Els gossos milloren la nostra salut

A consulta hem atès més d’una vegada persones que presenten dol per la mort del seu gos. Els anomenem animals de companyia, i sabem que sempre ens fan costat.

A més de sentir-los com un membre més de la família, resulta que ens influeixen en determinats aspectes vitals. Des de fa temps s’investiga quina influència té la mascota en la nostra salut.

Conviure amb gossos s’ha associat amb una disminució del risc cardiovascular. Una sèrie d’estudis han suggerit associacions entre tenir gossos i nivells de pressió arterial més baixos, un millor perfil lipídic i una disminució de les respostes simpàtiques a l’estrès.

Article al Butlletí APSalut

Títol: Els gossos milloren la nostra salut
Revista: APSalut. Volum 9. Número 3. Article 181
Data: 5 de juny de 2021

Millor caminar

La inactivitat física és un risc per a la salut. És un dels 10 factors de risc que contribueixen a l’aparició de malalties cròniques com malalties cardiovasculars, càncer,  obesitat, diabetis mellitus tipus 2.

Sabem que com més caminem cada dia (de forma vigorosa) millor. Els estudis parlen de com a mínim 5 000 passes, d’altres 10 000 i alguns fins i tot de 15 000. La qüestió és moure’s.

Xerrant amb professionals de la salut ens ha sortit el dubte : és millor caminar o anar en bicicleta per la ciutat, des del punt de vista de consum energètic?

Podem trobar algunes respostes a les xarxes:

“Sempre que camines estàs aixecant el teu cos cap amunt i cap avall, i això implica una despesa d’energia”, proposa Fajans, apostant per caminar com a millor exercici.

L’explicació fisiològica: “Hi ha una mica d’elasticitat en el teu sistema, de manera que alguns dels teus músculs actuen com ressorts quan col·loques els peus a baix, i de certa manera et reboten de tornada. No obstant això, aquest acte afegeix energia. Caminar amb bicicleta, en canvi, no et dóna això -el teu cos no es mou de dalt a baix-, així que a poca velocitat, el ciclisme és més eficient -en termes de no gastar energia-  que caminar “.

El ministeri de sanitat recomana  realitzar com a mínim cada setmana 150 minuts d’activitat física moderada o bé 75 minuts d’activitat vigorosa  o bé una combinació equivalent  d’activitat moderada i vigorosa.

Tenint en compte que la intensitat d’activitat física es pot dividir en diferents  nivells:

  • Intensitat lleu: Et permet parlar o cantar sense esforç mentre la practiques. per
    exemple: caminar a pas lent. (<3 MET)
  • Intensitat moderada: Augmenta la sensació de calor i s’inicia una lleugera sudoració;  Augmenta també el ritme cardíac i el respiratori però encara es pot parlar sense sentir que falta l’aire. Per exemple: caminant a pas lleuger (més de 6 km / h) o passejant en bicicleta (16-19 km / h). (3-6 MET)
  •  Intensitat vigorosa: La sensació de calor i sudoració és més fort. El ritme cardíac és més elevat i costa més respirar, pel que resulta difícil parlar mentre es practica. Per exemple: córrer o anar amb bicicleta pedalant ràpidament (19-22 km / h). (> 6 MET)

Segons el PAFES caminar cap avall són 3 METs, i cap amunt 9, caminar/trotar 4,1 i anar en bicicleta 6,9.

Així que difícilment podem concloure quina és la millor opció encara que fisiològicament, en terreny pla, gastem més energia caminant.

En tos cas, tothom a moure’s!!!!!

Esport i salut dels professionals

El Butlletí APSalut ha publicat un monogràfic sobre “salut en moviment”, molt interessant.

Em vull centrar en aquest cas en l’estudi descriptiu sobre activitat, exercici i qualitat de vida de Residents i Tutors.

Coneixem els beneficis per la salut de practicar esports, o realitzar exercici físic de forma regular.

Quan els Metges, i Infermeres, comencen la Residència MIR o IIR estan ocupats, estressats i atabalats. I molt sovint es perden els bons hàbits. Entre ells els relacionats amb l’activitat física.

