Aliança d’equips d’atenció primària docents

Els Equips de Base Associativa i els Centres d’Atenció Primària amb gestió singular ens hem posat d’acord per fer créixer el projecte UDACEBA. Compartim els valors de la unitat docent. Destacaria la promoció del professionalisme, l’autogestió i la innovació.

A UDACEBA el dispositiu central des d’on es fa la formació dels residents és el Centre d’Atenció Primària. Per això la nostra unitat docent és una aliança entre equips d’atenció primària.

El 2021 hem crescut en nombre de residents i en centres docents.

Article al Butlletí APSalut

Títol: Aliança d’equips d’atenció primària docents
Revista: APSalut. Volum 9. Número 4. Article 186
Data: 2 de novembre de 2021

La Il·lusió per aprendre

Article publicat al Butlletí APSalut

Alguns dels mots que utilitzem habitualment en l’àmbit professional van canviant de significat en el transcurs dels anys i amb l’apropiació que en fa habitualment el “sistema”.

En el cas de la formació continuada, amb els anys ha passat de ser un repte individual, que va amb el delit professional, a ser una exigència per anar passant de categoria i cobrar una miqueta més.

Bé, potser una mica de cada, és clar. Però seria bo mantenir l’esperit que roman darrere d’aquest concepte. Per ser un bon metge, o infermera, ens hem de mantenir al dia. I hem d’adquirir coneixements en funció de les necessitats, canviants, dels pacients.

És el cas que hem tingut amb la COVID-19. De cop, ens ha fet falta saber fer ecografies pulmonars. Un munt de metges de família s’han abocat amb un temps rècord a aprendre aquest tècnica. O a fer PCR… Continua a:

Títol: La Il·lusió per aprendre
Revista: APSalut. Volum 9. Número 3. Article 179
Data: 28 de juny de 2021

L’atracció de la Medicina de Família. Sense novetats.

MIR 2020. Elecció de places: quan s’arriba a l’aspirant 6000 encara queda el 80 % de places de Medicina de Família i Comunitària a Catalunya. I quan s’arriba al 7000 encara tenen a la seva disposició el 70% de places de MFiC.

En la gràfica de Mirentrelazados es pot comprovar amb quins números s’escull l’especialitat.

mirentrelazados

El que passa a Catalunya és també una tendència general. Cal veure l’evolució els darrers anys de la mitjana o el P50 d’elecció de medicina de família. Ho hem mostrat també en escala logarítmica per emfasitzar la tendència.

Hi ha molta feina a fer:

  • Aconseguir prestigiar l’especialitat des de la Universitat.
  • Aposta decidida i de veritat de l’administració per un atenció primària ben finançada, amb professionals amb condicions laborals dignes.
  • Un discurs engrescador des dels propis professionals. Que no arribi només el malestar.
  • És una especialitat que permet moltes satisfaccions professionals, molt dinàmica, on cadascú pot trobar el seu lloc en l’assistència, la recerca, la docència, la comunitària…

Medicina de Família a Quebec

El camí cap a la medicina de família al Québec és diferent al que coneixem al nostre país i s’organitza a través de les universitats.

El Col·legi de Metges de Família del Canadà estableix estàndards nacionals per a la formació i la certificació en medicina de família.

@FamPhysCan

El Col·legi s’orienta cap a una formació basada en les habilitats i promou l’avaluació innovadora dels residents. Les seves iniciatives per augmentar la presència de medicina de família al currículum predoctoral han donat els seus fruits: en els darrers anys, l’interès per la medicina de família com a opció professional ha augmentat molt entre els estudiants.

L’educació en medicina en general i en medicina de família en particular travessa un període molt interessant.

El Col·legi ofereix l’examen de certificació en Medicina de Família, que es fa 2 cops l’any.

Sol·licitud d’admissió
El primer pas és ingressar al programa de Doctorat en Medicina (M.D.) d’una escola de Medicina.  A Quebec, quatre universitats ofereixen el programa.

L’admissió es pot fer després d’haver cursat la carrera universitària. Cada universitat té els seus propis criteris i procediments d’admissió.

