Entrevistem a Gustavo Tolchinsky

Metge Internista, treballa a l’hospital de Badalona. Secretari de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona.

Per un metge assistencial com tu què et va sorprendre més quan vas entrar a la junta del comb?

Vaig entrar a la primera Junta sent encara Resident, estava sorprès que se’m donés la possibilitat d’entrar a la Junta, sent un desconegut en “la professió” des del punt de vista científic i assistencial.
Hi havia molts metges veterans, jo tenia gairebé 30 anys menys que alguns, però em va sorprendre molt que la meva veu com a MIR era tinguda en compte com la d’altres. El que era important era la idea i l’aportació, i no tant qui ho deia… evidentment amb relativitat, com a MIR la meva experiència i coneixement del sistema… Però la junta tenia sensibilitat per conèixer els problemes dels metges joves i saber quines solucions proposaven.
A la Junta actual, la responsabilitat com a Secretari és major i la meva experiència també, més que sorpresa, sento molta responsabilitat per la institució i per gestionar programes.

Vaig entrar a la primera Junta sent encara Resident, estava sorprès que se’m donés la possibilitat d’entrar a la Junta

Tens temps per la família i l’oci?

Intentem com a família, tenir els caps de setmana per fer activitats junts i sobretot un dia intersetmanal, els dimecres como a dia per tenir la tarda per fer escalada en família. Arribar sempre que puc a recollir els nens divendres o dilluns si no tinc guàrdia. Ara que el major dels fills té més autonomia, se’ns fa més difícil de quadrar estar tots junts a l’hora, però ho intentem cuidar. Les tardes que sóc a casa no treballo mentre els nens estan amb nosaltres, però certament fer de Secretari de la Junta ha tensat una mica més la situació.

Et veus valorat per la feina que fas al comb?

Dintre del COMB tinc la sort de treballar amb gent molt competent i amb una Junta cohesionada amb un President que té molta capacitat de lideratge i exigeix que la nostra acció vagi encaminada a millorar la nostra professió i pels nostres professionals.

Però fora del COMB m’haig d’explicar perquè entenguin en què consisteix l’acció del Col·legi i per tant que es valori la meva tasca. Personalment em dóna moltes satisfaccions, sobretot en un programa com el PAIMM on estic de coordinador i on la voluntat d’ajudar als col·legiats que ho estan passant malament li dóna molt de sentit a les hores dedicades.

El secretari de la junta cobra per ser-hi?

Si, cobro per una dedicació i sobretot per una responsabilitat en la tasca que faig.

Un programa com el PAIMM on estic de coordinador i on la voluntat d’ajudar als col·legiats que ho estan passant malament li dóna molt de sentit a les hores dedicades.

Com tenim l’acreditació de la formació? Ho fem bé com a país? Hi ha massa burocràcia? Cal?

A Catalunya s’acrediten 1700-1800 activitats formatives anuals per a metges, el reconeixement oficial a la qualitat de la formació que cada metge fa té un valor important.
Ara farà 20 anys que el Dr. Hèlios Pardell, pioner en l’acreditació de formació mèdica continuada va posar els fonaments i aquesta acreditació va començar a caminar. Cada vegada és un procés més eficient, s’han aconseguit escurçar els temps de procés i la plataforma informàtica s’ha renovat per ser més eficients. Entenc que acreditar la formació exigeix justificar-la, però a la vegada aquest procés permet a l’organitzador de la formació ser conscient  d’aspectes que altrament li passarien per alt. A més de vegades identifiquem coses que no es poden acreditar o conflictes d’interessos que condicionen els continguts. No oblidem que la revisió la fem companys metges que també fem formació i ens formem. Com a país crec que som molt exigents amb nosaltres mateixos en aquest camp i és positiu. Finalment, crec que sí que cal, ajuda a homogeneïtzar criteris de qualitat en formació medica continuada en un territori de 40000 metges amb molts proveïdors i nivells de complexitat assistencial.

Acreditar la formació exigeix justificar-la, però a la vegada aquest procés permet a l’organitzador de la formació ser conscient d’aspectes que altrament li passarien per alt.

El segell de Web mèdic acreditat és una fórmula que encara és vàlida?

WMA neix fa més de 10 anys, i en els darrers anys hem intentat donar-li profunditat conceptual, amb un comitè de valoració dels webs amb criteris tècnics transparents i en coherència amb els valors professionals del Codi de Deontologia, tant per defensar la dignitat de la professió com per protegir a la població per fer-li arribar informació el més veraç, prudent i entenedora dintre d’un mar d’infoxicació que pot ser la xarxa.

Podrem acreditar mai les APPs de salut o és una feina impossible?

Jo hi crec, però és complex, hi ha iniciatives que van en aquest camí i allò important és definir criteris i model d’acreditació. No hem d’oblidar que el negoci de la salut és molt llaminer, i no tot s’hi val, hi ha moltes APP fetes per fer negoci sense cap base sòlida, després n´hi ha d’altres de ben intencionades amb escassa utilitat, s’ha de ser curós en posar un segell, sobretot quan i qui el posa, sigui qui sigui, institució seriosa i responsable.

Pel que fa als metges joves. Parlem de precarització. Com és possible que en un país on falten metges i encara en faltaran més, no es valoritza el treball dels més joves?

 La precarització té cares visibles, dels companys que surten del MIR sense saber què faran professionalment ni personalment.
Però també institucions. Les generacions de professionals que formen part dels centres on treballen han contribuït a fer-los el que són. Si prescindim dels valors dels seus professionals tractant-los pel que aporten tècnicament i no en què converteixen l’entorn de treball és menystenir el valor dels professionals.
Per una banda, el missatge és que valem poc i per l’altre, que els nostres valors no importen, i per tant, es trencarà el lligam i sentiment de pertinença, tan intangible i valuós a la vegada i que pot acabar deteriorant les institucions.

El missatge és que valem poc i per l’altre, que els nostres valors no importen, es trencarà el lligam i sentiment de pertinença, tan intangible i valuós a la vegada i que pot acabar deteriorant les institucions.

És possible conciliar vida laboral i familiar pels metges i metgesses?

 Actualment no és fàcil, la nostra professió és vocacional i ens agrada malgrat moltes circumstàncies adverses. Però conciliar ens fa millors professionals, ens ajuda a tenir equilibri. Cuidar-nos com a persones, la família o les amistats és tan important com altres facetes professionals més valorades. Hi ha una part que depèn d’un model heretat de dedicació molt intensa, però també la precarietat i la dificultat per  cobrir la pressió assistencial influeixen. S’ha d’avançar a una millor i més equilibrada vida laboral

Què penses quan posen en dubte els informes mèdics del dia 1 d’Octubre?

No tot s’hi val en política, independentment de les idees que defensis. Atacar la professionalitat dels companys és d’una baixesa denunciable.

Parles 5 llengües i has volat per mig món.  Des de la teva perspectiva global creus que serem capaços de construir un país culte, ric, lliure, desvatllat i feliç com deia Espriu?

Ostres, quina pressió… Avui dia molts viatgen i molts que han passat per Catalunya s’hi han quedat per sentir-se a gust aquí. I no crec que sigui només pel clima, i perquè tant car com és viure aquí! deu ser que hi ha quelcom que ho fa atractiu. No crec que tingui “autoritat” per dir gaire més.
Voldries parlar d’algun altre tema?
 Crec que has sigut exhaustiu en l’entrevista, no m’has preguntat pel futbol…
Una altre dia!
Gràcies

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s