El que ens trobem en la nostra petita mostra ho comentem a la discussió:

Segons l’enquesta “hàbits esportius a Barcelona 2017” més del 63% de la població realitza algun tipus d’esport, és a dir, fan algun tipus d’exercici físic més enllà de les activitats quotidianes.

Els professionals de la Unitat Docent UDACEBA, pel que fa a activitat física moderada o vigorosa segueixen un patró semblant (59% fa activitats d’aquest tipus més d’un cop per setmana). Podríem pensar trobar, en el context d’un col·lectiu a priori més conscienciat, un percentatge més alt. De fet, es calcula que els nivells d’activitat física del 60% d’adults són insuficients: el 2010 l’OMS va publicar les “Global recommendations on physical activity for health”, que se centren en l’activitat física setmanal necessària per aconseguir els beneficis de l’exercici per a la salut.

Amb tot, la majoria consideren que tenen una salut bona o excel·lent, encara que una quarta part ha tingut problemes emocionals que han interferit en la seva vida quotidiana, la majoria s’han sentit tristos i també sobta la prevalença de dolor.

Així que el següent pas serà veure si un programa que incentivi l’exercici físic millora els resultats.

Mentrestant, a moure’s!

Canvi climàtic i Salut

L’estiu i les onades de calor cada vegada més freqüents i extremes. Moment de parlar de l’escalfament de la terra i la salut.

El clima està canviant.  Efectivament les proves es van acumulant de manera clara. Així que ens trobem en una situació mai vista per la humanitat. I què ens passarà?

La OMS el 2012 ja va elaborar un document sobre les possibles conseqüències del canvi climàtic en la salut de les persones. I el 2018 hi torna amb el document canvi climàtic i salut:

Quines repercussions té el canvi climàtic en la salut?

Encara que l’escalfament mundial pot tenir alguns efectes beneficiosos localitzats, com una menor mortalitat a l’hivern a les regions temperades i un augment de la producció d’aliments en determinades zones, els efectes globals per a la salut del canvi climàtic seran probablement molt negatius.

Les temperatures extremes de l’aire contribueixen directament a les defuncions per malalties cardiovasculars i respiratòries, sobretot entre les persones d’edat avançada.

Les temperatures altes provoquen un augment dels nivells d’ozó i d’altres contaminants de l’aire que agreugen les malalties cardiovasculars i respiratòries.

Els nivells de pol·len i altres al·lèrgens també són majors en cas de calor extrema. Poden provocar asma.

Desastres naturals i variació de la pluviositat

L’augment del nivell del mar i uns esdeveniments meteorològics cada vegada més intensos destruiran llars, serveis mèdics i altres serveis essencials. Moltes persones poden veure obligades a desplaçar-se, el que accentua al seu torn el risc d’efectes en la salut, des trastorns mentals fins a malalties transmissibles.

La creixent variabilitat de les precipitacions afectarà probablement al subministrament d’aigua dolça, i l’escassetat d’aquesta pot posar en perill la higiene i augmentar el risc de malalties diarreiques. En els casos extrems, l’escassetat d’aigua causa sequera i fam.

També estan augmentant la freqüència i la intensitat de les inundacions.

Distribució de les infeccions

Es preveu una ampliació considerable de les zones de la Xina afectades per l’esquistosomiasi, una malaltia transmesa per cargols.

El paludisme depèn molt del clima. Els mosquits del gènere Aedes, vector del dengue, són també molt sensibles a les condicions climàtiques.

Mesura dels efectes en la salut

En una avaluació duta a terme per l’OMS que té en compte només algunes de les possibles repercussions sanitàries, i que assumeix un creixement econòmic i progressos sanitàries continuats, es va concloure que  el canvi climàtic causarà anualment unes 250.000 defuncions addicionals entre 2030 i 2050; 38.000 per exposició de persones grans a la calor; 48.000 per diarrea; 60.000 per paludisme; i 95.000 per desnutrició infantil.

Qui està en risc?

Els habitants dels petits estats insulars  i d’altres regions costaneres, megalòpolis i regions muntanyoses i polars.

