La competència clínica dels MIR

Els residents de Medicina de Família i Comunitària a Catalunya tenen un potent instrument per fer seguiment dels seus progressos en l’aprenentatge de l’especialitat: El Llibre del Resident. Entre d’altres funcions, permet comprovar l’adquisició de competències seguint el llistat del programa de l’especialitat, que a l’hora, fa de guió per centrar-se en els temes importants en les diferents rotacions.

És reconegut com un programa exhaustiu, de “màxims”.  A vegades produeix angoixa tant als propis residents com als tutors. Sembla que no es pugui assolir. I probablement ha de ser així. Les habilitats s’adquireixen quan fan falta i es perden quan no es fan servir. Sabem pel programa que hem de tenir una sèrie de competències en atenció a la dona, que ara exerceixen altres professionals. Hem de saber quan i com adquirir-les, o refrescar-les quan sigui necessari. Com ha passat en el cas de l’Atenció als Nens. La manca de pediatres ha conduit a cobrir els buits a un munt de metges de família.

Des de les unitats docents es fa un gran esforç per oferir la formació en aquelles àries abans poc considerades com la comunicació metge-pacient, l’atenció a la comunitat, la recerca.

Però és sobretot des de la consulta on s’ha de potenciar les habilitats clíniques.

Si fem un repàs del que els nostres residents presenten als darrers congressos, està clar que aquesta vessant la tenen  en compte tan ells com els tutors: Diagnòstic diferencial, febre, fragilitat, infeccions, noves afectacions, deteriorament cognitiu, patologia digestiva, la incertesa, malalties vasculars, ecografia a l’atenció primària, salut mental, patologia de l’ull i un llarg etcetera

Fer el checklist de les competències al llibre del resident és una forma d’adonar-se  del creixement professional.

20180412_112532

 

 

 

MIR de medicina de família al centre d’atenció primària

 

La semFYC ens explica l’evolució del programa de l’especialitat de Medicina de Família:

“va ser creada,  l’any 1978 amb la intenció de millorar l’atenció a la salut dels usuaris de la sanitat pública del Sistema Nacional de Salut. Calia llavors un canvi en els professionals de la Medicina que eren més propers a les persones, la seva família i el seu entorn comunitari, i exercir una medicina més accessible, més humana, més integral, més eficient i de major nivell cientificotècnic. Per això, es va posar en marxa una formació específica per a treballar com a especialistes en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Els continguts, organització, estructura i recursos per a aquesta formació i el desenvolupament d’aquesta especialitat han anat variant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats que demandava la pròpia especialitat i, principalment, basant-se en els importants canvis socials que ocorrien, als que cal respondre de forma permanent.

Durant l’any 2005, va iniciar el seu camí l’actual programa de l’especialitat. Aquest és la referència actual per a l’adquisició i manteniment de les competències de qualsevol especialista en Medicina de Família, tant en la seva etapa de formació de postgrau com en el desenvolupament de les competències que necessiten per a la seva pràctica assistencial diària durant l’etapa d’exercici i desenvolupament professional”.

Així que, 41 anys després del primer, i 14 després del segon segur que cal una actualització del programa. S’ha d’adaptar una vegada més a la nova realitat social, les noves eines diagnòstiques i terapèutiques i per tant les habilitats que es poden exigir als metges de família del segle XXI.

Pel que fa al període de formació MIR, cal un canvi radical en els lloc on s’adquireixen les competències. Que en un programa de 4 anys, els futurs metges de família passin menys de la meitat en el seu “servei” podria tenir un sentit fa 40 anys. Ara és contraproduent.

Sens dubte algunes habilitats clíniques s’adquireixen més ràpidament allà on hi ha més prevalença de les patologies. Això fora de l’atenció primària pot servir per les urgències d’hospital. El maneig del pacient descompensat en serveis generalistes de l’hospital també pot servir per donar una visió global de l’atenció.

I la resta al centre d’atenció primària.

És fent de metge de família que s’aprèn a fer de metge de família.

