Telemedicina: juny 2020

E-consulta

Oscar Solans i Francesc López Segui ens fan una descripció de la Telemedicina en temps de COVID a Catalunya. El nombre d’eConsultes diàries durant el primer mes de confinament s’ha multiplicat per cinc, en relació al mes anterior:

la pandèmia COVID19 haurà demostrat, d’una banda, la resiliència del sistema públic català de salut en la readaptació, en temps rècord, d’un model de salut digital amb capacitat de resposta davant una emergència sanitària i, d’altra banda, la bondat dels serveis d’atenció no presencia.

Visites telefòniques

La majoria de les consultes presencials s’han convertit en telefòniques. Un estudi previ la COVID-19 molt interessant fet a Anglaterra (BMJ 2017) conclou que a l’atenció primària una primera consulta telefònica pot solucionar molts problemes. El plantejament no s’adapta a tots els pacients o pràctiques i no és una panacea per satisfer la demanda. No hi va haver cap evidència per donar suport a les afirmacions que el plantejament permetria, de mitjana, estalviar costos o reduir l’ús de l’atenció secundària.

En aquest WEBINAR ( Telemedicina: Noves formes d’exercir la medicina en temps de coronavirus) podem conèixer diferents experiències i propostes.

Videoconsulta

Després de diferents experiències en forma de proves pilot, algunes es van deixar al calaix: la tecnologia hi era però la predisposició del sistema i de les persones no. Ara s’ha fet un salt endavant. La Videoconsulta, amb possibilitats d’incorporar documents, imatges i dades va molt més enllà de la visita telefònica, però encara li queda molt camí per recórrer.

Monitorització a Domicili

Una experiència a l’EAP Sardenya de seguiment i detecció de possibles complicacions en pacients infectats per COVID-19: ha consistit en citar els pacients presencialment per fer ECO pulmonar i descartar signes de pneumònia. Els pacients que no han requerit derivació s’ha realitzat monitorització a domicili (de freqüència cardíaca i Saturació d’oxigen), ha estat en uns 50 pacients .

Epidemix

Innovadors de primera línia com en Jordi Serrano han fet una feina enorme per la difusió dels coneixements sobre la COVID-19 i també sobre les seves conseqüències en la transformació de la relació metge-malalt. Especialment motivat per les xarxes i el teletreball, ens ha ofert un seguir de reflexions en forma de debats on-line de persones rellevants durant la crisi de la pandèmia

Blogs encara

Les xarxes han multiplicat la difusió de missatges i la forma d’arribar  a la informació. Abans arribàvem a un blog fent una cerca activa als cercadors.  I després el seleccionàvem com a interessant de manera que anàvem rebent les noves entrades.

 

Imatge de Wokandapix en Pixabay

Això encara es pot fer, però en general la informació ens arriba a través de les piulades del Twitter, o missatges a instagram, fins i tot per grups de whatsapp o Telegram; pels més antics a facebook, i altres xarxes més específiques com Pinterest.

En el cas dels professionals Linkedin ens aporta molta interacció interessant, més enllà de buscar feina.

Així que encara trobem molts metges que es dediquen a divulgar a través de Blogs.

En el cas de l’Atenció Primària, la semFYC ha fet una tasca de recopilació interessant.

Fa uns anys parlàvem de blogs relacionats amb la docència.

Avui em ve de gust recomanar el Blog d’un metge de família, del Miguel Molina, la chuletadeosler i  l’Àgora Mèdica del Jordi Mestres i l’Iris Alarcón.

A gaudir!

Supervisem online

Per l’acreditació de la capacitat docent dels centres i tutors ens cal garantir un mínim de 3 hores al mes dedicades a la supervisió del resident.
Això no és fàcil en totes les institucions. Actualment es considera que entre les activitats d’un professional de la salut en el sistema públic s’inclouen a més de l’activitat assistencial, la recerca i la docència.
Però tutoritzar inclou un treball extra de supervisió del resident.
I en aquestes tres hores, quan les tenim, ens dediquem a fer les entrevistes tutor-resident, feed-back d’incidents crítics, role-playing, preparació de properes rotacions, treballs de recerca. Dissortadament també serveixen per omplir papers: la memòria tutorial, el PIF…
Cadascú s’organitza com pot i també en funció de diverses variables:
– Es tracta d’aprenentatge d’adults. La responsabilitat bàsica és del propi resident.
– L’actitud
– El tarannà
– La relació tutor-resident
– El moment de la residència i lloc on està fent la rotació

