L’atracció de la Medicina de Família. Sense novetats.

MIR 2020. Elecció de places: quan s’arriba a l’aspirant 6000 encara queda el 80 % de places de Medicina de Família i Comunitària a Catalunya. I quan s’arriba al 7000 encara tenen a la seva disposició el 70% de places de MFiC.

En la gràfica de Mirentrelazados es pot comprovar amb quins números s’escull l’especialitat.

mirentrelazados

El que passa a Catalunya és també una tendència general. Cal veure l’evolució els darrers anys de la mitjana o el P50 d’elecció de medicina de família. Ho hem mostrat també en escala logarítmica per emfasitzar la tendència.

Hi ha molta feina a fer:

  • Aconseguir prestigiar l’especialitat des de la Universitat.
  • Aposta decidida i de veritat de l’administració per un atenció primària ben finançada, amb professionals amb condicions laborals dignes.
  • Un discurs engrescador des dels propis professionals. Que no arribi només el malestar.
  • És una especialitat que permet moltes satisfaccions professionals, molt dinàmica, on cadascú pot trobar el seu lloc en l’assistència, la recerca, la docència, la comunitària…

La CAMFiC pal de paller

Cal llegir amb interès l’article de Toni Sisó, president de la CAMFiC a la revista annals de l’Acadèmia (2019, Vol. 102, Núm. 2, Abril/Maig/Juny), en la secció “VIDRE I MIRALL” dedicada aquesta vegada a  “L’ATENCIÓ PRIMÀRIA DESPRÉS DE 40 ANYS DE LA DECLARACIÓ D’ALMA-ALTA”.

L’article  Reptes de futur de l’atenció primària i salut comunitària, és un bon argumentari per saber on es troba actualment l’atenció primària de salut i la Medicina de Família a Catalunya, i recull gran part dels debats que darrerament es produeixen sobre cap a on anem.

És de remarcar que la CAMFC ha fet un esforç per recollir idees, matisos i veus diferents de la gent que treballa el dia a  dia en els centres d’Atenció Primària, i ha aconseguit una síntesi que ens pot fer de guió pel full de ruta del futur.

En aquest context m’agradaria ressaltar alguns dels paràgrafs de l’article, tot i que en recomano la lectura completa:

 

Ens caldrà una nova AP reorganitzada, resolutiva, equitativa, comunitària i social, orientada als determinants socials de la salut.

Ens cal un sistema sanitari centrat en el pacient, en les seves necessitats, vivències, valors i expectatives, i també d’acord amb el seu context biopsicosocial. Un sistema sanitari bolcat en la transparència i en la rendició de comptes de les seves actuacions davant la societat.

La universalitat de l’atenció continua essent un valor del sistema i un dret fonamental

És bo recordar quin és el catàleg de prestacions i les funcions de l’AP quan sovintegen invasions competencials fruit de l’excedent de recursos humans d’algunes especialitats hospitalàries: sovint, i de manera incomprensible, l’Administració ha finançat ampliacions de carteres de serveis hospitalàries sense les necessàries evidències, opcions que acaben essent més cares i menys sostenibles que l’enfortiment de l’AP. L’equitat, l’efectivitat, l’eficiència i l’orientació a la qualitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans són els valors i principis del model d’AP, on el professional (especialment el metge de família) haurà de tenir més implicació en la gestió de recursos i en la presa de decisions organitza.

Dins d’aquest canvi cultural caldran líders amb capacitat de gestió, assumpció de riscos i sintonia directiva i professional, que acceptin explícitament el procés d’avaluació, tinguin perfil de comunicació i de disposició a la col·laboració, amb capacitat de pacte i consens, propers a l’assistència, habilitat social i compromís institucional. 

La docència ha d’estar integrada a l’organització general del centre d’AP, sense ser absorbida per les necessitats assistencials.

Els EAP hauran de ser els elements centrals no solament de l’accés al sistema sanitari sinó també del control i seguiment de les persones que volem una atenció continuada, longitudinal, propera, honesta, prudent, integral i de qualitat.

