Fa dies que un allau de xifres crues difícils d’entendre i pair ens espera només despertar-nos. De sobte sembla que hem descobert la vulnerabilitat de l’existència en aquest món privilegiat. Temps d’incertesa i de pors. Sens dubte moment històric per la medicina. També temps d’oportunitats.

D’aquesta situació aprendrem segur sobre el maneig de les epidèmies i la salut pública en majúscules, però de manera contraposada a tot això, des d’aquí convido a fer un exercici d’introspecció i reflexió sobre les reaccions íntimes de les persones, incloent-hi també les nostres, les dels professionals sanitaris.

I hi convido perquè aquest és un moment ideal per posar a la pràctica l’essència de la nostra especialitat. De fet els professionals de la Medicina/Infermeria Familiar i Comunitària som els especialistes en la persona i el seu entorn, de la manera més holística i en el sentit més ampli possible, i si una cosa hem de saber gestionar en el nostre dia a dia és la incertesa.

Contínua…

 

Medicina de Família a França

A França la Medicina de Família no ha tingut el mateix desenvolupament que al nostre país. La Medicina General (com en diuen ells ) és diferent i peculiar. Com és un metge de família? Això en diu una web cercadora de metges:

“El metge de família és un metge general, que intervé per tractar diferents patologies i proporcionar atenció al pacient. Proporciona una assistència mèdica continuada i completa. Tracta pacients de diferents edats i sexes i diagnostica diverses patologies i problemes de salut. El metge de família tracta malalties i lesions i redirigeix ​​els seus pacients a altres professionals.
Construeix estretes relacions amb els seus pacients donat que els visita sovint i és el primer que vetlla per la seva salut. Alguns metges de família van encara més lluny, convertint-se en autèntics amics“.

Quina és l’estat de la Medicina General/ de Família a França?

L’1 de gener de 2018 hi havia 226.000 metges a França. Tanmateix, pel que fa als metges generals n’hi ha menys que d’altres especialistes: representen el 45% del total.

L’edat mitjana és de 51 anys.

A causa de l’augment de la població, els municipis es troben sense metges generals (8,6% de la població). Les zones més afectades són les comunitats rurals perifèriques, però també les zones urbanes amb una alta població. De fet, hi ha preocupació en la societat.

Com funciona el sistema?

A França, cada persona assegurada per la seguretat social ha de comptar amb un metge “de capçalera”per tal de fer un seguiment mèdic personalitzat.

L’elecció del seu metge referent és gratuïta. Qualsevol metge inscrit al Consell de l’Associació Mèdica ho pot ser. No hi ha límits geogràfics. Ho solen ser els metges generals però pot ser qualsevol altre.

Els membres d’una mateixa família no necessàriament tenen el mateix metge.

Quina és la seva formació?

Els  metges a França realitzen la formació  universitària en Medicina després d’un batxillerat científic. L’aprenentatge mèdic consta de dos cicles: un primer cicle de 2 anys i un segon cicle de 4 anys anomenat DCEM, basat en exercicis pràctics.
Finalment, un tercer cicle amb una durada d’entre 3 i 5 anys, segons l’especialitat escollida. S’hi poden fer diverses disciplines en aquest nivell, entre les quals hi ha medicina general, disciplines quirúrgiques, ginecologia, reanimació i anestèsia.

1r cicle (2 anys)
Per ser metge general abans de començar el primer any de medicina (comú a tots els estudis de l’àmbit sanitari). Pocs estudiants aproven a la primera. De fet, només el 20% dels candidats passa al segon any.

Durant el segon any del primer cicle, l’estudiant realitza les seves primeres pràctiques en un centre hospitalari d’un mes i una tarda a la setmana.

2n cicle (en 4 anys)

Al final d’aquest cicle, els estudiants realitzen un examen nacional de classificació que determinarà l’elecció de la regió per realitzar la seva pràctica.

Al sisè curs els estudiants poden triar la seva especialitat després de les proves de classificació nacional en aquest cas “metge general”.

3r cicle: Pràctiques (en 3 anys)
Després d’haver escollit una especialitat, l’estudiant serà “intern” durant 3 anys per convertir-se en metge general.

Al final d’aquests 3 anys, els estudiants han de fer una tesi. El diploma obtingut és un DES (diploma d’estudis especialitzats) que valida les seves habilitats. Es diu així el doctorat estatal de medicina.

Els residents tenen una intensa vida associativa

congres frança

La Societat Francesa de Metges Generalistes organitza anualment el seu congrés des de fa 14 anys.

Medicina de Família a Quebec

El camí cap a la medicina de família al Québec és diferent al que coneixem al nostre país i s’organitza a través de les universitats.

El Col·legi de Metges de Família del Canadà estableix estàndards nacionals per a la formació i la certificació en medicina de família.

