Estils d’aprenentatge

Les investigacions de Peter Honey sobre els estils d’aprenentatge en el món empresarial van ser recollits  per Catalina Alonso el 1992, qui va adoptar el qüestionari d’estils d’aprenentatge a l’àmbit acadèmic i l’idioma castellà. Aquest qüestionari és un dels més provats i reflecteix les preferències d’aprenentatge.

Darrerament l’hem estat utilitzant en l’àmbit de la formació de metges MIR de Medicina de Família i Comunitària.

Conèixer els estils d’aprentatge d’un resident, quan arriba, és una manera de conèixer-lo millor i també d’oferir-li la formació adaptada a la seva forma de ser.

La majoria de residents provenen d’un estil d’aprenentage “teòric” i “reflexiu” propiciat per la universitat i el MIR. A mesura que avancen en l’especialitat es van tornant més pragmàtics i activistes, segons els casos. Un equilibri, com sempre, és el millor. Però hi ha molts factors, propis i externs que influeixen i des de les unitats docents i els tutors no tenim eines per influir. En tot cas, i molt important, adaptar-nos a ells per fer més rendible acadèmicament el seu pas per la residència.

Jornada Sant Martí 2017

 

Vaga i MIR

L’anunci de les vagues dels Metges de Família i de l’Atenció Primària a Catalunya per la setmana del 25 al 29 de novembre de 2018 és el reflex de molts anys de retallades i frustracions.

M’agradaria compartir algunes reflexions:

Com a docent de la formació MIR de Medicina de Família comparteixo plenament el paràgraf del document de la camfic:

SISTEMA MiR. Incrementar fins un 50% les places de Medicina Familiar i Comunitària que ofereix el sistema MiR. L’any 1996 comptabilitzaven 1.860 places d’un total de 4.400 (42% del total). En els darrers 22 anys les places MiR de totes les especialitats s’hanincrementat un 50%, arribant a les 6.600 del 2018. Per contra, les places de medicina familiar i comunitària no tan sols no han augmentat, si no que actualment són de 1774 (un26%) del total. Caldria pràcticament duplicar l’oferta actual de places MiR de Medicina de Família a tot l’estat espanyol perquè el sistema respongui a les necessitats poblacionals. Aquesta manca greu de planificació i de disbalanç respecte altres disciplines ha de ser corregida, justament perquè el sistema segueixi sent sostenible.

Pel que fa a la participació dels Residents de Medicina de Família i Comunitària és obvi que tenen tot el dret a participar en la vaga de forma activa. Des de la Unitat Docent UDACEBA es considera que el residents no són en cap cas serveis mínims (minimos_mir_supremo) donat que no són estructurals, i menys en les guàrdies fora del seu centre d’atenció primària.

confiamos en nuestra fuerza

 

 

 

UDACEBA Sant Martí 2018

La Unitat Docent @UDACEBA continua la seva aposta per realitzar unes jornades semestrals de docència i recerca. En aquest cas, com els darrers anys, la cita és a Sant Martí de Centelles (23-11-18), on gaudim d’una acollida excel·lent de l’ajuntament i @EbaCentelles, de la mà de @23003emn.

El programa ha estat obra de Gemma Férriz i Sílvia Zamora @MfSzm. Té components interessants tant per infermeria com per medicina: actualitzacions i discussions de casos clínics.

Es preveu l’assistència d’una cinquantena de persones, i la clausurarà, convidada per @23003emn, Marina Geli.

PROGRAMA JORNADA  RESIDENTS 23 nov 2018

9-9:45. Actualització en vacunes

                  Gema Escuredo i M José Ruiz. R2 i R1 d’infermeria  FiC

                  Adriana Margets i Cristina Sin.  R4 de Medicina FiC

                  CAP Sagrada Família

9:45-10:30. Discusió Casos Clínics

                   9:45-10:05 Cas Clínic 1

Ester Cob. R4 de Medicina FiC. CAP Sardenya

Resolució cas. CAP Roger de Flor

                  10:10-10:30. Cas Clínic 2.