Entrevista  Toni Sisó  (12-9-2017)

Vaga i MIR

L’anunci de les vagues dels Metges de Família i de l’Atenció Primària a Catalunya per la setmana del 25 al 29 de novembre de 2018 és el reflex de molts anys de retallades i frustracions.

M’agradaria compartir algunes reflexions:

Com a docent de la formació MIR de Medicina de Família comparteixo plenament el paràgraf del document de la camfic:

SISTEMA MiR. Incrementar fins un 50% les places de Medicina Familiar i Comunitària que ofereix el sistema MiR. L’any 1996 comptabilitzaven 1.860 places d’un total de 4.400 (42% del total). En els darrers 22 anys les places MiR de totes les especialitats s’hanincrementat un 50%, arribant a les 6.600 del 2018. Per contra, les places de medicina familiar i comunitària no tan sols no han augmentat, si no que actualment són de 1774 (un26%) del total. Caldria pràcticament duplicar l’oferta actual de places MiR de Medicina de Família a tot l’estat espanyol perquè el sistema respongui a les necessitats poblacionals. Aquesta manca greu de planificació i de disbalanç respecte altres disciplines ha de ser corregida, justament perquè el sistema segueixi sent sostenible.

Pel que fa a la participació dels Residents de Medicina de Família i Comunitària és obvi que tenen tot el dret a participar en la vaga de forma activa. Des de la Unitat Docent UDACEBA es considera que el residents no són en cap cas serveis mínims (minimos_mir_supremo) donat que no són estructurals, i menys en les guàrdies fora del seu centre d’atenció primària.

confiamos en nuestra fuerza

 

 

 

semFYC 2018 en fotos

Passats uns dies del XXXVII congrés de la semFYC a Barcelona, m’ha semblat interessant deixar constància gràfica de moments especials del congrés. És una tria totalment personal i esbiaixada.

Hem tornat a la feina quotidiana amb molt força i les piles carregades!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Fuerza y trabajo en equipo

A punto de empezar

El XXXVIII Congreso de la semFYC en Barcelona os espera esta semana.

Gaceta Médica recoge nuestras expectativas.

Para los digitales

Recordad un itinerario: “Tecnología: de la teoría a la práctica

Algunas novedades muy interesantes como “el maletín del siglo XXI”

Las actualizaciones:

“hacia una sanidad primaria digital y planetaria”

“Fragilidad y Big data”

El debate:  La práctica médica en el siglo XXI: ¿analógica, digital o combinada?

El congreso en la red

Ya podemos consultar los Posters del congreso, siguiendo #pósterBCNsemFYC en twitter.

Y las demás novedades en @BCNsemfyc 

title-contact

 

 

 

 

Les TIC al congrés de semFYC 2018

Els propers dies 10,11 i 12 de maig tenim a punt el congrés de la semFYC a Barcelona.

Aquest any una de les línies temàtiques és Tecnologia: de la teoria a la pràctica

“Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formen part de la nostra vida quotidiana i també de l’àmbit professional. El creixement exponencial de possibilitats, des de les aplicacions al Big Data ens obliguen a reflexionar i utilitzar-les com una oportunitat de millora.”

Tindrem ponents molt potents que ens posaran al dia.

A destacar títols com : “fragilitat i Big Data” , “Cap a una sanitat global, digital i planetària”. “l’internet de les coses”.

Us hi esperem.

Entrevistem a Antoni Sisó

Antoni Sisó Almirall. Metge de Família. Investigador. Activista de la medicina de família. Lliurepensador. Clínic

toni siso

Comencem la secció d’entrevistes del Blog parlant amb Antoni Sisó Almirall (Barcelona, 1971).

És una entrevista amb truco i és propera perquè fa molts anys que ens coneixem intensament, sobretot quan vam compartir junta permanent de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) com a secretari i vicesecretari.

