La competència clínica dels MIR

Els residents de Medicina de Família i Comunitària a Catalunya tenen un potent instrument per fer seguiment dels seus progressos en l’aprenentatge de l’especialitat: El Llibre del Resident. Entre d’altres funcions, permet comprovar l’adquisició de competències seguint el llistat del programa de l’especialitat, que a l’hora, fa de guió per centrar-se en els temes importants en les diferents rotacions.

És reconegut com un programa exhaustiu, de “màxims”.  A vegades produeix angoixa tant als propis residents com als tutors. Sembla que no es pugui assolir. I probablement ha de ser així. Les habilitats s’adquireixen quan fan falta i es perden quan no es fan servir. Sabem pel programa que hem de tenir una sèrie de competències en atenció a la dona, que ara exerceixen altres professionals. Hem de saber quan i com adquirir-les, o refrescar-les quan sigui necessari. Com ha passat en el cas de l’Atenció als Nens. La manca de pediatres ha conduit a cobrir els buits a un munt de metges de família.

Des de les unitats docents es fa un gran esforç per oferir la formació en aquelles àries abans poc considerades com la comunicació metge-pacient, l’atenció a la comunitat, la recerca.

Però és sobretot des de la consulta on s’ha de potenciar les habilitats clíniques.

Si fem un repàs del que els nostres residents presenten als darrers congressos, està clar que aquesta vessant la tenen  en compte tan ells com els tutors: Diagnòstic diferencial, febre, fragilitat, infeccions, noves afectacions, deteriorament cognitiu, patologia digestiva, la incertesa, malalties vasculars, ecografia a l’atenció primària, salut mental, patologia de l’ull i un llarg etcetera

Fer el checklist de les competències al llibre del resident és una forma d’adonar-se  del creixement professional.

20180412_112532

 

 

 

MIR de medicina de família al centre d’atenció primària

 

La semFYC ens explica l’evolució del programa de l’especialitat de Medicina de Família:

“va ser creada,  l’any 1978 amb la intenció de millorar l’atenció a la salut dels usuaris de la sanitat pública del Sistema Nacional de Salut. Calia llavors un canvi en els professionals de la Medicina que eren més propers a les persones, la seva família i el seu entorn comunitari, i exercir una medicina més accessible, més humana, més integral, més eficient i de major nivell cientificotècnic. Per això, es va posar en marxa una formació específica per a treballar com a especialistes en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Els continguts, organització, estructura i recursos per a aquesta formació i el desenvolupament d’aquesta especialitat han anat variant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats que demandava la pròpia especialitat i, principalment, basant-se en els importants canvis socials que ocorrien, als que cal respondre de forma permanent.

Durant l’any 2005, va iniciar el seu camí l’actual programa de l’especialitat. Aquest és la referència actual per a l’adquisició i manteniment de les competències de qualsevol especialista en Medicina de Família, tant en la seva etapa de formació de postgrau com en el desenvolupament de les competències que necessiten per a la seva pràctica assistencial diària durant l’etapa d’exercici i desenvolupament professional”.

Així que, 41 anys després del primer, i 14 després del segon segur que cal una actualització del programa. S’ha d’adaptar una vegada més a la nova realitat social, les noves eines diagnòstiques i terapèutiques i per tant les habilitats que es poden exigir als metges de família del segle XXI.

Pel que fa al període de formació MIR, cal un canvi radical en els lloc on s’adquireixen les competències. Que en un programa de 4 anys, els futurs metges de família passin menys de la meitat en el seu “servei” podria tenir un sentit fa 40 anys. Ara és contraproduent.

Sens dubte algunes habilitats clíniques s’adquireixen més ràpidament allà on hi ha més prevalença de les patologies. Això fora de l’atenció primària pot servir per les urgències d’hospital. El maneig del pacient descompensat en serveis generalistes de l’hospital també pot servir per donar una visió global de l’atenció.

I la resta al centre d’atenció primària.

És fent de metge de família que s’aprèn a fer de metge de família.

És amb el maneig del pacient a la consulta amb el tutor i altres col·laboradors docents que s’adquireixen les competències.

Per tant ens cal elaborar un programa disruptiu, on l’eix de principi a fi de les rotacions pivoti de veritat en el centre de salut.

.
.

 

Carles Capdevila i la professió mèdica

La mort de Carles Capdevila periodista que fou director del Diari ARA entre altres moltes coses ens ha deixat un llegat també en l’àmbit de l’atenció mèdica.

Humanista i persona amb humor i ironia, a l’època de Josep Pla s’hauria merescut una biografia d'”homenot” per la seva figura diferent, com ho demostra la influència que han tingut les seves xerrades en àmbits com l’educació, la salut, o la seva professió, periodista.

Vull compartir un parell de videos on expressa el seu punt de vista de la relació metge pacient, molt propera als valors de la Medicina de Família.

Metge de família o MAP

És un tema recurrent i podríem pensar que només terminològic.

Molt sovint els informes d’urgències o les altes hospitalàries acaben amb una frase que a alguns ens posa neguitosos: “consulti el seu MAP”.

MAP se suposa que vol dir “metge d’Atenció Primària”. És una especialitat que no existeix. Seria com derivar a un pacient al seu MAH (“Metge d’Atenció Hospitalària).

El programa de l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària especifica clarament quin és el nom de l’especialitat.

A les xarxes aquest embolic terminològic ja ha estat objecte de debat. Com a tutors de l’especialitat ens toca  transmetre la correcta denominació de l’especialitat als nostres residents que moltes vegades són els primers que copien amb alegria el que fan els adjunts de l’hospital.

Medicina de Família i Comunitària. Metge o metgessa de família. Metge de capçalera és la denominació tradicional.

* I per cert, algú hauria d’esmenar l’entrada de Metge de Capçalera de viquipèdia, on apareix MAP i no s’esmenta l’especialitat. Qui s’anima?

La declaració de Girona

El congrés de la professió mèdica  celebrat el dia 11 de novembre de 2016 a Girona ha servit per renovar el compromís dels metges catalans amb la societat. 

Una feina de mesos d’intercanvi d’idees en un procés participatiu ha culminat amb la declaració de Girona.

Ara cal que els desitjos es converteixin en realitat i el proper congrés serveixi per constatar els avenços.

compromís amb la societat

Bloc a WordPress.com.

Up ↑