Els robots ens substituiran?

Article futurista per iniciar el 2019.

(Les prediccions sempre fallen)

Ens explica Harold Stark des de la revista Forbes l’aparició d’una propera generació de robots de salut personal que fan ús de tècniques d’intel·ligència artificial per fer-se càrrec del treball de l’auxiliar d’infermeria domèstica, realitzant funcions com recordar-nos la medicació, entrenar els pacients per fer front a les malalties cròniques i  comunicar-se amb professionals de la salut per ajudar a fer un seguiment del progrés del pacient.

Els robots, anomenats Mabu Personal Healthcare Companion de Catalia Health, formen part del nou projecte de l’empresa sobre l’ús de tècniques innovadores per augmentar el compromís dels pacients. La idea de tenir un robot domèstic per a cuidar la nostra salut pot semblar esgarrifós al principi, però quan penses en això, és una opció molt més còmoda i econòmica per a gent gran que viu sola i necessita atenció mèdica a temps complet. Mabu no és un substitut del metge de família, ni pot substituir els controls mèdics regulars. Tanmateix, pot fer que l’assistència sanitària sigui més accessible, cosa que permet atendre constantment a un pacient fins i tot quan no hi ha metge.

cardiograph

Per altra banda, el setembre de 2016, els cirurgians de l’hospital John Radcliffe de la Universitat d’Oxford van utilitzar un cirurgià robòtic remot controlat anomenat Dispositiu de dissecció de la retina (R2D2) per eliminar una membrana de 100 graus de mil·límetre de la retina de l’ull dret del Dr. William Beaver, curant amb èxit la seva ceguesa i ressuscitant la seva capacitat per veure-hi normalment. Aquesta va ser la primera vegada que s’havia utilitzat un robot per cirurgia  de l’ull.

Els robots ja són àmpliament utilitzats en la cirurgia assistida per robot o cirurgia robòtica, com ara el sistema da Vinci que permet als cirurgians accedir a les zones del cos difícils d’arribar  a través de petites incisions, amb més precisió i control que si tinguessin un bisturí a la mà.

A The Medical Futurist ens diuen que l’inici de la Quarta Revolució Industrial, l’automatització i la digitalització estan transformant el mercat. Molts temen que els robots, la Intel·ligència Artificial i l’automatització en general, ens prendran els llocs de treball. L’ansietat sembla que comença a aparèixer entre els radiòlegs, els cirurgians, i en la indústria farmacèutica.

Ens agradaria pensar  que es tracta de difusió de la por de forma irresponsable.  L’assistència sanitària necessitarà l’ésser humà en el futur (?).

Segons un informe de Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne de la Universitat d’Oxford, el que ells en diuen  transcriptors mèdics, els registres mèdics, els tècnics de la informació sanitària i els secretaris mèdics tenen més probabilitats de ser informatitzats en el futur, però els metges i cirurgians tenen un 0,42 per cent d’oportunitats perquè les seves professions siguin automatitzades.

Will robots take your job in healthcare?

Els experts prediuen que els robots assumeixin ocupacions repetitives, això està clar.
Els sistemes d’intel·ligència artificial dificilment substituiran  els humans en creativitat, innovació o empatia.
En l’àmbit sanitari, l’Intel·ligència Artificial donaria un bon servei per la presa de decisions millorada

I la Medicina de Família?

Ann Robitson, metgessa de família

Els robots no fan la feina com a metge de capçalera, però, oi que els ordinadors són ja  la tercera persona a la consulta?

Si ignorem l’ordinador correm el risc de perdre informació vital.

Els robots poden realitzar tasques repetitives com ara controlar la pressió arterial i el pes. Robots com ara Veebot poden realitzar extraccions de sang.

Però no poden substituir una infermera.

Amb les retallades en els serveis sanitaris, algú pot veure l’atractiu de robots controlats a distància. Poden interactuar amb els pacients, consultar les condicions de vida i organitzar cites amb professionals de la salut quan sigui necessari.

De la mateixa manera, les persones que viuen en àrees remotes poden beneficiar-se enormement de l’accés a la telemedicina.

Encara que Frederich Llordachs ens avisa que els experts han errat els pronòstics diverses vegades.

I la relació metge-pacient?