Ets realment com et defineixes al twitter: Respecte-prudència-solidaritat-rigor?

Tinc les febleses de tot ésser humà, però sí! intento cada dia posar en pràctica aquests valors amb els que m’identifico.

Quin Impact Factor (IF) tens?

Ui! No ho sé, però no em preocupa. Més de 200 punts… o pot ser 300, no n’estic segur. Poc a poc van imposant-se altres rankings com l’índex-H, que poden aproximar-se millor a la qualitat científica.

Algun altre metge de família a Catalunya et fa la competència en Impact Factor (IF)?

I tant! I són bons amics. Perquè “fer Recerca” vol dir cooperar.

És un objectiu professional el IF? Hauríem d’investigar més els metges de família?

El IF podria ser un objectiu dels professionals que es dediquen a la investigació, i que fan d’aquesta una trajectòria específica pròpia. Tots els metges i metgesses investiguen: en el moment que apliques una intervenció, un tractament o simplement una enquesta, i després en fas avaluació, estàs investigant. Però investigar és com dedicar-se a la docència: ni cal que tots els professionals fem de docent, ni cal que tots fem recerca.

Hauríem d’investigar més? I tant!, els metges de família hauríem d’investigar molt més del que ho fem. En el meu cas tinc la sort i el privilegi que a la meva empresa (Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre, CAPSBE) m’ho deixen fer. Però tenim molts problemes per investigar; alguns problemes són condicions de l’entorn desfavorable, altres d’infraestructura, però altres els podem resoldre els professionals: pertanyem a una especialitat molt assistencial, les línies de recerca i els projectes són fràgils, no tenim un reconeixement específic, ens manquen recursos econòmics i polítiques de discriminació positiva, ens costa molt treballar de manera multiprofessional, i tenim (en general) escassos coneixements metodològics. Investigar més, millor, i de forma cooperativa i internacional és un dels gran reptes que tenim els metges de família del primer quart del segle XXI, perquè la nostra feina es fonamenta en el coneixement.

T’ho explicaré des d’un altre punt de vista diferent: per cada euro invertit en recerca biomèdica, els investigadors en generem dos.

Tots els metges de família hem de tenir ecògraf a la consulta?

En el futur sí, i passarem d’auscultar un buf mitral, a veure si la vàlvula obre i tanca correctament, a disminuir la incertesa davant un dolor abdominal, o a veure si la vesícula biliar o els ronyons tenen pedres, entre altres… Ja existeix la tecnologia per fer-ho possible, i és una tecnologia molt “democràtica” perquè ja està a l’abast de tots els professionals. Malgrat tot, caldrà una planificació acurada que vagi acompanyada d’un pla de formació que respongui als problemes de salut més freqüents.

Els “referents” als CAPs desvirtuen la visió holística?

No necessàriament.

La visió holística és nuclear, i qui no la tingui s’ha equivocat de feina. Els referents venen després, i es generen per respondre a necessitats concretes per “designació directiva”. Però altres vegades neixen de forma natural, senzillament per curiositat, per ganes d’aprendre i de progressar en el coneixement.

Això de l’atenció a la cronicitat no ho van inventar amb la reforma de la primària als anys 80? Els metges de família no assumim les nostres responsabilitats o n’hi ha de més llestos?

Quan era resident fa 20 anys, ja teníem població envellida, i amb les eines que teníem, assumíem tot el que calia del pacient crònic (conciliacions, transicions, atenció domiciliària, etc). Es feia una bona feina. Actualment en tenim tanta o més de població que etiquetem com “crònica”. Les dades epidemiològiques ho corroboren. Però allò que no teníem fa 20 anys era tanta polimedicació, tanta reiteració de proves complementàries i tanta necessitat de registres. En certa manera, l’Administració i els mateixos professionals ens hem generat més demanda: en alguns casos justificable per l’avanç en el coneixement; en altres casos no, i continuem fent molta tasca administrativa. El treball multidisciplinar amb el pacient crònic és imprescindible: en aquest sentit, cal donar un nou impuls a la infermeria familiar i comunitària. Però serà impossible que els metges de família assumim les nostres responsabilitats de manera eficient si d’una banda, estem ofegats per tràmits i registres, i d’altra banda, no injectem al sistema els metges de família que calen. Sense més metges de família al sistema, aquest no serà sostenible.