Els nens, en particular els dels països pobres,

Les persones grans i les persones amb malalties cròniques i pluripatològiques.

Les zones amb infraestructures sanitàries deficients, són les que tindran més dificultats per preparar-se i respondre si no reben assistència.

Preparem-nos, doncs

Unitat Docent Comunitària

El grup Fem Salut al Barri va néixer dins la unitat docent d’Atenció Familiar i Comunitària UDACEBA amb la intenció de promoure la docència en atenció comunitària, incentivar la participació dels residents en les activitats que es fan als seus centres, crear un grup estable que estimuli l’intercanvi d’experiències…

S’hi han anat afegint centres i actualment ja formen part de la iniciativa el CAPI Baix-a-mar, l’EAP Sardenya, l’EAP Roger de Flor, l’EAP El Remei,  l’EAP Sagrada Família i l’EAP Gaudí, EAP Osona-SUD Alt Congost, EAP Albera Salut.

El mes d’abril se celebra la segona Jornada del grup, a Vilanova i la Geltrú:

Prescripció Social. És una jornada oberta a tothom que vulgui participar, sigui o no d’aquests centres. Us hi esperem!

fem salut al barri

 

Fem Salut al Barri, una realitat

Acaba de sortir publicat el número especial del Butlletí APSalut dedicat a l’Atenció Comunitària: ATENCIÓ COMUNITÀRIA: centres de salut, experiències i docència.

És la culminació de dos anys de treball del grup Fem Salut al Barri, de la Unitat Docent d’Atenció Familiar i Comunitària UDACEBA.

El grup ha aconseguit aglutinar les persones de cada centre més implicades en l’atenció comunitària, implicar residents, intercanviar experiències, generar estudis de recerca i fer la primera trobada comunitària a Vilanova i la Geltrú amb gran èxit.

Aquí tenim el vídeo que ens transmet tota la il·lusió pel camí recorregut. I el que ha de venir!

Atenció als nouvinguts i exclusió social

Imprescindible el número especial del Butlletí APSalut.

La Unitat Docent udACEBA fa 10 anys i ho celebra amb força i moltes noves activitats. Una d’elles la creació del nou grup d’Atenció Comunitària “fem salut al barri” per impulsar la docència i les activitats comunitàries en els centres de salut.

fem salut al barri

I el Butlletí APSalut hi contribueix en l’àmbit de la reflexió:

Combatre l’exclusió social: atenció als nouvinguts

Hi reflecteix opinions sobre els refugiats a Europa, les repercussions en la seva salut i les alternatives a la resposta indigne dels governs europeus.

I dels que ja hi som, vinguts d’arreu del món, com organitzar-nos i compartir experiències.

Sense oblidar la necessitat de formar-nos en patologies fins ara infreqüents en el nostre medi.

Amb col·laboracions rellevants com  Francesc Mateu, director Oxfam Intermón a Catalunya i metge de família, Marta Coderch tutora en Medicina Familiar i Comunitària, Ibrahim Mahfoud, metge de família ACUT Osona, i Àngels Ballarín, metgessa de família EAP Vic. L’ Equip directiu de l’Escola La Sínia de Vic. Jordi Tolrà,  Director entre1992 i 2004 de la Fundació Autònoma Solidària de la UAB.

I per acabar el manifest del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) sobre refugiats.

Butller APSalut

Salut Comunitària

La Unitat Docent udaceba d’Atenció Familiar i Comunitària ha fet un pas important per la consolidació de l’adjectiu “comunitària” en la docència de les nostres especialitats.

S’ha creat el grup Fem Salut al Barri.  @femSALUTalBARRI

L’objectiu del Grup de Salut Comunitària és el de posar en comú les activitats que cada centre realitza per tal de poder col·laborar en temes de docència, recerca, de valorar l’elaboració conjunta de projectes comuns i sobre tot d’establir una certa continuïtat en aquesta col·laboració.

D’entrada ja té la participació entusiasta d’uns quants tutors  i residents, i amb el blog acabat d’inaugurar ja ens comencen a donar una idea de cap a on anirà:

fem salut al barri

Bloc a WordPress.com.

Up ↑