Anna Franquesa i Adrián Peña. R4 de Medicina FiC. CAP VIC

Resolució cas. CAP Roger de Flor

10:30-10:45. Presentació Enquesta “Decàleg Ètica i docència.

                  Dra Del Castillo. MF i Tutora CAP Roger de Flor

10:45-11:15. Esmorzar
11:15-12:00. Neteja, desinfecció i antisèpsia.

                  Teresa Herrera i Lucía Ferreira. R1 d’infermeria FiC. CAP VIC

12:00-12:45. Taller d’apòsits

                  R 2 i Tutora d’infermeria FiC. CAP Roger de Flor

12:45-13:45. Conferència

                  Dra Marina Geli i Fàbrega

                  Coordinadora CESS, Centre Estudis Sanitaris i Socials UVic-UCC

20171006_134742-1.jpg

Manca de metges

En els darrers anys s’ha percebut una mancança de metges en el sistema de salut català,
de la mateixa manera que ja s’havia plantejat uns quants anys abans en determinats
països de la UE, com Anglaterra, França, Portugal, i països escandinaus, que s’atribueix
al desequilibri entre el nombre de metges formats en el propi país i les seves necessitats
assistencials.

Això ens ho explica un Informe del col·legi de metges de Barcelona de l’any 2007!

Curiosament també ens diu que el nombre de metges en relació a la població censada a Catalunya està lleugerament per sobre de les taxes que hi ha als països del nostre entorn, i ha anat augmentant en els darrers anys (Estem parlant del 2007) i apunta: Sense que existeixi un estudi sistemàtic del nombre i característiques del tipus de
metges que manquen en el sistema sanitari català, l’opinió més generalitzada és que
falten anestesistes, pediatres,psiquiatres, radiòlegs i ginecòlegs, especialment en els
hospitals petits allunyats de Barcelona, i també metges d’atenció primària en territori
rural.

El seguiment de l’evolució demogràfica del col·lectiu mèdic és fonamental per tal d’analitzar, entendre i preveure reptes i necessitats, tant dels professionals com del sistema sanitari. Des del COMB en fan un seguiment, conscients  de l’enorme valor que té la informació demogràfica i la seva anàlisi de cara a dissenyar estratègies que ajudin a fer front a les necessitats futures amb les millors condicions.

L’envelliment de la professió mèdica planteja un clar repte de futur: fer front a la jubilació de la generació dels seixanta . Només cal veure la Prospecció del metges que arribaran als 68 anys

I la Medicina de Família?

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) ens indica que el nombre de places del sistema MIR (Metge Intern Resident) assignades en l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària s’ha reduït un 18% en els últims 21 anys.

Segons  informa Camfic des del 1996 les places MIR d’aquesta especialitat han passat de representar el 42% del total a prop d’un 28%. D’un total de 6.513 places MIR, només s’han assignat 1.810 a aquesta especialitat, i a Catalunya  només 280 d’un total 1.022 places MIR assignades.

Si l’atenció primària ha de tenir un paper central en el progrés del sistema, potser no anem ben encaminats.

En tot cas cal una planificació a l’alça en el nombre de metges, tenint en compte que és una decisió que té un impacte a molts anys vista.

title-contact

Enraonem de docència

Els tutors MIR, en medicina familiar i comunitària, fa desenes d’anys que provem d’innovar en metodologia docent i avaluativa.

A Catalunya hem recorregut un camí molt llarg; des del feed-back tutor-resident fins al llibre del resident. Camí potser no prou explicat.

Poca literatura ha generat tota aquesta feina: darrerament algun article en Blogs especialitzats com doctutor.com sobre la plataforma informàtica del llibre del resident, alguna carta al director de denúncia del temps que dediquem infructuosament a tasques burocràtiques...

Fa temps ja parlàvem dels mètodes de valoració formativa. Tenim per sort referents en la xarxa que ens donen vitalitat.

Justament doctutor és un dels puntals. Tal i com es defineix:

El “Boletín doctutor” és una publicació periòdica en línia sobre Educació Mèdica i Recursos formatius per a professionals de la salut. El Butlletí té com a objectius difondre entre els professionals de la salut eines i idees útils per al seu treball com a educadors i formadors d’altres professionals de la salut i estudiants. Igualment pretén ser un fòrum de discussió sobre temes relacionats amb la docència en grau, formació especialitzada i formació mèdica continuada.