És amb el maneig del pacient a la consulta amb el tutor i altres col·laboradors docents que s’adquireixen les competències.

Per tant ens cal elaborar un programa disruptiu, on l’eix de principi a fi de les rotacions pivoti de veritat en el centre de salut.

.
.

 

Estils d’aprenentatge

Les investigacions de Peter Honey sobre els estils d’aprenentatge en el món empresarial van ser recollits  per Catalina Alonso el 1992, qui va adoptar el qüestionari d’estils d’aprenentatge a l’àmbit acadèmic i l’idioma castellà. Aquest qüestionari és un dels més provats i reflecteix les preferències d’aprenentatge.

Darrerament l’hem estat utilitzant en l’àmbit de la formació de metges MIR de Medicina de Família i Comunitària.

Conèixer els estils d’aprentatge d’un resident, quan arriba, és una manera de conèixer-lo millor i també d’oferir-li la formació adaptada a la seva forma de ser.

La majoria de residents provenen d’un estil d’aprenentage “teòric” i “reflexiu” propiciat per la universitat i el MIR. A mesura que avancen en l’especialitat es van tornant més pragmàtics i activistes, segons els casos. Un equilibri, com sempre, és el millor. Però hi ha molts factors, propis i externs que influeixen i des de les unitats docents i els tutors no tenim eines per influir. En tot cas, i molt important, adaptar-nos a ells per fer més rendible acadèmicament el seu pas per la residència.

Jornada Sant Martí 2017

 

APSalut, nou portal

Ara fa una any ens preguntàvem des del comitè editorial què haviem de fer per atreure residents i tutors a publicar articles al Butlletí APSalut de la unitat docent UDACEBA.

Avui tenim una nova realitat: un portal propi que recull de manera més dinàmica totes les aportacions que es fan des de la comunitat docent d’UDACEBA i amb col·laboracions d’altres professionals.

Es poden consultar ja més de 120 articles entre els quals casos clínics, temes clínics, articles de salut comunitària, de gestió i qualitat, de recerca i coneixement, de docència, noves tecnologies, i ètica i humanitats. També les editorials i les entrevistes a professionals del sector de la salut.

 

Porta APsalut

Els robots ens substituiran?

Article futurista per iniciar el 2019.

(Les prediccions sempre fallen)

Ens explica Harold Stark des de la revista Forbes l’aparició d’una propera generació de robots de salut personal que fan ús de tècniques d’intel·ligència artificial per fer-se càrrec del treball de l’auxiliar d’infermeria domèstica, realitzant funcions com recordar-nos la medicació, entrenar els pacients per fer front a les malalties cròniques i  comunicar-se amb professionals de la salut per ajudar a fer un seguiment del progrés del pacient.

Els robots, anomenats Mabu Personal Healthcare Companion de Catalia Health, formen part del nou projecte de l’empresa sobre l’ús de tècniques innovadores per augmentar el compromís dels pacients. La idea de tenir un robot domèstic per a cuidar la nostra salut pot semblar esgarrifós al principi, però quan penses en això, és una opció molt més còmoda i econòmica per a gent gran que viu sola i necessita atenció mèdica a temps complet. Mabu no és un substitut del metge de família, ni pot substituir els controls mèdics regulars. Tanmateix, pot fer que l’assistència sanitària sigui més accessible, cosa que permet atendre constantment a un pacient fins i tot quan no hi ha metge.

cardiograph

Per altra banda, el setembre de 2016, els cirurgians de l’hospital John Radcliffe de la Universitat d’Oxford van utilitzar un cirurgià robòtic remot controlat anomenat Dispositiu de dissecció de la retina (R2D2) per eliminar una membrana de 100 graus de mil·límetre de la retina de l’ull dret del Dr. William Beaver, curant amb èxit la seva ceguesa i ressuscitant la seva capacitat per veure-hi normalment. Aquesta va ser la primera vegada que s’havia utilitzat un robot per cirurgia  de l’ull.