Parlem de la CAMFiC. Com t’agradaria que fos? quin és el teu projecte?

CAMFiC és la societat de totes les metgesses i metges de família. La meva visió de la CAMFiC té algun paral·lelisme amb… el Barça. M’explico: durant el Franquisme cridar al camp “Visca el Barça!” era el mateix que cridar “Visca Catalunya”. Vet aquí el gran eufemisme que defineix al Barça com més que un club. A la CAMFiC li passa quelcom similar: CAMFiC és més que una societat científica, de manera que quan els professionals hem sofert menysteniments, o atacs a les nostres competències des de diversos àmbits sempre hem pogut aixoplugar-nos i organitzar-nos en ella. En el aquest sentit, volem que CAMFiC sigui una societat oberta, honrada, solidària, propera, rigorosa, respectuosa, lleial al soci i als pacients, i compromesa. En definitiva, una societat amb els valors dels seus socis.

Una Societat Científica, formativa, certificativa, reivindicativa? Quin és el pes de cadascun?

Volem que sigui, sobretot, científica. I també plural. I tot el que esmentes té el seu pes.

És i serà formativa, amb accions formatives adaptades a les necessitats professionals, a les novetats, a les noves fórmules d’aprenentatge, a les noves tecnologies, i també a una visió multiprofessional.

És i serà certificativa: apostem, tal i com succeeix als països europeus més desenvolupats, que la certificació i recertificació professional sigui liderada i gestionada per les respectives societats científiques.

I en relació a la reivindicació… Reivindicar vol dir reclamar o recuperar alguna cosa a la que creus que tens dret. És un acte de legítima defensa davant alguna vulneració. Desitgem no haver d’arribar a reivindicar en excés, però si cal fer-ho, tothom ha de saber que ho farem amb totes les eines i recursos que tinguem a l’abast.

I les relacions amb la indústria farmacèutica? i l’Administració?

La indústria farmacèutica forma part del teixit social i industrial del nostre país. Històricament ha estat sòcia d’accions útils per avançar en el coneixement científic de la nostra professió i de la nostra feina, i per tant, volem continuar col·laborant-hi, però sempre des de la transparència en la relació, promovent les bones pràctiques, i des de la independència científica. Pel que fa a l’Administració CAMFiC continuarà defensant un sistema de salut públic i d’accés universal. Però cal que la veu i el vot de la CAMFiC estiguin presents en totes les estratègies i polítiques de salut del país, perquè a totes hi cal trobar l’Atenció Primària. L’Atenció Primària vol continuar sent la porta d’entrada al sistema sanitari: amb més de 40 milions de visites anuals de ben segur que ho és. Però no a tot arreu està desenvolupada amb els recursos suficients i de forma equitativa. CAMFiC està en condicions d’assessorar a l’Administració a prendre decisions basades en l’evidència i per tant, volem continuar colaborant-hi.

La CAMFiC ha d’englobar els metges d’urgències?

Moltíssims metges de família treballen a serveis d’Urgències, especialment joves, ja sigui al SEM, a CUAPs, o fins i tot serveis d’Urgències hospitalaris. I el metge de família és, per la seva formació, el professional amb el perfil idoni per respondre de la manera més eficaç al volum més important de les Urgències que es produeixen al nostre país.

Com quedarà la relació amb la semFYC?

No sé com quedarà… depèn de tantes coses!

Ara per ara és amistosa. La CAMFiC forma part d’una gran federació, que és la semFYC. Sovint el funcionament federal ha resultat satisfactori per totes les parts. Però no és descartable que en els propers temps CAMFiC tingui reptes que exigiran d’una relació bilateral. En fi… el futur és difícil de predir.