També és recomanable fer un cop d’ull als treballs presentats als congressos; sense anar més lluny, els del darrer de la semFYC a Barcelona .

Donar visibilitat a la recerca en docència és important. I espais n’hi ha molts, com per exemple educación medica. Qüestió de posar-s’hi.

rolplaying
Rol Playing

 

semFYC 2018 en fotos

Passats uns dies del XXXVII congrés de la semFYC a Barcelona, m’ha semblat interessant deixar constància gràfica de moments especials del congrés. És una tria totalment personal i esbiaixada.

Hem tornat a la feina quotidiana amb molt força i les piles carregades!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Les TIC al congrés de semFYC 2018

Els propers dies 10,11 i 12 de maig tenim a punt el congrés de la semFYC a Barcelona.

Aquest any una de les línies temàtiques és Tecnologia: de la teoria a la pràctica

“Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formen part de la nostra vida quotidiana i també de l’àmbit professional. El creixement exponencial de possibilitats, des de les aplicacions al Big Data ens obliguen a reflexionar i utilitzar-les com una oportunitat de millora.”

Tindrem ponents molt potents que ens posaran al dia.

A destacar títols com : “fragilitat i Big Data” , “Cap a una sanitat global, digital i planetària”. “l’internet de les coses”.

Us hi esperem.

Congreso semFYC 2018

El comité organizador y científico del congreso semFYC Barcelona 2018, del que formo parte, está trabajando con mucha ilusión para conseguir un nuevo éxito de participación y científico.

Ahora  toca a los congresistas enviar sus experiencias y trabajos. Se acaba el tiempo para enviar comunicaciones.

Que no se os pase!

Aquí va el resumen de las líneas temáticas del congreso y de los tipos de comunicaciones:

Avanzando en la mejora de la Atención Primaria

Somos el eslabón imprescindible del sistema sanitario. Estamos trabajando para una Atención Primaria fuerte. Analizaremos cómo se ha desarrollado los últimos años y qué debemos plantear a partir de ahora.
Qué desafíos se nos avecinan en cronicidad, patologías y competencias emergentes, cómo avanzamos en la atención sociosanitaria.

Y cómo gestionamos los propios profesionales el centro de salud y la consulta.
Sin olvidar las «otras» competencias del médico de familia desde la atención al niño al cuidado del final de la vida.

Tecnología: de la teoría a la práctica

Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) forman parte de nuestra vida cotidiana y también del ámbito profesional. El crecimiento exponencial de posibilidades, desde las aplicaciones al Big Data nos obligan a reflexionar y utilizarlas como una oportunidad de mejora.

Buenas prácticas

Creemos que reflexionar sobre las buenas prácticas es uno de los valores de la medicina de familia. Ofreceremos espacios para: debatir sobre dónde estamos después de la medicina basada en la evidencia; plantear si una buena anamnesis y exploración física siguen siendo indispensables; resaltar la importancia de tomar decisiones clínicas no yatrogénicas, compartidas con el paciente cada vez más empoderado. Sin olvidar los aspectos éticos de relación médico-paciente.

 

TIPOS DE COMUNICACIONES

En el XXXVIII Congreso de la semFYC se aceptarán los siguientes tipos de trabajos: 

  • Comunicaciones de Investigación:
    • Resultados de Investigación Cuantitativa
    • Resultados de Investigación Cualitativa
    • Proyectos de Investigación
  • Comunicaciones de Experiencias:
    • Experiencias
    • Experiencias Docentes
  • Casos Clínicos

La troncalitat en standby

Liderarà la Medicina de Família la troncalitat?

Fora complexos, espolsem-nos la mandra, sortim de la rutina i de la zona de confort i posem-nos a treballar. Encara hi som a temps.

Així acabava l’entrada al blog (de fa… 3 anys!) sobre el projecte de troncalitat.

I després de tot aquest temps, ens hem mogut a pitjor.

La Medicina de Família  i Comunitària ha estat  una de les especialitats que més ha apostat per la troncalitat, però ara les societats científiques no ho veuen gens clar. Per què?