Els robots ja són àmpliament utilitzats en la cirurgia assistida per robot o cirurgia robòtica, com ara el sistema da Vinci que permet als cirurgians accedir a les zones del cos difícils d’arribar  a través de petites incisions, amb més precisió i control que si tinguessin un bisturí a la mà.

A The Medical Futurist ens diuen que l’inici de la Quarta Revolució Industrial, l’automatització i la digitalització estan transformant el mercat. Molts temen que els robots, la Intel·ligència Artificial i l’automatització en general, ens prendran els llocs de treball. L’ansietat sembla que comença a aparèixer entre els radiòlegs, els cirurgians, i en la indústria farmacèutica.

Ens agradaria pensar  que es tracta de difusió de la por de forma irresponsable.  L’assistència sanitària necessitarà l’ésser humà en el futur (?).

Segons un informe de Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne de la Universitat d’Oxford, el que ells en diuen  transcriptors mèdics, els registres mèdics, els tècnics de la informació sanitària i els secretaris mèdics tenen més probabilitats de ser informatitzats en el futur, però els metges i cirurgians tenen un 0,42 per cent d’oportunitats perquè les seves professions siguin automatitzades.

Will robots take your job in healthcare?

Els experts prediuen que els robots assumeixin ocupacions repetitives, això està clar.
Els sistemes d’intel·ligència artificial dificilment substituiran  els humans en creativitat, innovació o empatia.
En l’àmbit sanitari, l’Intel·ligència Artificial donaria un bon servei per la presa de decisions millorada

I la Medicina de Família?

Ann Robitson, metgessa de família

Els robots no fan la feina com a metge de capçalera, però, oi que els ordinadors són ja  la tercera persona a la consulta?

Si ignorem l’ordinador correm el risc de perdre informació vital.

Els robots poden realitzar tasques repetitives com ara controlar la pressió arterial i el pes. Robots com ara Veebot poden realitzar extraccions de sang.

Però no poden substituir una infermera.

Amb les retallades en els serveis sanitaris, algú pot veure l’atractiu de robots controlats a distància. Poden interactuar amb els pacients, consultar les condicions de vida i organitzar cites amb professionals de la salut quan sigui necessari.

De la mateixa manera, les persones que viuen en àrees remotes poden beneficiar-se enormement de l’accés a la telemedicina.

Encara que Frederich Llordachs ens avisa que els experts han errat els pronòstics diverses vegades.

I la relació metge-pacient?

L’entrevista clínica amb tot el que implica de comunicació no verbal i transferència, és una tècnica que (per ara) la reservarem a l’espècie humana. Que duri!

… o no: un robot-metge comença a treballar en un centre d’atenció primària a la Xina

 

 

Vaga i MIR

L’anunci de les vagues dels Metges de Família i de l’Atenció Primària a Catalunya per la setmana del 25 al 29 de novembre de 2018 és el reflex de molts anys de retallades i frustracions.

M’agradaria compartir algunes reflexions:

Com a docent de la formació MIR de Medicina de Família comparteixo plenament el paràgraf del document de la camfic:

SISTEMA MiR. Incrementar fins un 50% les places de Medicina Familiar i Comunitària que ofereix el sistema MiR. L’any 1996 comptabilitzaven 1.860 places d’un total de 4.400 (42% del total). En els darrers 22 anys les places MiR de totes les especialitats s’hanincrementat un 50%, arribant a les 6.600 del 2018. Per contra, les places de medicina familiar i comunitària no tan sols no han augmentat, si no que actualment són de 1774 (un26%) del total. Caldria pràcticament duplicar l’oferta actual de places MiR de Medicina de Família a tot l’estat espanyol perquè el sistema respongui a les necessitats poblacionals. Aquesta manca greu de planificació i de disbalanç respecte altres disciplines ha de ser corregida, justament perquè el sistema segueixi sent sostenible.

