Entrevistem a Antoni Sisó

Antoni Sisó Almirall. Metge de Família. Investigador. Activista de la medicina de família. Lliurepensador. Clínic

toni siso

Comencem la secció d’entrevistes del Blog parlant amb Antoni Sisó Almirall (Barcelona, 1971).

És una entrevista amb truco i és propera perquè fa molts anys que ens coneixem intensament, sobretot quan vam compartir junta permanent de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) com a secretari i vicesecretari.

Ets realment com et defineixes al twitter: Respecte-prudència-solidaritat-rigor?

Tinc les febleses de tot ésser humà, però sí! intento cada dia posar en pràctica aquests valors amb els que m’identifico.

Quin Impact Factor (IF) tens?

Ui! No ho sé, però no em preocupa. Més de 200 punts… o pot ser 300, no n’estic segur. Poc a poc van imposant-se altres rankings com l’índex-H, que poden aproximar-se millor a la qualitat científica.

Algun altre metge de família a Catalunya et fa la competència en Impact Factor (IF)?

I tant! I són bons amics. Perquè “fer Recerca” vol dir cooperar.

És un objectiu professional el IF? Hauríem d’investigar més els metges de família?

El IF podria ser un objectiu dels professionals que es dediquen a la investigació, i que fan d’aquesta una trajectòria específica pròpia. Tots els metges i metgesses investiguen: en el moment que apliques una intervenció, un tractament o simplement una enquesta, i després en fas avaluació, estàs investigant. Però investigar és com dedicar-se a la docència: ni cal que tots els professionals fem de docent, ni cal que tots fem recerca.

Hauríem d’investigar més? I tant!, els metges de família hauríem d’investigar molt més del que ho fem. En el meu cas tinc la sort i el privilegi que a la meva empresa (Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre, CAPSBE) m’ho deixen fer. Però tenim molts problemes per investigar; alguns problemes són condicions de l’entorn desfavorable, altres d’infraestructura, però altres els podem resoldre els professionals: pertanyem a una especialitat molt assistencial, les línies de recerca i els projectes són fràgils, no tenim un reconeixement específic, ens manquen recursos econòmics i polítiques de discriminació positiva, ens costa molt treballar de manera multiprofessional, i tenim (en general) escassos coneixements metodològics. Investigar més, millor, i de forma cooperativa i internacional és un dels gran reptes que tenim els metges de família del primer quart del segle XXI, perquè la nostra feina es fonamenta en el coneixement.

T’ho explicaré des d’un altre punt de vista diferent: per cada euro invertit en recerca biomèdica, els investigadors en generem dos.

Tots els metges de família hem de tenir ecògraf a la consulta?

En el futur sí, i passarem d’auscultar un buf mitral, a veure si la vàlvula obre i tanca correctament, a disminuir la incertesa davant un dolor abdominal, o a veure si la vesícula biliar o els ronyons tenen pedres, entre altres… Ja existeix la tecnologia per fer-ho possible, i és una tecnologia molt “democràtica” perquè ja està a l’abast de tots els professionals. Malgrat tot, caldrà una planificació acurada que vagi acompanyada d’un pla de formació que respongui als problemes de salut més freqüents.

Els “referents” als CAPs desvirtuen la visió holística?

No necessàriament.

La visió holística és nuclear, i qui no la tingui s’ha equivocat de feina. Els referents venen després, i es generen per respondre a necessitats concretes per “designació directiva”. Però altres vegades neixen de forma natural, senzillament per curiositat, per ganes d’aprendre i de progressar en el coneixement.

Això de l’atenció a la cronicitat no ho van inventar amb la reforma de la primària als anys 80? Els metges de família no assumim les nostres responsabilitats o n’hi ha de més llestos?

Quan era resident fa 20 anys, ja teníem població envellida, i amb les eines que teníem, assumíem tot el que calia del pacient crònic (conciliacions, transicions, atenció domiciliària, etc). Es feia una bona feina. Actualment en tenim tanta o més de població que etiquetem com “crònica”. Les dades epidemiològiques ho corroboren. Però allò que no teníem fa 20 anys era tanta polimedicació, tanta reiteració de proves complementàries i tanta necessitat de registres. En certa manera, l’Administració i els mateixos professionals ens hem generat més demanda: en alguns casos justificable per l’avanç en el coneixement; en altres casos no, i continuem fent molta tasca administrativa. El treball multidisciplinar amb el pacient crònic és imprescindible: en aquest sentit, cal donar un nou impuls a la infermeria familiar i comunitària. Però serà impossible que els metges de família assumim les nostres responsabilitats de manera eficient si d’una banda, estem ofegats per tràmits i registres, i d’altra banda, no injectem al sistema els metges de família que calen. Sense més metges de família al sistema, aquest no serà sostenible.

Parlem de la CAMFiC. Com t’agradaria que fos? quin és el teu projecte?

CAMFiC és la societat de totes les metgesses i metges de família. La meva visió de la CAMFiC té algun paral·lelisme amb… el Barça. M’explico: durant el Franquisme cridar al camp “Visca el Barça!” era el mateix que cridar “Visca Catalunya”. Vet aquí el gran eufemisme que defineix al Barça com més que un club. A la CAMFiC li passa quelcom similar: CAMFiC és més que una societat científica, de manera que quan els professionals hem sofert menysteniments, o atacs a les nostres competències des de diversos àmbits sempre hem pogut aixoplugar-nos i organitzar-nos en ella. En el aquest sentit, volem que CAMFiC sigui una societat oberta, honrada, solidària, propera, rigorosa, respectuosa, lleial al soci i als pacients, i compromesa. En definitiva, una societat amb els valors dels seus socis.

