Molt recomanable l’entrada del blog del comb “Examen MIR: Doctor, et puc agregar a Facebook?“.
Aquest any ja som al cap del carrer: l’examen MIR fa preguntes sobre relació metge-pacient… també a les xarxes socials!
Independentment de la resposta donada com a correcta i del debat que ha generat, reconec una certa confusió pel que fa a la confidencialitat i la seguretat.
Les xarxes són un món obert i difícil de compartimentar. S’han de seguir els consells que els experts ens recomanen sobre privacitat. Però és molt complicat contolar la informació. És important que siguem el més conscients possible de quines dades deixem al nostre pas per les xarxes.
Tot i això, els nadius digitals tenen menys complexos sobre què pot acabar apareixent. A vegades s’acaben arrepentint. No és ni fàcil ni barat esborrar informació de les xarxes.
Pel que fa a la relació entre el professional de la salut i el pacient, està molt establert quins són els mecanismes per garantir confidencialitat i seguretat. Tot i això, es fan servir habitualment el correu electrònic, el whatsapp. I abans sms. I el telèfon ningú el posa en dubte.
No pot escollir el pacient la via de comunicació? No són les seves dades? Es clar que ningú no li pregunta si li sembla bé que els seu historial clínic informatitzat estigui penjat en una xarxa (segura i amb traçabilitat, això si, estiguem tranquils!). Algunes iniciatives poden contribuir a acostar al debat a pacients i professionals allunyats d’aquest món (#sherpas20).
Les eines de comunicació canvien a gran velocitat, el nostre cervell s’hi ha d’adaptar, les prevencions són bones sempre que no siguin excessives, les generacions digitals nadiues tenen cert avantatge però potser són més vulnerables.
Aquest debat no el tancarem, serà tan dinàmic com les tecnologies.
el metge digital.cat 