Algun comentari més?

Doncs si… Tres coses.

Una: Investigació. A l’Atenció Primària existeix vida intel·ligent. Gent amb talent capaç de liderar iniciatives i projectes, i la Recerca és una gran oportunitat d’obtenir recursos, d’obrir fronteres generant xarxes amb l’exterior, i d’implementar coses noves que millorin la salut de les persones.

Dos: Medicina de Família i Universitat. Des de fa dècada i mitja (o més) que vivim en una permanent organització desorganitzada dels plans d’estudi, on cada universitat fa la guerra pel seu compte, i on la Medicina de Família té una presència molt desigual però de poc impacte (en general) en el “producte” final: el professional. Des de la CAMFiC voldrem contribuir a l’establiment d’una estratègia comuna que permeti que a les Facultats de Medicina orientar el grau a construir professionals amb visió holística. I per aconseguir-ho calen més metges de família als “Departaments de Medicina de Família i Comunitària” de les Facultats (el nom el podem millorar).

Tres: Atenció Domiciliària. El quiròfan és l’àmbit natural (però no exclusiu) del cirurgià. El domicili és l’àmbit natural (però no exclusiu) del metge de família. Sense cirurgià, no hi ha intervenció quirúrgica. Sense metge de família, no hi ha atenció domiciliària eficaç. Tant al quiròfan com al domicili s’hi desenvolupa una atenció mutidisciplinar i multiprofessional on cadascú fa la seva part de la feina, però la coordinació dels recursos i el lideratge clínic es centren en el professional de confiança del pacient: el seu metge de família. Les eventuals noves fórmules de gestió i/o organització de l’atenció domiciliària hauran de tenir molt presents aquestes premisses.

Siso

Confiamos en nuestra fuerza

Ya tenemos el video promocional del congreso semFyc 2018 que se celebrará en Barcelona.

Poético y sugerente.

Os invito a disfrutarlo y a marcar las fechas en el calendario.


presentació semFYC 2018

#EligeMFYC

En Jordi Mestres i l’Iris Alarcon porten un blog altament recomanable, agoramedica.

Van iniciar ja fa un parell d’anys la campanya #EligeMFYC a les xarxes amb un èxit indiscutible. Aquest any és la tercera campanya.

Per ser rigurosos, el primer tuit que trobo amb el hastag #EligeMFYC és fet per la Unitat Docent de Sevilla.

De seguida va ser utilitzat per tothom i gràcies a gent amb influència a les xarxes com el Jordi ha tingut el seu impacte, que aquest any continua.

Posem-nos-hi tots, doncs, metges de família, a fons, que queden pocs dies perquè els candidats a residents escullin plaça.

L’hora de la seducció.

img_20160603_140844.jpg

udaceba

 

Metge de família o MAP

És un tema recurrent i podríem pensar que només terminològic.

Molt sovint els informes d’urgències o les altes hospitalàries acaben amb una frase que a alguns ens posa neguitosos: “consulti el seu MAP”.

MAP se suposa que vol dir “metge d’Atenció Primària”. És una especialitat que no existeix. Seria com derivar a un pacient al seu MAH (“Metge d’Atenció Hospitalària).

El programa de l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària especifica clarament quin és el nom de l’especialitat.

A les xarxes aquest embolic terminològic ja ha estat objecte de debat. Com a tutors de l’especialitat ens toca  transmetre la correcta denominació de l’especialitat als nostres residents que moltes vegades són els primers que copien amb alegria el que fan els adjunts de l’hospital.

Medicina de Família i Comunitària. Metge o metgessa de família. Metge de capçalera és la denominació tradicional.

* I per cert, algú hauria d’esmenar l’entrada de Metge de Capçalera de viquipèdia, on apareix MAP i no s’esmenta l’especialitat. Qui s’anima?

Bloc a WordPress.com.

Up ↑