L’entrevista clínica amb tot el que implica de comunicació no verbal i transferència, és una tècnica que (per ara) la reservarem a l’espècie humana. Que duri!

… o no: un robot-metge comença a treballar en un centre d’atenció primària a la Xina

 

 

Prescriure activitat física

Són tants els beneficis d’una activitat física adequada a cada persona que els metges de família i l’Atenció Primària en general hauríem de dedicar-nos d’una manera prioritària a receptar aquesta medicina tan barata i alhora difícil d’administrar.

Molts cops  és l’experiència personal que ens motiva al canvi, i en el meu cas, la visualització de la pèrdua de la massa muscular amb el pas dels anys a través d’imatges de Ressonància Magnètica va ser impactant.

sarcopenia

La sarcopènia en gent gran ja és motiu de preocupació per tot el que representa de factor de risc en persones fràgils. I la traducció en imatges és una forma ràpida de prendre consciència per a tothom, no només la gent gran.

Coincidint amb la Marató de Tv3 (@la_marato #LaMaratóTV3) per la Diabetis i l’Obesitat, és bo recordar el paper cabdal dels hàbits personals, tan poderosos i tan difícils de canviar.

 

El final de la vida a debat

Més enllà dels casos forçosament mediàtics i afortunadament excepcionals, a tots ens arribarà el moment final de la nostra vida.

Cadascú s’ho ha imaginat d’una manera, ho voldria d’una manera. Alguns, encara pocs, ho plasmen en el document de voluntats anticipades. A l’hora de la veritat, l’actitud dels metges que l’atenen té una importància cabdal.

Gustavo Tolchinsky @gtolchinsky, metge internista de l’Hospital de Badalona, ha reflexionat sobre això i n’ha fet un post que ha estat amplament comentat.

Per debatre amb llibertat i amb l’objectiu de pensar entre tots, el vàrem convidar a participar en una sessió a l’EAP Sardenya.

sessió G.Tolchinski

Ens va comentar el concepte de “l’oportunitat biològica de morir” i ho va il·lustrar amb un seguit de casos reals que ha viscut des de l’hospital.

Compartim la preocupació per la fragmentació de l’assistència dels pacients a mesura que augmenta la seva complexitat enlloc potenciar els seus metges i infermeres referents de tota la vida justament quan més els necessita. No deixa de ser una despersonalització que es veu corroborada per la dificil presa de decisions quan ja no cal fer res per allargar una vida que no té perspectives i què cal fer pel bon morir, seguint els desitjos del pacient.

Continuarem reflexionant.

El nou Model d’Atenció a la Cronicitat Avançada, a debat

El Col·legi de metges de Barcelona va organitzar el passat mes d’octubre una jornada de debat  sobre el model d’atenció a la cronicitat avançada.

S’agraeix que les institucions s’impliquin en enriquir el debat i posar sobre la taula opinions que no sempre van en la mateixa direcció.

Us deixo la contribució que va fer l’EAP Sardenya en forma de video dirigit per la Doctora Rosa Monteserín

Vora 150 000 persones grans viuen soles a Catalunya

Com passaran el Nadal?

Per Nadal, un sentiment de tristesa aclapara les persones que es troben aïllades socialment. Per això, en aquestes dates, es fa palesa una situació cada vegada més corrent avui en dia. Vora 150.000 persones majors de 65 anys viuen soles a Catalunya, una xifra que tendeix a créixer, propiciada per l’augment de la longevitat i els canvis en l’estil de vida. Probablement, molts d’aquests avis es podran reunir amb familiars i amics per gaudir del caliu de les festes però d’altres no.

El passat 22 de novembre, organitzada per la Fundació Amics de la Gent Gran, va tenir lloc la Jornada Internacional de la Soledat on es va debatre sobre una realitat que, en els nostres temps, afecta tantes persones. Diferents experts van recalcar que aquesta forma de marginació, lligada sovint a la dependència, la precarietat i la pobresa, no només influeix en l’estat d’ànim sino que acaba incidint en la mortalitat. Labandonament, la reclusió, la penúria, desencadenen problemes psicològics que, a poc a poc, van deteriorant la salut inexorablement. Segons alguns especialistes com Louise Hawkley, investigadora de la Universitat de Chicago, la soledat en la gent gran provoca un increment de la pressió arterial que desemboca en greus malalties del cor.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