Per les entitats que integren el Fòrum de Metges d’AP el Programa Formatiu de Tronc (PTM) en la seva última redacció abans de ser derogat sembla haver-se inclinat cap a un document poc explícit, que no disgusti a ningú i que doni cabuda a tota l’heterogeneïtat d’opinions, i just per això té un format i un contingut que tampoc permet assolir els objectius establerts tant al Decret 639/2014,  com en l’Estratègia d’Abordatge de la Cronicitat del MSSSI i també incompleix la resolució de la Direcció
General de RRHH del 15 de Juny de 2016 d’incorporar la rotació per AP.

Ara, també la societat de Medicina Interna s’aparta del projecte de troncalitat, encara per altres motius.

Així que el més oportú seria desar-ho en un calaix.

caga-tio

En la docència de la Medicina de Família i Comunitària, tenim un programa formatiu que té més de 10 anys. Globalment és molt útil però hi ha un aspecte que fa anys que se’n parla sense concretar: quins són els serveis més adequats per assolir les competències? Primària o hospital?

L’especialitat de MFiC va néixer despullada i sense tutors entrenats, però aviat farà 40 anys! Era lògic en els primers temps anar a cercar les habilitats i coneixements allà on es podia, majoritàriament en àmbit hospitalari.

Actualment no tenen sentit moltes rotacions en centres superespecialitzats on la prevalença de malalties i l’abordatge no és el mateix que a l’atenció primària.

Cal re-definir les ubicacions, els dispositius. Cada unitat docent sap en el seu territori on s’escau més.  Més a Primària que a Hospital. Però el programa, que el ministeri s’entesta a fer complir mil·limètricament, no ens permet fer aquest gran pas.

La Troncalitat hauria d’haver nascut amb el mateix plantejament: Els metges de família portem 40 anys formant en habilitats comunicatives, raonament clínic, principis ètics, atenció biopsicosocial, comunitària, prevenció, patologies d’alta prevalença… Les unitats docents d’Atenció Familiar i Comunitària de Catalunya teniem una proposta en aquest sentit.

Si la troncalitat ha de ser una repartició entre serveis de l’hospital, millor que no comenci.

 

 

 

Entrevistem a Antoni Sisó

Antoni Sisó Almirall. Metge de Família. Investigador. Activista de la medicina de família. Lliurepensador. Clínic

toni siso

Comencem la secció d’entrevistes del Blog parlant amb Antoni Sisó Almirall (Barcelona, 1971).

És una entrevista amb truco i és propera perquè fa molts anys que ens coneixem intensament, sobretot quan vam compartir junta permanent de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC) com a secretari i vicesecretari.

Ets realment com et defineixes al twitter: Respecte-prudència-solidaritat-rigor?

Tinc les febleses de tot ésser humà, però sí! intento cada dia posar en pràctica aquests valors amb els que m’identifico.

Quin Impact Factor (IF) tens?

Ui! No ho sé, però no em preocupa. Més de 200 punts… o pot ser 300, no n’estic segur. Poc a poc van imposant-se altres rankings com l’índex-H, que poden aproximar-se millor a la qualitat científica.

Algun altre metge de família a Catalunya et fa la competència en Impact Factor (IF)?

I tant! I són bons amics. Perquè “fer Recerca” vol dir cooperar.

És un objectiu professional el IF? Hauríem d’investigar més els metges de família?

El IF podria ser un objectiu dels professionals que es dediquen a la investigació, i que fan d’aquesta una trajectòria específica pròpia. Tots els metges i metgesses investiguen: en el moment que apliques una intervenció, un tractament o simplement una enquesta, i després en fas avaluació, estàs investigant. Però investigar és com dedicar-se a la docència: ni cal que tots els professionals fem de docent, ni cal que tots fem recerca.

