Canvi climàtic i Salut

L’estiu i les onades de calor cada vegada més freqüents i extremes. Moment de parlar de l’escalfament de la terra i la salut.

El clima està canviant.  Efectivament les proves es van acumulant de manera clara. Així que ens trobem en una situació mai vista per la humanitat. I què ens passarà?

La OMS el 2012 ja va elaborar un document sobre les possibles conseqüències del canvi climàtic en la salut de les persones. I el 2018 hi torna amb el document canvi climàtic i salut:

Quines repercussions té el canvi climàtic en la salut?

Encara que l’escalfament mundial pot tenir alguns efectes beneficiosos localitzats, com una menor mortalitat a l’hivern a les regions temperades i un augment de la producció d’aliments en determinades zones, els efectes globals per a la salut del canvi climàtic seran probablement molt negatius.

Les temperatures extremes de l’aire contribueixen directament a les defuncions per malalties cardiovasculars i respiratòries, sobretot entre les persones d’edat avançada.

Les temperatures altes provoquen un augment dels nivells d’ozó i d’altres contaminants de l’aire que agreugen les malalties cardiovasculars i respiratòries.

Els nivells de pol·len i altres al·lèrgens també són majors en cas de calor extrema. Poden provocar asma.

Desastres naturals i variació de la pluviositat

L’augment del nivell del mar i uns esdeveniments meteorològics cada vegada més intensos destruiran llars, serveis mèdics i altres serveis essencials. Moltes persones poden veure obligades a desplaçar-se, el que accentua al seu torn el risc d’efectes en la salut, des trastorns mentals fins a malalties transmissibles.

La creixent variabilitat de les precipitacions afectarà probablement al subministrament d’aigua dolça, i l’escassetat d’aquesta pot posar en perill la higiene i augmentar el risc de malalties diarreiques. En els casos extrems, l’escassetat d’aigua causa sequera i fam.

També estan augmentant la freqüència i la intensitat de les inundacions.

Distribució de les infeccions

Es preveu una ampliació considerable de les zones de la Xina afectades per l’esquistosomiasi, una malaltia transmesa per cargols.

El paludisme depèn molt del clima. Els mosquits del gènere Aedes, vector del dengue, són també molt sensibles a les condicions climàtiques.

Mesura dels efectes en la salut

En una avaluació duta a terme per l’OMS que té en compte només algunes de les possibles repercussions sanitàries, i que assumeix un creixement econòmic i progressos sanitàries continuats, es va concloure que  el canvi climàtic causarà anualment unes 250.000 defuncions addicionals entre 2030 i 2050; 38.000 per exposició de persones grans a la calor; 48.000 per diarrea; 60.000 per paludisme; i 95.000 per desnutrició infantil.

Qui està en risc?

Els habitants dels petits estats insulars  i d’altres regions costaneres, megalòpolis i regions muntanyoses i polars.

Els nens, en particular els dels països pobres,

Les persones grans i les persones amb malalties cròniques i pluripatològiques.

Les zones amb infraestructures sanitàries deficients, són les que tindran més dificultats per preparar-se i respondre si no reben assistència.

Preparem-nos, doncs

Projecte Microbioma Humà

Més de 10000 espècies de bacteris, virus i fongs viuen en el nostre cos

El Projecte Microbioma Humà (HMP), dirigit per la Universitat de Harward, en què participen prop de 80 institucions, ha començat a desvelar el codi genètic de les vora 10.000 espècies de bacteris, virus i fongs que els científics creuen que viuen en el nostre cos.

Cada persona acull prop de 5 milions de gens microbians que sumen 100 vegades més que els humans. Segons els resultats de cinc anys de recerca publicats a la revista “Nature”, de moment, s’haurien desxifrat les seqüències d’ADN de 350 d’aquests microorganismes, entre els quals s’han identificat uns 100 patogens inofensius que, en determinades circumstàncies, poden causar malalties.

La investigació, realitzada en una mostra d’individus sans, posa en evidència que, igual que el nostre codi genètic, el mapa biòmic de cada ser humà és únic, depenent de diferents factors intrínsecs i mediambientals.

Els microbians juguen un paper molt important en diferents funcions del nostre metabolisme com ara la digestió d’aliments o la reducció de la inflamació, creen compostos útils pel nostre organisme, ajuden a repel·lir agents nocius i, en general, resulten beneficiosos.

La contaminació de l’aire escurça la vida

El darrer anticicló que va estancar l’aire de Barcelona a finals del mes de setembre ha fet saltar una altra vegada les alarmes sobre les conseqüències de la contaminació atmosfèrica sobre la salut.

Els col·lectius especialment sensibles com ara les persones amb malalties respiratòries i del cor, els nens, la gent gran, les dones embarassades, són els qui en pateixen més els efectes. Fins i tot alguns experts comparen la seva toxicitat amb el tabaquisme. Les repercussions a curt i llarg termini són ostensibles. Diferents estudis posen en evidència que la seva petjada es fa notar en l’esperança de vida de les poblacions i en els índexs de mortalitat.

Mentre, Barcelona té dificultats per ajustar-se a la normativa europea al respecte.

Recentment, la Generalitat i l’Ajuntament han decidit tirar endavant ambdós plans per a lluitar contra la polució en què s’aplicaran una sèrie de mesures. Seran suficients?

* EL MEDI AMBIENT I LA SALUT.QUALITAT DE L’AIRE, CONTAMINACIÓ QUÍMICA, SOROLL I RADIACIONS

Bloc a WordPress.com.

Up ↑