Cada vegada es fomenta més la relació virtual tutor-resident. Les xarxes ho permeten. Això manté un contacte més seguit, continuat, durant aquells llargs periodes de temps que el resident, complint el programa actual de l’especialitat, és fora de l’atenció primària.
Es comenten casos, incidents crítics, s’orienta en cursos, tallers i congressos, s’organitza el calendari…
És una relació informal, no es té en compte en la valoració de la supervisió del resident però intueixo que és tan o més important que les 3 hores que burocràticament hem de complir.
I anirà agafant protagonisme.

Els robots ens substituiran?

Article futurista per iniciar el 2019.

(Les prediccions sempre fallen)

Ens explica Harold Stark des de la revista Forbes l’aparició d’una propera generació de robots de salut personal que fan ús de tècniques d’intel·ligència artificial per fer-se càrrec del treball de l’auxiliar d’infermeria domèstica, realitzant funcions com recordar-nos la medicació, entrenar els pacients per fer front a les malalties cròniques i  comunicar-se amb professionals de la salut per ajudar a fer un seguiment del progrés del pacient.

Els robots, anomenats Mabu Personal Healthcare Companion de Catalia Health, formen part del nou projecte de l’empresa sobre l’ús de tècniques innovadores per augmentar el compromís dels pacients. La idea de tenir un robot domèstic per a cuidar la nostra salut pot semblar esgarrifós al principi, però quan penses en això, és una opció molt més còmoda i econòmica per a gent gran que viu sola i necessita atenció mèdica a temps complet. Mabu no és un substitut del metge de família, ni pot substituir els controls mèdics regulars. Tanmateix, pot fer que l’assistència sanitària sigui més accessible, cosa que permet atendre constantment a un pacient fins i tot quan no hi ha metge.

cardiograph

Per altra banda, el setembre de 2016, els cirurgians de l’hospital John Radcliffe de la Universitat d’Oxford van utilitzar un cirurgià robòtic remot controlat anomenat Dispositiu de dissecció de la retina (R2D2) per eliminar una membrana de 100 graus de mil·límetre de la retina de l’ull dret del Dr. William Beaver, curant amb èxit la seva ceguesa i ressuscitant la seva capacitat per veure-hi normalment. Aquesta va ser la primera vegada que s’havia utilitzat un robot per cirurgia  de l’ull.

Els robots ja són àmpliament utilitzats en la cirurgia assistida per robot o cirurgia robòtica, com ara el sistema da Vinci que permet als cirurgians accedir a les zones del cos difícils d’arribar  a través de petites incisions, amb més precisió i control que si tinguessin un bisturí a la mà.

A The Medical Futurist ens diuen que l’inici de la Quarta Revolució Industrial, l’automatització i la digitalització estan transformant el mercat. Molts temen que els robots, la Intel·ligència Artificial i l’automatització en general, ens prendran els llocs de treball. L’ansietat sembla que comença a aparèixer entre els radiòlegs, els cirurgians, i en la indústria farmacèutica.

Ens agradaria pensar  que es tracta de difusió de la por de forma irresponsable.  L’assistència sanitària necessitarà l’ésser humà en el futur (?).

Segons un informe de Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne de la Universitat d’Oxford, el que ells en diuen  transcriptors mèdics, els registres mèdics, els tècnics de la informació sanitària i els secretaris mèdics tenen més probabilitats de ser informatitzats en el futur, però els metges i cirurgians tenen un 0,42 per cent d’oportunitats perquè les seves professions siguin automatitzades.

Will robots take your job in healthcare?

Els experts prediuen que els robots assumeixin ocupacions repetitives, això està clar.
Els sistemes d’intel·ligència artificial dificilment substituiran  els humans en creativitat, innovació o empatia.
En l’àmbit sanitari, l’Intel·ligència Artificial donaria un bon servei per la presa de decisions millorada

I la Medicina de Família?