Doctorat en medicina
El doctorat en medicina té una durada de 4 a 5 anys, depenent de la universitat. Inclou de 2  a 3 anys de cursos teòrics seguits d’1 any i mig a 2 anys de pràctiques en entorns clínics (externat) en les diverses disciplines de la medicina. Al final d’aquest programa, s’ha de passar l’examen del Consell Mèdic del Canadà (MCC) per obtenir el diploma i, per tant, el títol de Doctor en Medicina.

Sol·licitar una residència de medicina de família

També al final del doctorat cal sol·licitar una plaça de residència en medicina de família. La residència consta d’un programa universitari graduat. La residència en medicina familiar és de 2 anys. És possible ampliar la residència un any complet (docència, emergències, geriatria), un trimestre (obstetrícia) o fins i tot a la carta (segons la durada i la pràctica). La residència s’ofereix a les mateixes quatre facultats del programa de doctorat. Es pot triar fer la residència a la mateixa facultat que el doctorat o canviar la facultat.quebec-3109869_1280

Imatge de jacqueline macouPixabay

Pel que fa al sou del resident, és variable en funció del lloc i de l’any de residència i de les activitats extres que fan

Comportament examen MIR

Aviat els aspirants a especialistes tindran el temut examen MIR  (25 de gener de 2020). Tan temut, que condiciona tota la formació a les facultats de Medicina i és font de negocis paral·lels per preparar-se adequadament.

A la darrera convocatòria, 2018/19, un total de 15.475 aspirants estaven cridats a participar a l’ examen MIR per a optar a una de les  6.797 places.

Va ser l’examen  de menor percentatge d’aprovats dels últims 5 anys, un 79% (semblant al 2015). Va ser molt criticat per la seva dificultat.

La gràfica de nombre de places i nombre de presentats per anys que publica academiaMIR  ens permet visualitzar la ratio:

 

 

 

 

 

 

 

Adjudicació de places de Medicina de Família

8337 va ser el número d’ordre darrer que va poder escollir Medicina de Família el 2018/19 i 8018 el 2017/18

L’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària:

  • És la que ofereix un major nombre de places,  suposa el 28,16% del total de places convocades aquest any  18/19(1.914)
  • És la base del nostre sistema sanitari pel nombre de professionals (28.506 amb quota assignada en Atenció Primària  l’any 2016, molts milers de reforç, dispositius de suport, en serveis d’urgències d’AP i Hospital i 061),
  • És important per activitat que desenvolupa  (205.679.995 consultes ordinàries i 22.222.808 urgències a l’any 2016)
  • És l’especialitat que  garanteix l’equitat i l’accés a la salut fins a la llar més allunyada,
  • PERÒ any rere any no és de les més triades entre els aspirants amb millor número.

Es poden consultar estadístiques molt interessant en SMAndaluz.com web que ja hem recomanat alguna vegada.

 

 

MIR de medicina de família al centre d’atenció primària

 

La semFYC ens explica l’evolució del programa de l’especialitat de Medicina de Família:

“va ser creada,  l’any 1978 amb la intenció de millorar l’atenció a la salut dels usuaris de la sanitat pública del Sistema Nacional de Salut. Calia llavors un canvi en els professionals de la Medicina que eren més propers a les persones, la seva família i el seu entorn comunitari, i exercir una medicina més accessible, més humana, més integral, més eficient i de major nivell cientificotècnic. Per això, es va posar en marxa una formació específica per a treballar com a especialistes en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Els continguts, organització, estructura i recursos per a aquesta formació i el desenvolupament d’aquesta especialitat han anat variant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats que demandava la pròpia especialitat i, principalment, basant-se en els importants canvis socials que ocorrien, als que cal respondre de forma permanent.

Durant l’any 2005, va iniciar el seu camí l’actual programa de l’especialitat. Aquest és la referència actual per a l’adquisició i manteniment de les competències de qualsevol especialista en Medicina de Família, tant en la seva etapa de formació de postgrau com en el desenvolupament de les competències que necessiten per a la seva pràctica assistencial diària durant l’etapa d’exercici i desenvolupament professional”.

