Blog de l'Albert Casasa Plana
Un homenatge i testimoni de la feina feta pels residents de la Unitat Docent UDACEBA
La transformació de l’atenció primària per fer front al COVID-19.
Els primers estudis de seroprevalença poblacional al nostre país s’han fet a l’Atenció Primària.
Cal llegir amb interès l’article de Toni Sisó, president de la CAMFiC a la revista annals de l’Acadèmia (2019, Vol. 102, Núm. 2, Abril/Maig/Juny), en la secció “VIDRE I MIRALL” dedicada aquesta vegada a “L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DESPRÉS DE 40 ANYS DE LA DECLARACIÓ D’ALMA-ALTA”.
L’article Reptes de futur de l’atenció primària i salut comunitària, és un bon argumentari per saber on es troba actualment l’atenció primària de salut i la Medicina de Família a Catalunya, i recull gran part dels debats que darrerament es produeixen sobre cap a on anem.
És de remarcar que la CAMFC ha fet un esforç per recollir idees, matisos i veus diferents de la gent que treballa el dia a dia en els centres d’Atenció Primària, i ha aconseguit una síntesi que ens pot fer de guió pel full de ruta del futur.
En aquest context m’agradaria ressaltar alguns dels paràgrafs de l’article, tot i que en recomano la lectura completa:
Ens caldrà una nova AP reorganitzada, resolutiva, equitativa, comunitària i social, orientada als determinants socials de la salut.
Ens cal un sistema sanitari centrat en el pacient, en les seves necessitats, vivències, valors i expectatives, i també d’acord amb el seu context biopsicosocial. Un sistema sanitari bolcat en la transparència i en la rendició de comptes de les seves actuacions davant la societat.
La universalitat de l’atenció continua essent un valor del sistema i un dret fonamental
És bo recordar quin és el catàleg de prestacions i les funcions de l’AP quan sovintegen invasions competencials fruit de l’excedent de recursos humans d’algunes especialitats hospitalàries: sovint, i de manera incomprensible, l’Administració ha finançat ampliacions de carteres de serveis hospitalàries sense les necessàries evidències, opcions que acaben essent més cares i menys sostenibles que l’enfortiment de l’AP. L’equitat, l’efectivitat, l’eficiència i l’orientació a la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans són els valors i principis del model d’AP, on el professional (especialment el metge de família) haurà de tenir més implicació en la gestió de recursos i en la presa de decisions organitza.
Dins d’aquest canvi cultural caldran líders amb capacitat de gestió, assumpció de riscos i sintonia directiva i professional, que acceptin explícitament el procés d’avaluació, tinguin perfil de comunicació i de disposició a la col·laboració, amb capacitat de pacte i consens, propers a l’assistència, habilitat social i compromís institucional.
La docència ha d’estar integrada a l’organització general del centre d’AP, sense ser absorbida per les necessitats assistencials.
Els EAP hauran de ser els elements centrals no solament de l’accés al sistema sanitari sinó també del control i seguiment de les persones que volem una atenció continuada, longitudinal, propera, honesta, prudent, integral i de qualitat.
Entrevista Toni Sisó (12-9-2017)
L’anunci de les vagues dels Metges de Família i de l’Atenció Primària a Catalunya per la setmana del 25 al 29 de novembre de 2018 és el reflex de molts anys de retallades i frustracions.
M’agradaria compartir algunes reflexions:
Com a docent de la formació MIR de Medicina de Família comparteixo plenament el paràgraf del document de la camfic:
Pel que fa a la participació dels Residents de Medicina de Família i Comunitària és obvi que tenen tot el dret a participar en la vaga de forma activa. Des de la Unitat Docent UDACEBA es considera que el residents no són en cap cas serveis mínims (minimos_mir_supremo) donat que no són estructurals, i menys en les guàrdies fora del seu centre d’atenció primària.
Des de la Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària udaceba tenim una nova iniciativa. Des de fa un any, hem impulsat diversos grups per dinamitzar aquelles parts del programa de l’especialitat que costa més d’assolir:
Ara li toca el torn a la gestió: grup multicèntric i estable per la formació, la docència i la recerca en sistemes de gestió de l’atenció primària de salut.
Activitats:
Crear tallers de formació pels residents.
Obert a tots els residents i tutors.
El programa de l’especialitat parla de 5 àries competencials, entre les quals, la gestió de l’atenció: les competències essencials (comunicació, raonament clínic, gestió de l’atenció i la bioètica), les relacionades amb l’atenció a l’individu, les que tenen relació amb l’atenció a la família, les relacionades amb l’atenció a la comunitat i les que es relacionen amb la formació continuada i la investigació.
I pel que fa a la Gestió de l’atenció:
Una unitat docent creada a partir dels centres autogestionats no podia quedar-se sense desenvolupar fe forma prioritària aquesta àrea.