Una Societat Científica, formativa, certificativa, reivindicativa? Quin és el pes de cadascun?

Volem que sigui, sobretot, científica. I també plural. I tot el que esmentes té el seu pes.

És i serà formativa, amb accions formatives adaptades a les necessitats professionals, a les novetats, a les noves fórmules d’aprenentatge, a les noves tecnologies, i també a una visió multiprofessional.

És i serà certificativa: apostem, tal i com succeeix als països europeus més desenvolupats, que la certificació i recertificació professional sigui liderada i gestionada per les respectives societats científiques.

I en relació a la reivindicació… Reivindicar vol dir reclamar o recuperar alguna cosa a la que creus que tens dret. És un acte de legítima defensa davant alguna vulneració. Desitgem no haver d’arribar a reivindicar en excés, però si cal fer-ho, tothom ha de saber que ho farem amb totes les eines i recursos que tinguem a l’abast.

I les relacions amb la indústria farmacèutica? i l’Administració?

La indústria farmacèutica forma part del teixit social i industrial del nostre país. Històricament ha estat sòcia d’accions útils per avançar en el coneixement científic de la nostra professió i de la nostra feina, i per tant, volem continuar col·laborant-hi, però sempre des de la transparència en la relació, promovent les bones pràctiques, i des de la independència científica. Pel que fa a l’Administració CAMFiC continuarà defensant un sistema de salut públic i d’accés universal. Però cal que la veu i el vot de la CAMFiC estiguin presents en totes les estratègies i polítiques de salut del país, perquè a totes hi cal trobar l’Atenció Primària. L’Atenció Primària vol continuar sent la porta d’entrada al sistema sanitari: amb més de 40 milions de visites anuals de ben segur que ho és. Però no a tot arreu està desenvolupada amb els recursos suficients i de forma equitativa. CAMFiC està en condicions d’assessorar a l’Administració a prendre decisions basades en l’evidència i per tant, volem continuar colaborant-hi.

La CAMFiC ha d’englobar els metges d’urgències?

Moltíssims metges de família treballen a serveis d’Urgències, especialment joves, ja sigui al SEM, a CUAPs, o fins i tot serveis d’Urgències hospitalaris. I el metge de família és, per la seva formació, el professional amb el perfil idoni per respondre de la manera més eficaç al volum més important de les Urgències que es produeixen al nostre país.

Com quedarà la relació amb la semFYC?

No sé com quedarà… depèn de tantes coses!

Ara per ara és amistosa. La CAMFiC forma part d’una gran federació, que és la semFYC. Sovint el funcionament federal ha resultat satisfactori per totes les parts. Però no és descartable que en els propers temps CAMFiC tingui reptes que exigiran d’una relació bilateral. En fi… el futur és difícil de predir.

Algun comentari més?

Doncs si… Tres coses.

Una: Investigació. A l’Atenció Primària existeix vida intel·ligent. Gent amb talent capaç de liderar iniciatives i projectes, i la Recerca és una gran oportunitat d’obtenir recursos, d’obrir fronteres generant xarxes amb l’exterior, i d’implementar coses noves que millorin la salut de les persones.

Dos: Medicina de Família i Universitat. Des de fa dècada i mitja (o més) que vivim en una permanent organització desorganitzada dels plans d’estudi, on cada universitat fa la guerra pel seu compte, i on la Medicina de Família té una presència molt desigual però de poc impacte (en general) en el “producte” final: el professional. Des de la CAMFiC voldrem contribuir a l’establiment d’una estratègia comuna que permeti que a les Facultats de Medicina orientar el grau a construir professionals amb visió holística. I per aconseguir-ho calen més metges de família als “Departaments de Medicina de Família i Comunitària” de les Facultats (el nom el podem millorar).

Tres: Atenció Domiciliària. El quiròfan és l’àmbit natural (però no exclusiu) del cirurgià. El domicili és l’àmbit natural (però no exclusiu) del metge de família. Sense cirurgià, no hi ha intervenció quirúrgica. Sense metge de família, no hi ha atenció domiciliària eficaç. Tant al quiròfan com al domicili s’hi desenvolupa una atenció mutidisciplinar i multiprofessional on cadascú fa la seva part de la feina, però la coordinació dels recursos i el lideratge clínic es centren en el professional de confiança del pacient: el seu metge de família. Les eventuals noves fórmules de gestió i/o organització de l’atenció domiciliària hauran de tenir molt presents aquestes premisses.

Siso

Anuncis

One thought on “Entrevistem a Antoni Sisó

  1. Per iniciar aquesta nova secció l’entrevista al Dr. Sisó es tot un encert. M’agrada la seva visió de l’AP, moderna, amb una aposta clara per la recerca i la docència i assumint el lideratge que ara no tenim. La recertificació i la tecnologia són reptes de futur, endavant doncs en aquesta nova etapa de la CAMFiC !!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s