Així que, 41 anys després del primer, i 14 després del segon segur que cal una actualització del programa. S’ha d’adaptar una vegada més a la nova realitat social, les noves eines diagnòstiques i terapèutiques i per tant les habilitats que es poden exigir als metges de família del segle XXI.

Pel que fa al període de formació MIR, cal un canvi radical en els lloc on s’adquireixen les competències. Que en un programa de 4 anys, els futurs metges de família passin menys de la meitat en el seu “servei” podria tenir un sentit fa 40 anys. Ara és contraproduent.

Sens dubte algunes habilitats clíniques s’adquireixen més ràpidament allà on hi ha més prevalença de les patologies. Això fora de l’atenció primària pot servir per les urgències d’hospital. El maneig del pacient descompensat en serveis generalistes de l’hospital també pot servir per donar una visió global de l’atenció.

I la resta al centre d’atenció primària.

És fent de metge de família que s’aprèn a fer de metge de família.

És amb el maneig del pacient a la consulta amb el tutor i altres col·laboradors docents que s’adquireixen les competències.

Per tant ens cal elaborar un programa disruptiu, on l’eix de principi a fi de les rotacions pivoti de veritat en el centre de salut.

.
.

 

Enraonem de docència

Els tutors MIR, en medicina familiar i comunitària, fa desenes d’anys que provem d’innovar en metodologia docent i avaluativa.

A Catalunya hem recorregut un camí molt llarg; des del feed-back tutor-resident fins al llibre del resident. Camí potser no prou explicat.

Poca literatura ha generat tota aquesta feina: darrerament algun article en Blogs especialitzats com doctutor.com sobre la plataforma informàtica del llibre del resident, alguna carta al director de denúncia del temps que dediquem infructuosament a tasques burocràtiques...

Fa temps ja parlàvem dels mètodes de valoració formativa. Tenim per sort referents en la xarxa que ens donen vitalitat.

Justament doctutor és un dels puntals. Tal i com es defineix:

El “Boletín doctutor” és una publicació periòdica en línia sobre Educació Mèdica i Recursos formatius per a professionals de la salut. El Butlletí té com a objectius difondre entre els professionals de la salut eines i idees útils per al seu treball com a educadors i formadors d’altres professionals de la salut i estudiants. Igualment pretén ser un fòrum de discussió sobre temes relacionats amb la docència en grau, formació especialitzada i formació mèdica continuada.

També és recomanable fer un cop d’ull als treballs presentats als congressos; sense anar més lluny, els del darrer de la semFYC a Barcelona .

Donar visibilitat a la recerca en docència és important. I espais n’hi ha molts, com per exemple educación medica. Qüestió de posar-s’hi.

rolplaying
Rol Playing

 

Unitat Docent Comunitària

El grup Fem Salut al Barri va néixer dins la unitat docent d’Atenció Familiar i Comunitària UDACEBA amb la intenció de promoure la docència en atenció comunitària, incentivar la participació dels residents en les activitats que es fan als seus centres, crear un grup estable que estimuli l’intercanvi d’experiències…

S’hi han anat afegint centres i actualment ja formen part de la iniciativa el CAPI Baix-a-mar, l’EAP Sardenya, l’EAP Roger de Flor, l’EAP El Remei,  l’EAP Sagrada Família i l’EAP Gaudí, EAP Osona-SUD Alt Congost, EAP Albera Salut.

El mes d’abril se celebra la segona Jornada del grup, a Vilanova i la Geltrú:

Prescripció Social. És una jornada oberta a tothom que vulgui participar, sigui o no d’aquests centres. Us hi esperem!

fem salut al barri

 

El conyàs i les 6 culleres

APSalut, butlletí científic de la unitat docent UDACEBA.

L’APSalut és una publicació trimestral iniciada l’any 2013 per UDACEBA amb l’objectiu de difondre coneixement mèdic en Atenció Primària, i donar a conèixer l’actualitat de la nostra Unitat Docent, així com experiències i vivències dels nostres residents i tutors.

