Gestió i docència

Des de la Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària udaceba tenim una nova iniciativa. Des de fa un any, hem impulsat diversos grups per dinamitzar aquelles parts del programa de l’especialitat que costa més d’assolir:

• El grup femsalutalbarri per aprofundir en la realització d’activitats comunitàries amb la participació dels residents als centres col·laboradors de la unitat docent.
• Grup Balint per aprendre del que passa a la consulta des d’una perspectiva més reflexiva.
• Grup de Reanimació RCP: impulsem la formació de formadors per tenir un pla regularitzat de tallers i pràctiques de RCP.
• El butlletí APSalut,  que impulsa la redacció d’articles amb metodologia científica i docent.
• El Premi Dr. da Pena pels treballs de recerca de final de residència

Ara li toca el torn a la gestió: grup multicèntric i estable per la formació, la docència i la recerca en sistemes de gestió de l’atenció primària de salut.

Activitats:

Crear tallers de formació pels residents.

1. Crear tallers per formació de residents
2. Crear línies de recerca.
3. Activar publicacions
4. Fòrum de debat.

Obert a tots els residents i tutors.

El programa de l’especialitat parla de 5 àries competencials, entre les quals, la gestió de l’atenció: les competències essencials (comunicació, raonament clínic, gestió de l’atenció i la bioètica), les relacionades amb l’atenció a l’individu, les que tenen relació amb l’atenció a la família, les relacionades amb l’atenció a la comunitat i les que es relacionen amb la formació continuada i la investigació.

I pel que fa a la Gestió de l’atenció:

1. La gestió clínica,
2. El treball en equip,
3. La gestió i organització de l’activitat,
4. Els sistemes d’informació,
5. la gestió de la qualitat,
6. la responsabilitat civil i medico-legal) 

Una unitat docent creada a partir dels centres autogestionats no podia quedar-se sense desenvolupar fe forma prioritària aquesta àrea.

Jornada ACEBA. Vic 2016

Qualitat, burocràcia i equips docents

Com a cap d’estudis d’Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària estic perplex de forma permanent des de fa anys per la deriva burocràtica del  reconeixement docent per part de les administracions.

Perplex, un any més per la infinitat de requisits sense sentit que ens demana l’administració.

Les entitats de l’àmbit de la salut integrades en el sistema públic poc a poc han anat valorant la conveniència d’homologar-se des del punt de vista de la qualitat a través de qualificacions de prestigi.

Entre els equips de base associativa és un fet consolidat, com l’EAP Sardenya en el sistema ISO. N’hi ha d’altres. Entre els factors que es valoren, per cert, també hi ha l’àmbit formatiu.

Des del CAT Salut també s’ha treballat de forma seriosa en la consolidació de standards de qualitat.

Pel que fa a les unitat docents, sempre m’ha semblat que hi havia una reiteració absurda. Un centre que és apte pel sistema públic, no és apte per la docència? No hi hauria d’haver un compromís explícit?

Una altra cosa són els professionals i els equips i la seva motivació i formació per la docència. Però: cal tornar a revisar totes les estructures per decidir si poden ser docents o no?

Entre els criteris, realment algú creu que és millor un centre amb molts professionals, molts pacients i molts residents que un centre rural amb un professional motivat per transmetre el coneixement?

I algú ha pensat  quants funcionaris té el ministeri de torn per supervisar de forma burocràtica i estúpida les característiques de cada centre?

Tot el temps dedicat a omplir papers absurds per les secretaries de les unitats docents, quan n’hi ha, o dels propis caps d’estudis, no s’hauria de dedicar a avançar en la millora de l’aprenentatge, en la consolidació de la docència en els equips, en la recerca en metodologia docent?

Que s’ho facin mirar! I que no ens confonguin! Això no té res a veure amb la qualitat.