Hauríem d’investigar més? I tant!, els metges de família hauríem d’investigar molt més del que ho fem. En el meu cas tinc la sort i el privilegi que a la meva empresa (Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerre, CAPSBE) m’ho deixen fer. Però tenim molts problemes per investigar; alguns problemes són condicions de l’entorn desfavorable, altres d’infraestructura, però altres els podem resoldre els professionals: pertanyem a una especialitat molt assistencial, les línies de recerca i els projectes són fràgils, no tenim un reconeixement específic, ens manquen recursos econòmics i polítiques de discriminació positiva, ens costa molt treballar de manera multiprofessional, i tenim (en general) escassos coneixements metodològics. Investigar més, millor, i de forma cooperativa i internacional és un dels gran reptes que tenim els metges de família del primer quart del segle XXI, perquè la nostra feina es fonamenta en el coneixement.

T’ho explicaré des d’un altre punt de vista diferent: per cada euro invertit en recerca biomèdica, els investigadors en generem dos.

Tots els metges de família hem de tenir ecògraf a la consulta?

En el futur sí, i passarem d’auscultar un buf mitral, a veure si la vàlvula obre i tanca correctament, a disminuir la incertesa davant un dolor abdominal, o a veure si la vesícula biliar o els ronyons tenen pedres, entre altres… Ja existeix la tecnologia per fer-ho possible, i és una tecnologia molt “democràtica” perquè ja està a l’abast de tots els professionals. Malgrat tot, caldrà una planificació acurada que vagi acompanyada d’un pla de formació que respongui als problemes de salut més freqüents.

Els “referents” als CAPs desvirtuen la visió holística?

No necessàriament.

La visió holística és nuclear, i qui no la tingui s’ha equivocat de feina. Els referents venen després, i es generen per respondre a necessitats concretes per “designació directiva”. Però altres vegades neixen de forma natural, senzillament per curiositat, per ganes d’aprendre i de progressar en el coneixement.

Això de l’atenció a la cronicitat no ho van inventar amb la reforma de la primària als anys 80? Els metges de família no assumim les nostres responsabilitats o n’hi ha de més llestos?

Quan era resident fa 20 anys, ja teníem població envellida, i amb les eines que teníem, assumíem tot el que calia del pacient crònic (conciliacions, transicions, atenció domiciliària, etc). Es feia una bona feina. Actualment en tenim tanta o més de població que etiquetem com “crònica”. Les dades epidemiològiques ho corroboren. Però allò que no teníem fa 20 anys era tanta polimedicació, tanta reiteració de proves complementàries i tanta necessitat de registres. En certa manera, l’Administració i els mateixos professionals ens hem generat més demanda: en alguns casos justificable per l’avanç en el coneixement; en altres casos no, i continuem fent molta tasca administrativa. El treball multidisciplinar amb el pacient crònic és imprescindible: en aquest sentit, cal donar un nou impuls a la infermeria familiar i comunitària. Però serà impossible que els metges de família assumim les nostres responsabilitats de manera eficient si d’una banda, estem ofegats per tràmits i registres, i d’altra banda, no injectem al sistema els metges de família que calen. Sense més metges de família al sistema, aquest no serà sostenible.

Parlem de la CAMFiC. Com t’agradaria que fos? quin és el teu projecte?

CAMFiC és la societat de totes les metgesses i metges de família. La meva visió de la CAMFiC té algun paral·lelisme amb… el Barça. M’explico: durant el Franquisme cridar al camp “Visca el Barça!” era el mateix que cridar “Visca Catalunya”. Vet aquí el gran eufemisme que defineix al Barça com més que un club. A la CAMFiC li passa quelcom similar: CAMFiC és més que una societat científica, de manera que quan els professionals hem sofert menysteniments, o atacs a les nostres competències des de diversos àmbits sempre hem pogut aixoplugar-nos i organitzar-nos en ella. En el aquest sentit, volem que CAMFiC sigui una societat oberta, honrada, solidària, propera, rigorosa, respectuosa, lleial al soci i als pacients, i compromesa. En definitiva, una societat amb els valors dels seus socis.

Una Societat Científica, formativa, certificativa, reivindicativa? Quin és el pes de cadascun?

Volem que sigui, sobretot, científica. I també plural. I tot el que esmentes té el seu pes.

És i serà formativa, amb accions formatives adaptades a les necessitats professionals, a les novetats, a les noves fórmules d’aprenentatge, a les noves tecnologies, i també a una visió multiprofessional.