Ann Robitson, metgessa de família

Els robots no fan la feina com a metge de capçalera, però, oi que els ordinadors són ja  la tercera persona a la consulta?

Si ignorem l’ordinador correm el risc de perdre informació vital.

Els robots poden realitzar tasques repetitives com ara controlar la pressió arterial i el pes. Robots com ara Veebot poden realitzar extraccions de sang.

Però no poden substituir una infermera.

Amb les retallades en els serveis sanitaris, algú pot veure l’atractiu de robots controlats a distància. Poden interactuar amb els pacients, consultar les condicions de vida i organitzar cites amb professionals de la salut quan sigui necessari.

De la mateixa manera, les persones que viuen en àrees remotes poden beneficiar-se enormement de l’accés a la telemedicina.

Encara que Frederich Llordachs ens avisa que els experts han errat els pronòstics diverses vegades.

I la relació metge-pacient?

L’entrevista clínica amb tot el que implica de comunicació no verbal i transferència, és una tècnica que (per ara) la reservarem a l’espècie humana. Que duri!

… o no: un robot-metge comença a treballar en un centre d’atenció primària a la Xina

 

 

Identitat digital MIR

❝El rastre que conforma la identitat digital està format per impactes de diferent procedència que queden gravats a Internet i són difícilment esborrables. És per això pel que l’empremta digital o 2.0 de cada professional ha de cuidar-se per aconseguir llaurar-se una reputació professional adequada❞ destaca el Dr. Frederic Llordachs, cofundador de Doctoralia i expert en gestió d’identitat digital de professionals sanitaris.

En són conscients els residents? Alguna vegada us heu parat a pensar què diu de vosaltres la vostra imatge de perfil de Whatsapp o les vostres piulades?

Una cosa és la identitat digital, i l’altra, la reputació digital:

“Resumint filosòficament qui som tots a Internet, el perfil de l’usuari és el conjunt de les nostres dades “en fred”, la identitat digital és el que som i la reputació en línia és el que els altres creuen que som.

Dit d’una altra manera -i en el cas concret del metge, els internautes que busquen un professional de les nostres característiques ens troben a Google o en un web professional, ens contacten perquè els dóna confiança la nostra reputació online, comproven les nostres dades al nostre perfil de usuari … i, tant si busquen ser pacients o companys de treball (altres professionals sanitaris o altres metges) ens “adopten” o ens “descarten” per com som en interaccionar amb ells (és a dir, per la nostra identitat digital). Perquè, la majoria de les vegades, no ens coneixen en persona.”

Des d’aquest blog hem explicat als estudiants de Medicina la importància d’aquests conceptes per la seva vida professional. Ells que són ja natius digitals

ús de xarxes socials
Enquesta realitzada el 10 de març. n =75

A la unitat docent UDACEBA incorporem la reflexió sobre aquests conceptes als residents quan tot just comencen.  Ser conscients i tenir cura de la pròpia identitat digital quan comencem el MIR; tot un repte!

semFYC 2018 en fotos

Passats uns dies del XXXVII congrés de la semFYC a Barcelona, m’ha semblat interessant deixar constància gràfica de moments especials del congrés. És una tria totalment personal i esbiaixada.

Hem tornat a la feina quotidiana amb molt força i les piles carregades!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

Les TIC al congrés de semFYC 2018

Els propers dies 10,11 i 12 de maig tenim a punt el congrés de la semFYC a Barcelona.

Aquest any una de les línies temàtiques és Tecnologia: de la teoria a la pràctica

“Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) formen part de la nostra vida quotidiana i també de l’àmbit professional. El creixement exponencial de possibilitats, des de les aplicacions al Big Data ens obliguen a reflexionar i utilitzar-les com una oportunitat de millora.”

Tindrem ponents molt potents que ens posaran al dia.

A destacar títols com : “fragilitat i Big Data” , “Cap a una sanitat global, digital i planetària”. “l’internet de les coses”.

Us hi esperem.

Entrevistem a Gustavo Tolchinsky

Metge Internista, treballa a l’hospital de Badalona. Secretari de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona.

Per un metge assistencial com tu què et va sorprendre més quan vas entrar a la junta del comb?

