Ens caldrà una nova AP reorganitzada, resolutiva, equitativa, comunitària i social, orientada als determinants socials de la salut.
Ens cal un sistema sanitari centrat en el pacient, en les seves necessitats, vivències, valors i expectatives, i també d’acord amb el seu context biopsicosocial. Un sistema sanitari bolcat en la transparència i en la rendició de comptes de les seves actuacions davant la societat.
La universalitat de l’atenció continua essent un valor del sistema i un dret fonamental
És bo recordar quin és el catàleg de prestacions i les funcions de l’AP quan sovintegen invasions competencials fruit de l’excedent de recursos humans d’algunes especialitats hospitalàries: sovint, i de manera incomprensible, l’Administració ha finançat ampliacions de carteres de serveis hospitalàries sense les necessàries evidències, opcions que acaben essent més cares i menys sostenibles que l’enfortiment de l’AP. L’equitat, l’efectivitat, l’eficiència i l’orientació a la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans són els valors i principis del model d’AP, on el professional (especialment el metge de família) haurà de tenir més implicació en la gestió de recursos i en la presa de decisions organitza.
Dins d’aquest canvi cultural caldran líders amb capacitat de gestió, assumpció de riscos i sintonia directiva i professional, que acceptin explícitament el procés d’avaluació, tinguin perfil de comunicació i de disposició a la col·laboració, amb capacitat de pacte i consens, propers a l’assistència, habilitat social i compromís institucional.
La docència ha d’estar integrada a l’organització general del centre d’AP, sense ser absorbida per les necessitats assistencials.
Els EAP hauran de ser els elements centrals no solament de l’accés al sistema sanitari sinó també del control i seguiment de les persones que volem una atenció continuada, longitudinal, propera, honesta, prudent, integral i de qualitat.
Entrevista Toni Sisó (12-9-2017)