Pel que fa a la participació dels Residents de Medicina de Família i Comunitària és obvi que tenen tot el dret a participar en la vaga de forma activa. Des de la Unitat Docent UDACEBA es considera que el residents no són en cap cas serveis mínims (minimos_mir_supremo) donat que no són estructurals, i menys en les guàrdies fora del seu centre d’atenció primària.

confiamos en nuestra fuerza

 

 

 

UDACEBA Sant Martí 2018

La Unitat Docent @UDACEBA continua la seva aposta per realitzar unes jornades semestrals de docència i recerca. En aquest cas, com els darrers anys, la cita és a Sant Martí de Centelles (23-11-18), on gaudim d’una acollida excel·lent de l’ajuntament i @EbaCentelles, de la mà de @23003emn.

El programa ha estat obra de Gemma Férriz i Sílvia Zamora @MfSzm. Té components interessants tant per infermeria com per medicina: actualitzacions i discussions de casos clínics.

Es preveu l’assistència d’una cinquantena de persones, i la clausurarà, convidada per @23003emn, Marina Geli.

PROGRAMA JORNADA  RESIDENTS 23 nov 2018

9-9:45. Actualització en vacunes

                  Gema Escuredo i M José Ruiz. R2 i R1 d’infermeria  FiC

                  Adriana Margets i Cristina Sin.  R4 de Medicina FiC

                  CAP Sagrada Família

9:45-10:30. Discusió Casos Clínics

                   9:45-10:05 Cas Clínic 1

Ester Cob. R4 de Medicina FiC. CAP Sardenya

Resolució cas. CAP Roger de Flor

                  10:10-10:30. Cas Clínic 2.

Anna Franquesa i Adrián Peña. R4 de Medicina FiC. CAP VIC

Resolució cas. CAP Roger de Flor

10:30-10:45. Presentació Enquesta “Decàleg Ètica i docència.

                  Dra Del Castillo. MF i Tutora CAP Roger de Flor

10:45-11:15. Esmorzar
11:15-12:00. Neteja, desinfecció i antisèpsia.

                  Teresa Herrera i Lucía Ferreira. R1 d’infermeria FiC. CAP VIC

12:00-12:45. Taller d’apòsits

                  R 2 i Tutora d’infermeria FiC. CAP Roger de Flor

12:45-13:45. Conferència

                  Dra Marina Geli i Fàbrega

                  Coordinadora CESS, Centre Estudis Sanitaris i Socials UVic-UCC

20171006_134742-1.jpg

Identitat digital MIR

❝El rastre que conforma la identitat digital està format per impactes de diferent procedència que queden gravats a Internet i són difícilment esborrables. És per això pel que l’empremta digital o 2.0 de cada professional ha de cuidar-se per aconseguir llaurar-se una reputació professional adequada❞ destaca el Dr. Frederic Llordachs, cofundador de Doctoralia i expert en gestió d’identitat digital de professionals sanitaris.

En són conscients els residents? Alguna vegada us heu parat a pensar què diu de vosaltres la vostra imatge de perfil de Whatsapp o les vostres piulades?

Una cosa és la identitat digital, i l’altra, la reputació digital:

“Resumint filosòficament qui som tots a Internet, el perfil de l’usuari és el conjunt de les nostres dades “en fred”, la identitat digital és el que som i la reputació en línia és el que els altres creuen que som.

Dit d’una altra manera -i en el cas concret del metge, els internautes que busquen un professional de les nostres característiques ens troben a Google o en un web professional, ens contacten perquè els dóna confiança la nostra reputació online, comproven les nostres dades al nostre perfil de usuari … i, tant si busquen ser pacients o companys de treball (altres professionals sanitaris o altres metges) ens “adopten” o ens “descarten” per com som en interaccionar amb ells (és a dir, per la nostra identitat digital). Perquè, la majoria de les vegades, no ens coneixen en persona.”

Des d’aquest blog hem explicat als estudiants de Medicina la importància d’aquests conceptes per la seva vida professional. Ells que són ja natius digitals

ús de xarxes socials
Enquesta realitzada el 10 de març. n =75

A la unitat docent UDACEBA incorporem la reflexió sobre aquests conceptes als residents quan tot just comencen.  Ser conscients i tenir cura de la pròpia identitat digital quan comencem el MIR; tot un repte!