Vaig entrar a la primera Junta sent encara Resident, estava sorprès que se’m donés la possibilitat d’entrar a la Junta, sent un desconegut en “la professió” des del punt de vista científic i assistencial.
Hi havia molts metges veterans, jo tenia gairebé 30 anys menys que alguns, però em va sorprendre molt que la meva veu com a MIR era tinguda en compte com la d’altres. El que era important era la idea i l’aportació, i no tant qui ho deia… evidentment amb relativitat, com a MIR la meva experiència i coneixement del sistema… Però la junta tenia sensibilitat per conèixer els problemes dels metges joves i saber quines solucions proposaven.
A la Junta actual, la responsabilitat com a Secretari és major i la meva experiència també, més que sorpresa, sento molta responsabilitat per la institució i per gestionar programes.

Vaig entrar a la primera Junta sent encara Resident, estava sorprès que se’m donés la possibilitat d’entrar a la Junta

Tens temps per la família i l’oci?

Intentem com a família, tenir els caps de setmana per fer activitats junts i sobretot un dia intersetmanal, els dimecres como a dia per tenir la tarda per fer escalada en família. Arribar sempre que puc a recollir els nens divendres o dilluns si no tinc guàrdia. Ara que el major dels fills té més autonomia, se’ns fa més difícil de quadrar estar tots junts a l’hora, però ho intentem cuidar. Les tardes que sóc a casa no treballo mentre els nens estan amb nosaltres, però certament fer de Secretari de la Junta ha tensat una mica més la situació.

Et veus valorat per la feina que fas al comb?

Dintre del COMB tinc la sort de treballar amb gent molt competent i amb una Junta cohesionada amb un President que té molta capacitat de lideratge i exigeix que la nostra acció vagi encaminada a millorar la nostra professió i pels nostres professionals.

Però fora del COMB m’haig d’explicar perquè entenguin en què consisteix l’acció del Col·legi i per tant que es valori la meva tasca. Personalment em dóna moltes satisfaccions, sobretot en un programa com el PAIMM on estic de coordinador i on la voluntat d’ajudar als col·legiats que ho estan passant malament li dóna molt de sentit a les hores dedicades.

El secretari de la junta cobra per ser-hi?

Si, cobro per una dedicació i sobretot per una responsabilitat en la tasca que faig.

Un programa com el PAIMM on estic de coordinador i on la voluntat d’ajudar als col·legiats que ho estan passant malament li dóna molt de sentit a les hores dedicades.

Com tenim l’acreditació de la formació? Ho fem bé com a país? Hi ha massa burocràcia? Cal?

A Catalunya s’acrediten 1700-1800 activitats formatives anuals per a metges, el reconeixement oficial a la qualitat de la formació que cada metge fa té un valor important.
Ara farà 20 anys que el Dr. Hèlios Pardell, pioner en l’acreditació de formació mèdica continuada va posar els fonaments i aquesta acreditació va començar a caminar. Cada vegada és un procés més eficient, s’han aconseguit escurçar els temps de procés i la plataforma informàtica s’ha renovat per ser més eficients. Entenc que acreditar la formació exigeix justificar-la, però a la vegada aquest procés permet a l’organitzador de la formació ser conscient  d’aspectes que altrament li passarien per alt. A més de vegades identifiquem coses que no es poden acreditar o conflictes d’interessos que condicionen els continguts. No oblidem que la revisió la fem companys metges que també fem formació i ens formem. Com a país crec que som molt exigents amb nosaltres mateixos en aquest camp i és positiu. Finalment, crec que sí que cal, ajuda a homogeneïtzar criteris de qualitat en formació medica continuada en un territori de 40000 metges amb molts proveïdors i nivells de complexitat assistencial.

Acreditar la formació exigeix justificar-la, però a la vegada aquest procés permet a l’organitzador de la formació ser conscient d’aspectes que altrament li passarien per alt.

El segell de Web mèdic acreditat és una fórmula que encara és vàlida?

WMA neix fa més de 10 anys, i en els darrers anys hem intentat donar-li profunditat conceptual, amb un comitè de valoració dels webs amb criteris tècnics transparents i en coherència amb els valors professionals del Codi de Deontologia, tant per defensar la dignitat de la professió com per protegir a la població per fer-li arribar informació el més veraç, prudent i entenedora dintre d’un mar d’infoxicació que pot ser la xarxa.