@FamPhysCan

El Col·legi s’orienta cap a una formació basada en les habilitats i promou l’avaluació innovadora dels residents. Les seves iniciatives per augmentar la presència de medicina de família al currículum predoctoral han donat els seus fruits: en els darrers anys, l’interès per la medicina de família com a opció professional ha augmentat molt entre els estudiants.

L’educació en medicina en general i en medicina de família en particular travessa un període molt interessant.

El Col·legi ofereix l’examen de certificació en Medicina de Família, que es fa 2 cops l’any.

Sol·licitud d’admissió
El primer pas és ingressar al programa de Doctorat en Medicina (M.D.) d’una escola de Medicina.  A Quebec, quatre universitats ofereixen el programa.

L’admissió es pot fer després d’haver cursat la carrera universitària. Cada universitat té els seus propis criteris i procediments d’admissió.

Doctorat en medicina
El doctorat en medicina té una durada de 4 a 5 anys, depenent de la universitat. Inclou de 2  a 3 anys de cursos teòrics seguits d’1 any i mig a 2 anys de pràctiques en entorns clínics (externat) en les diverses disciplines de la medicina. Al final d’aquest programa, s’ha de passar l’examen del Consell Mèdic del Canadà (MCC) per obtenir el diploma i, per tant, el títol de Doctor en Medicina.

Sol·licitar una residència de medicina de família

També al final del doctorat cal sol·licitar una plaça de residència en medicina de família. La residència consta d’un programa universitari graduat. La residència en medicina familiar és de 2 anys. És possible ampliar la residència un any complet (docència, emergències, geriatria), un trimestre (obstetrícia) o fins i tot a la carta (segons la durada i la pràctica). La residència s’ofereix a les mateixes quatre facultats del programa de doctorat. Es pot triar fer la residència a la mateixa facultat que el doctorat o canviar la facultat.quebec-3109869_1280

Imatge de jacqueline macouPixabay

Pel que fa al sou del resident, és variable en funció del lloc i de l’any de residència i de les activitats extres que fan

Comportament examen MIR

Aviat els aspirants a especialistes tindran el temut examen MIR  (25 de gener de 2020). Tan temut, que condiciona tota la formació a les facultats de Medicina i és font de negocis paral·lels per preparar-se adequadament.

A la darrera convocatòria, 2018/19, un total de 15.475 aspirants estaven cridats a participar a l’ examen MIR per a optar a una de les  6.797 places.

Va ser l’examen  de menor percentatge d’aprovats dels últims 5 anys, un 79% (semblant al 2015). Va ser molt criticat per la seva dificultat.

La gràfica de nombre de places i nombre de presentats per anys que publica academiaMIR  ens permet visualitzar la ratio:

 

 

 

 

 

 

 

Adjudicació de places de Medicina de Família

8337 va ser el número d’ordre darrer que va poder escollir Medicina de Família el 2018/19 i 8018 el 2017/18

L’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària:

  • És la que ofereix un major nombre de places,  suposa el 28,16% del total de places convocades aquest any  18/19(1.914)
  • És la base del nostre sistema sanitari pel nombre de professionals (28.506 amb quota assignada en Atenció Primària  l’any 2016, molts milers de reforç, dispositius de suport, en serveis d’urgències d’AP i Hospital i 061),
  • És important per activitat que desenvolupa  (205.679.995 consultes ordinàries i 22.222.808 urgències a l’any 2016)
  • És l’especialitat que  garanteix l’equitat i l’accés a la salut fins a la llar més allunyada,
  • PERÒ any rere any no és de les més triades entre els aspirants amb millor número.

Es poden consultar estadístiques molt interessant en SMAndaluz.com web que ja hem recomanat alguna vegada.

 

 

Blogs encara

Les xarxes han multiplicat la difusió de missatges i la forma d’arribar  a la informació. Abans arribàvem a un blog fent una cerca activa als cercadors.  I després el seleccionàvem com a interessant de manera que anàvem rebent les noves entrades.

 

Imatge de Wokandapix en Pixabay

Això encara es pot fer, però en general la informació ens arriba a través de les piulades del Twitter, o missatges a instagram, fins i tot per grups de whatsapp o Telegram; pels més antics a facebook, i altres xarxes més específiques com Pinterest.

En el cas dels professionals Linkedin ens aporta molta interacció interessant, més enllà de buscar feina.

Així que encara trobem molts metges que es dediquen a divulgar a través de Blogs.

En el cas de l’Atenció Primària, la semFYC ha fet una tasca de recopilació interessant.

Fa uns anys parlàvem de blogs relacionats amb la docència.

Avui em ve de gust recomanar el Blog d’un metge de família, del Miguel Molina, la chuletadeosler i  l’Àgora Mèdica del Jordi Mestres i l’Iris Alarcón.

A gaudir!

Bloc a WordPress.com.

Up ↑