Manca de metges

En els darrers anys s’ha percebut una mancança de metges en el sistema de salut català,
de la mateixa manera que ja s’havia plantejat uns quants anys abans en determinats
països de la UE, com Anglaterra, França, Portugal, i països escandinaus, que s’atribueix
al desequilibri entre el nombre de metges formats en el propi país i les seves necessitats
assistencials.

Això ens ho explica un Informe del col·legi de metges de Barcelona de l’any 2007!

Curiosament també ens diu que el nombre de metges en relació a la població censada a Catalunya està lleugerament per sobre de les taxes que hi ha als països del nostre entorn, i ha anat augmentant en els darrers anys (Estem parlant del 2007) i apunta: Sense que existeixi un estudi sistemàtic del nombre i característiques del tipus de
metges que manquen en el sistema sanitari català, l’opinió més generalitzada és que
falten anestesistes, pediatres,psiquiatres, radiòlegs i ginecòlegs, especialment en els
hospitals petits allunyats de Barcelona, i també metges d’atenció primària en territori
rural.

El seguiment de l’evolució demogràfica del col·lectiu mèdic és fonamental per tal d’analitzar, entendre i preveure reptes i necessitats, tant dels professionals com del sistema sanitari. Des del COMB en fan un seguiment, conscients  de l’enorme valor que té la informació demogràfica i la seva anàlisi de cara a dissenyar estratègies que ajudin a fer front a les necessitats futures amb les millors condicions.

L’envelliment de la professió mèdica planteja un clar repte de futur: fer front a la jubilació de la generació dels seixanta . Només cal veure la Prospecció del metges que arribaran als 68 anys

I la Medicina de Família?

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) ens indica que el nombre de places del sistema MIR (Metge Intern Resident) assignades en l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària s’ha reduït un 18% en els últims 21 anys.

Segons  informa Camfic des del 1996 les places MIR d’aquesta especialitat han passat de representar el 42% del total a prop d’un 28%. D’un total de 6.513 places MIR, només s’han assignat 1.810 a aquesta especialitat, i a Catalunya  només 280 d’un total 1.022 places MIR assignades.

Si l’atenció primària ha de tenir un paper central en el progrés del sistema, potser no anem ben encaminats.

En tot cas cal una planificació a l’alça en el nombre de metges, tenint en compte que és una decisió que té un impacte a molts anys vista.

title-contact

Enraonem de docència

Els tutors MIR, en medicina familiar i comunitària, fa desenes d’anys que provem d’innovar en metodologia docent i avaluativa.

A Catalunya hem recorregut un camí molt llarg; des del feed-back tutor-resident fins al llibre del resident. Camí potser no prou explicat.

Poca literatura ha generat tota aquesta feina: darrerament algun article en Blogs especialitzats com doctutor.com sobre la plataforma informàtica del llibre del resident, alguna carta al director de denúncia del temps que dediquem infructuosament a tasques burocràtiques...

Fa temps ja parlàvem dels mètodes de valoració formativa. Tenim per sort referents en la xarxa que ens donen vitalitat.

Justament doctutor és un dels puntals. Tal i com es defineix:

El “Boletín doctutor” és una publicació periòdica en línia sobre Educació Mèdica i Recursos formatius per a professionals de la salut. El Butlletí té com a objectius difondre entre els professionals de la salut eines i idees útils per al seu treball com a educadors i formadors d’altres professionals de la salut i estudiants. Igualment pretén ser un fòrum de discussió sobre temes relacionats amb la docència en grau, formació especialitzada i formació mèdica continuada.

També és recomanable fer un cop d’ull als treballs presentats als congressos; sense anar més lluny, els del darrer de la semFYC a Barcelona .

Donar visibilitat a la recerca en docència és important. I espais n’hi ha molts, com per exemple educación medica. Qüestió de posar-s’hi.

rolplaying
Rol Playing

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