L’APSalut s’envia a totes les persones subscrites i a la comunitat de residents, tutors i col·laboradors d’UDACEBA.

L’APSalut tracta temes d’interès i actualitat vinculats a l’Atenció Primària, l’autogestió i la formació de professionals sanitaris. 

2 anècdotes i 1 comentari
  • En aquest butlletí, que podria ser interessant pels residents, costa molt que hi participin. Quan s’acosta algú del comité editorial, ja tremolen! “És un conyàs!” es va sentir un dia.
  • Després d’un àpat en grup del comitè editorial, a l’hora dels postres, som 6. Els 5 primers demanen un cafè, no volen postres. La darrera es queda mirant, no s’atreveix… “Un coulant de xocolata! I se sent una veu dels que no volien postres dirigida al cambrer: “doncs porti 6 culleres!”

Quin “coulant de xocolata” podem oferir al butlletí perquè tothom hi vulgui ficar cullerada?

El Butlletí ja té 5 anys d’existència. Hem aconseguit un comitè editorial estable. Tenim la maquinària per fer revisions per parells, i suggerir millores als treballs presentats. Dóna visibilitat a casos clínics, descriptius i recerca  dels nostres tutors i residents.

Aquest anys incorporarà novetats que el poden fer més atractiu. Ho aconseguirem?

 

La troncalitat en standby

Liderarà la Medicina de Família la troncalitat?

Fora complexos, espolsem-nos la mandra, sortim de la rutina i de la zona de confort i posem-nos a treballar. Encara hi som a temps.

Així acabava l’entrada al blog (de fa… 3 anys!) sobre el projecte de troncalitat.

I després de tot aquest temps, ens hem mogut a pitjor.

La Medicina de Família  i Comunitària ha estat  una de les especialitats que més ha apostat per la troncalitat, però ara les societats científiques no ho veuen gens clar. Per què?

Per les entitats que integren el Fòrum de Metges d’AP el Programa Formatiu de Tronc (PTM) en la seva última redacció abans de ser derogat sembla haver-se inclinat cap a un document poc explícit, que no disgusti a ningú i que doni cabuda a tota l’heterogeneïtat d’opinions, i just per això té un format i un contingut que tampoc permet assolir els objectius establerts tant al Decret 639/2014,  com en l’Estratègia d’Abordatge de la Cronicitat del MSSSI i també incompleix la resolució de la Direcció
General de RRHH del 15 de Juny de 2016 d’incorporar la rotació per AP.

Ara, també la societat de Medicina Interna s’aparta del projecte de troncalitat, encara per altres motius.

Així que el més oportú seria desar-ho en un calaix.

caga-tio

En la docència de la Medicina de Família i Comunitària, tenim un programa formatiu que té més de 10 anys. Globalment és molt útil però hi ha un aspecte que fa anys que se’n parla sense concretar: quins són els serveis més adequats per assolir les competències? Primària o hospital?

L’especialitat de MFiC va néixer despullada i sense tutors entrenats, però aviat farà 40 anys! Era lògic en els primers temps anar a cercar les habilitats i coneixements allà on es podia, majoritàriament en àmbit hospitalari.

Actualment no tenen sentit moltes rotacions en centres superespecialitzats on la prevalença de malalties i l’abordatge no és el mateix que a l’atenció primària.

Cal re-definir les ubicacions, els dispositius. Cada unitat docent sap en el seu territori on s’escau més.  Més a Primària que a Hospital. Però el programa, que el ministeri s’entesta a fer complir mil·limètricament, no ens permet fer aquest gran pas.

La Troncalitat hauria d’haver nascut amb el mateix plantejament: Els metges de família portem 40 anys formant en habilitats comunicatives, raonament clínic, principis ètics, atenció biopsicosocial, comunitària, prevenció, patologies d’alta prevalença… Les unitats docents d’Atenció Familiar i Comunitària de Catalunya teniem una proposta en aquest sentit.

Si la troncalitat ha de ser una repartició entre serveis de l’hospital, millor que no comenci.

 

 

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