Podrem acreditar mai les APPs de salut o és una feina impossible?

Jo hi crec, però és complex, hi ha iniciatives que van en aquest camí i allò important és definir criteris i model d’acreditació. No hem d’oblidar que el negoci de la salut és molt llaminer, i no tot s’hi val, hi ha moltes APP fetes per fer negoci sense cap base sòlida, després n´hi ha d’altres de ben intencionades amb escassa utilitat, s’ha de ser curós en posar un segell, sobretot quan i qui el posa, sigui qui sigui, institució seriosa i responsable.

Pel que fa als metges joves. Parlem de precarització. Com és possible que en un país on falten metges i encara en faltaran més, no es valoritza el treball dels més joves?

 La precarització té cares visibles, dels companys que surten del MIR sense saber què faran professionalment ni personalment.
Però també institucions. Les generacions de professionals que formen part dels centres on treballen han contribuït a fer-los el que són. Si prescindim dels valors dels seus professionals tractant-los pel que aporten tècnicament i no en què converteixen l’entorn de treball és menystenir el valor dels professionals.
Per una banda, el missatge és que valem poc i per l’altre, que els nostres valors no importen, i per tant, es trencarà el lligam i sentiment de pertinença, tan intangible i valuós a la vegada i que pot acabar deteriorant les institucions.

El missatge és que valem poc i per l’altre, que els nostres valors no importen, es trencarà el lligam i sentiment de pertinença, tan intangible i valuós a la vegada i que pot acabar deteriorant les institucions.

És possible conciliar vida laboral i familiar pels metges i metgesses?

 Actualment no és fàcil, la nostra professió és vocacional i ens agrada malgrat moltes circumstàncies adverses. Però conciliar ens fa millors professionals, ens ajuda a tenir equilibri. Cuidar-nos com a persones, la família o les amistats és tan important com altres facetes professionals més valorades. Hi ha una part que depèn d’un model heretat de dedicació molt intensa, però també la precarietat i la dificultat per  cobrir la pressió assistencial influeixen. S’ha d’avançar a una millor i més equilibrada vida laboral

Què penses quan posen en dubte els informes mèdics del dia 1 d’Octubre?

No tot s’hi val en política, independentment de les idees que defensis. Atacar la professionalitat dels companys és d’una baixesa denunciable.

Parles 5 llengües i has volat per mig món.  Des de la teva perspectiva global creus que serem capaços de construir un país culte, ric, lliure, desvatllat i feliç com deia Espriu?

Ostres, quina pressió… Avui dia molts viatgen i molts que han passat per Catalunya s’hi han quedat per sentir-se a gust aquí. I no crec que sigui només pel clima, i perquè tant car com és viure aquí! deu ser que hi ha quelcom que ho fa atractiu. No crec que tingui “autoritat” per dir gaire més.
Voldries parlar d’algun altre tema?
 Crec que has sigut exhaustiu en l’entrevista, no m’has preguntat pel futbol…
Una altre dia!
Gràcies

 

 

 

 

Els metges i les TIC

Aquesta infografia publicada a la Revista del COMB el 2015 resumeix els resultats de l’enquesta que es va realitzar a una mostra representativa del col·lectiu mèdic de Barcelona. Dades molt interessants sobre l’ús de les TIC que ara es poden analitzar amb més deteniment en l’article publicat a BMC Medical Informatics and Decision Making.

Quin ús fem els metges de les noves tecnologies
Revista del COMB n.148

Gràcies a la feina col·laborativa de la secció e-salut del comb liderada per la Mireia Sans, i sobretot de la tenacitat de la Dolors Ruiz i la Núria Gimenez s’ha publicat l’article.

Implementing technology in healthcare: insights from physicians a la revista BMC Medical Informatics and Decision Making

Healthio BCN

3-5 de maig de 2017. Una iniciativa de Jordi Serrano

WHERE PATIENTS, INNOVATION & HEALTHCARE SYSTEMS MEET

10,000: Patients, Citizens, People...

5,000: Healthcare workers, Doctors, Nurses...

1,000: Innovators, Start-ups, Companies...

A unique experience to test & try out the latest advances in the healthcare industry.

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