Que la medicina de família creixi depèn dels metges de família.
I ja sabem la dita: si cerques resultats diferents no facis sempre el mateix.
Amb l’organització del MIR troncal ens apareix una nova amenaça, que hem de convertir en oportunitat.
La darrera editorial de la revista AMF “Atenció Primària: data de caducitat?” de María José Fernández de Sanmamed Santos ens posa el dit a la nafra: “L’evidència dels beneficis dels sistemes de salut orientats a l’Atenció Primària de Salut (APS) és forta. Investigacions primàries i revisions sistemàtiques mostren que un Sistema Nacional de Salut centrat en la APS obté millors resultats i redueix inequitats amb menys costos”.
En canvi davant el deteriorament de l’Atenció Primària:”Els metges de família estem adoptant una posició de silenci i renúncia, o bé de col·laboració”. “Nosaltres mateixos estem contribuint a planificar un futur sense APS o amb una APS «invisible, difuminada en una xarxa d’organitzacions centrades en malalties sota la supervisió permanent dels hospitals”. N’hem parlat en aquest blog a propòsit del pacient crònic.
Per alguns la primaria mor d’un complex d’inferioritat no superat.“La majoria de residents que escullen la medicina de família ho fan com a mal menor, com a segona opció, de manera que comencen la residència amb una baixa autoestima.”
I el que es troben, a més és “Una relació APS/Atenció Especialitzada a diferent nivell, amb una APS al servei de l’atenció secundària, amb complex d’inferioritat, amb absència de prestigi, que actúa en ocasions com a “secretària” del sistema. La integració assistencial és liderada pels hospitals”.
I en canvi hem de recordar que “a totes les enquestes que es fan per valorar la qualitat, l’APS és excel·lentment valorada per la població i els seus professionals recomenats”.
Encara que hi ha autors que prefereixen atribuir a factors externs a l’APS la seva manca d’èxit, Josep Casajuana i José Gervás ens posen llum sobre com sortir de l’atzucac: “la necessària renovació de la APS des d’abaix, des de la consulta. Innovació contra la rutina i la cultura de la queixa”.
En el cas de la docència MIR ens espera amb la troncalitat una nova prova de la capacitat de la medicina de família:
La vocació troncal hi és implícita. Més de 30 anys innovant i portant la iniciativa pel que fa a metodologia docent avalen les unitats docents de medicina de família. Tenim experiència en la formació en comunicació, bioètica, gestió de la consulta, tots ells elements essencials del tronc de medicina. I també hauriem de jugar un paper complementari en altres troncs (cirurgia…)
Si volem un sistema de salut orientat a l’Atenció Primària l’estructura de la formació MIR s’hi ha d’adequar.
Liderarà la Medicina de Família la troncalitat? Fora complexos, espolsem-nos la mandra, sortim de la rutina i de la zona de confort i posem-nos a treballar. Encara hi som a temps.
el metge digital.cat 
Deixa un comentari