Enyor presencial

Som e-salut. A favor de l’ús de les xarxes. De la comunicació on-line. De la virtualitat.

Però de tant en tant necessitem tocar-nos.

La presència física segurament implica més gran vincle. La comunicació flueix millor i hi ha més contacte entre les persones.
La comunicació no verbal juga un paper fonamental. Es promouen els llaços socials i les trobades informals.
Serveix per augmentar el sentiment de pertinença.

I pel que fa a la formació, els tallers d’habilitats són difícilment substituïbles per cursos on-line, com a molt parcialment..

El 2020 ens porta un canvi de paradigma en les relacions entre persones, si us plau per força. Esperem, però poder recuperar les reunions presencials, som éssers socials!

Ara toca coronavirus

Amb plena epidèmia a casa nostra de COVID-19 he volgut compartir en aquest blog les reflexions que fa l’Àngels Ballarín, metgessa de família al Butlletí APSalut.

Fa dies que un allau de xifres crues difícils d’entendre i pair ens espera només despertar-nos. De sobte sembla que hem descobert la vulnerabilitat de l’existència en aquest món privilegiat. Temps d’incertesa i de pors. Sens dubte moment històric per la medicina. També temps d’oportunitats.

D’aquesta situació aprendrem segur sobre el maneig de les epidèmies i la salut pública en majúscules, però de manera contraposada a tot això, des d’aquí convido a fer un exercici d’introspecció i reflexió sobre les reaccions íntimes de les persones, incloent-hi també les nostres, les dels professionals sanitaris.

I hi convido perquè aquest és un moment ideal per posar a la pràctica l’essència de la nostra especialitat. De fet els professionals de la Medicina/Infermeria Familiar i Comunitària som els especialistes en la persona i el seu entorn, de la manera més holística i en el sentit més ampli possible, i si una cosa hem de saber gestionar en el nostre dia a dia és la incertesa.

Contínua…

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