És i serà certificativa: apostem, tal i com succeeix als països europeus més desenvolupats, que la certificació i recertificació professional sigui liderada i gestionada per les respectives societats científiques.

I en relació a la reivindicació… Reivindicar vol dir reclamar o recuperar alguna cosa a la que creus que tens dret. És un acte de legítima defensa davant alguna vulneració. Desitgem no haver d’arribar a reivindicar en excés, però si cal fer-ho, tothom ha de saber que ho farem amb totes les eines i recursos que tinguem a l’abast.

I les relacions amb la indústria farmacèutica? i l’Administració?

La indústria farmacèutica forma part del teixit social i industrial del nostre país. Històricament ha estat sòcia d’accions útils per avançar en el coneixement científic de la nostra professió i de la nostra feina, i per tant, volem continuar col·laborant-hi, però sempre des de la transparència en la relació, promovent les bones pràctiques, i des de la independència científica. Pel que fa a l’Administració CAMFiC continuarà defensant un sistema de salut públic i d’accés universal. Però cal que la veu i el vot de la CAMFiC estiguin presents en totes les estratègies i polítiques de salut del país, perquè a totes hi cal trobar l’Atenció Primària. L’Atenció Primària vol continuar sent la porta d’entrada al sistema sanitari: amb més de 40 milions de visites anuals de ben segur que ho és. Però no a tot arreu està desenvolupada amb els recursos suficients i de forma equitativa. CAMFiC està en condicions d’assessorar a l’Administració a prendre decisions basades en l’evidència i per tant, volem continuar colaborant-hi.

La CAMFiC ha d’englobar els metges d’urgències?

Moltíssims metges de família treballen a serveis d’Urgències, especialment joves, ja sigui al SEM, a CUAPs, o fins i tot serveis d’Urgències hospitalaris. I el metge de família és, per la seva formació, el professional amb el perfil idoni per respondre de la manera més eficaç al volum més important de les Urgències que es produeixen al nostre país.

Com quedarà la relació amb la semFYC?

No sé com quedarà… depèn de tantes coses!

Ara per ara és amistosa. La CAMFiC forma part d’una gran federació, que és la semFYC. Sovint el funcionament federal ha resultat satisfactori per totes les parts. Però no és descartable que en els propers temps CAMFiC tingui reptes que exigiran d’una relació bilateral. En fi… el futur és difícil de predir.

Algun comentari més?

Doncs si… Tres coses.

Una: Investigació. A l’Atenció Primària existeix vida intel·ligent. Gent amb talent capaç de liderar iniciatives i projectes, i la Recerca és una gran oportunitat d’obtenir recursos, d’obrir fronteres generant xarxes amb l’exterior, i d’implementar coses noves que millorin la salut de les persones.

Dos: Medicina de Família i Universitat. Des de fa dècada i mitja (o més) que vivim en una permanent organització desorganitzada dels plans d’estudi, on cada universitat fa la guerra pel seu compte, i on la Medicina de Família té una presència molt desigual però de poc impacte (en general) en el “producte” final: el professional. Des de la CAMFiC voldrem contribuir a l’establiment d’una estratègia comuna que permeti que a les Facultats de Medicina orientar el grau a construir professionals amb visió holística. I per aconseguir-ho calen més metges de família als “Departaments de Medicina de Família i Comunitària” de les Facultats (el nom el podem millorar).

Tres: Atenció Domiciliària. El quiròfan és l’àmbit natural (però no exclusiu) del cirurgià. El domicili és l’àmbit natural (però no exclusiu) del metge de família. Sense cirurgià, no hi ha intervenció quirúrgica. Sense metge de família, no hi ha atenció domiciliària eficaç. Tant al quiròfan com al domicili s’hi desenvolupa una atenció mutidisciplinar i multiprofessional on cadascú fa la seva part de la feina, però la coordinació dels recursos i el lideratge clínic es centren en el professional de confiança del pacient: el seu metge de família. Les eventuals noves fórmules de gestió i/o organització de l’atenció domiciliària hauran de tenir molt presents aquestes premisses.

Siso

Bloc a WordPress.com.

Up ↑