20 anys després de la primera Entitat de Base Associativa (EAP El Remei) ens tornem a trobar per fer balanç d’on som a la Jornada ACEBA.
Moments difícils per parlar-ne serenament. Des de la crisi econòmica (aviat farà 10 anys!) i les següents retallades pressupostàries, el sistema públic ha estat molt tensionat.
S’han barrejat conceptes a vegades per ignorància, a vegades intencionadament, posant al mateix sac proveïdors i privatització, gestió privada i afany de lucre. Un terreny on les EBAs han tingut les de perdre (atrapats entre grans holdings, sindicats i discursos on preval la ideologia sobre l’impacte en salut), tot i els evidents resultats positius de la seva gestió pel sistema català de salut.
La conseqüència més evident, la manca de creixement en nombre d’equips autogestionats. Molt poques noves experiències, i un futur incert.
El model català havia aconseguit un ample consens a la societat. Seria bo reprendre’l i en aquest marc redefinir les EBAs, que són un actiu del sistema públic de salut.
Com explicar la complexa organització del sistema públic de salut i la relació entre els diferents proveïdors a un estudiant de medicina? I que no entri en un profund estat de somnolència?
Les rutes assistencials ens permeten des d’un abordatge pràctic endinsar-nos en aquest tema d’entrada poc clínic.
Agafem per exemple la ruta de la insuficiència cardiaca en l’AIS dreta.
Els agents implicats en atenció primària hospitals i sociosanitaris són diversos en tipus de gestió i titularitat.
Permet reflexionar sobre com adaptar guies de pràctica clínica i com pactar el qui fa què entre diversos nivells assistencials.
I també introduir la importància de la interpretació de les proves diagnòstiques en funció de la prevalença i per tant del lloc d’atenció.
Després d’interaccionar amb diferents grups d’estudiants sembla que encara estan desperts.
Lliurament del 3r Premi Dr. Josep Manuel da Pena.
@udaceba continua apostant per la recerca i els residents.
Aquest any el treball premiat pel jurat presidit per la Rosa Monteserín ha estat “uso de benzodiacepinas. Un factor de riesgo para la demencia? Estudio de casos-controles
L’acte ens ha permès retrobades; records; parlar de valors amb els nous i no tan nous residents. I tot amb la magnífica col•laboració de l’Antoni Basses.
Recàrrega de piles en un acte emocionant.
La propera Jornada de Residents d’UDACEBA, el dia 6 de maig a l’Hospital Dos de Maig, serà especial: ja fa 10 anys del començament dels primers residents de la Unitat Docent.
De 6 places MIR ofertades hem passat a 10 MIR i 2 EIR. De jornades on érem una quinzena de persones a canviar d’escenari perquè som més de 60 i ja no hi cabem! De dos centres de salut a cinc. I encara tenim potencial per créixer!
Una unitat docent que vol ser propera al resident, facilitadora, flexible i adaptable i al mateix temps exigent per aconseguir una bona formació.
I tenim resultats. Només cal veure les comunicacions i posters acceptats al proper congrés semFYC. (més de 20!).
I, el més important, els exresidents tots amb feina.
Als anys 90 a Catalunya es va legalitzar la possibilitat que els professionals de la salut es convertissin en proveïdors dels serveis sanitaris públics.
En aquest marc un grup de professionals va decidir posar en marxa aquest model en l´EAP Sardenya.
I ja portem 15 anys! Continuem amb el mateix esperit d’innovació la nostra tasca assistencial, sense oblidar la recerca i la docència.
Amb una aposta ferma pel sistema públic de salut, reivindiquem la feina ben feta, amb els valors del professionalisme, de les entitats de base associativa.
I remarquem els bons resultats en salut i en eficiència tant de EAP Sardenya com de la resta de EBAs
Els residents de la unitat docent d’Atenció Familiar i comunitària udACEBA segueixen els programes MIR i EIR respectius. A udaceba, especialment, es considera important recalcar els valors del professionalisme. I també empoderar els residents en la gestió. Des de la gestió clínica fins a la gestió d’un centre.
La metodologia és senzilla. Cal aprendre amb la pròpia pràctica.
Fonamental l’autogestió de les guàrdies: implica compromís, responsabilitat, decisions en comú, gestió de conflictes entre iguals. La premisa bàsica és que la unitat docent posa les bases (nombre de guàrdies, horaris, dies a cobrir…) i la solució ha de sortir dels propis residents.
Altres exemples:
– L’organització de les sessions clíniques per residents mentre són a l’hospital o als centres de salut seria un altre.
– La participació activa i liderant grups com Fem Salut al Barri (salut comunitària).
– Gestionant el blog dels residents.
– Participant en les jornades anuals d’ACEBA.
el metge digital.cat 