Divulgació, escepticisme

Molt recomanables lectures per aquest estiu, els llibres de JM Mulet (@jmmulet):

“Medicina sense enganys”,   un compendi d’història de la medicina, del mètode científic, dels encerts, els  errors i els enganys de diverses pràctiques mèdiques. Amb un to distès, fàcil de llegir, contundent i forçosament sense matisos, que podriem discutir en algun cas. Però del milloret que s’ha escrit darrerament en divulgació científica.

Arròs

 ens endinsa en els mites sobre el que mengem, i ens dóna una visió científica i escèptica, no exempta de polèmica.

Una bona mostra del pensament escèptic, molt necessari i que podem seguir a   Skeptics in Europe, o Escepticos  @escepticos

 

Web Mèdic Acreditat

El Col·legi de Metges de Barcelona @COMBarcelona ha decidit renovar el servei de Web Mèdic Acreditat (WMA).

És una iniciativa històrica (té més de 15 anys), amb un èxit innegable (més de 1000 webs acreditats).

Ens han demanat la col·laboració a un grup de professionals de diverses procedències per aconseguir actualitzar, redefinir i millorar el servei.

El primer de tot, és per a què serveix un sistema d’aquest tipus. El col·legi de metges té una funció social d’orientar i protegir els ciutadans. I les pràctiques en  l’entorn virtual haurien de seguir els mateixos principis que en la consulta física.

Jornada WMA

En un estudi liderat per la Dra. Bea Jimenez @jimenezmbeatriz a l’EAP Sardenya vam poder constatar que l’ús d’internet per part dels pacients és molt elevat i que la majoria el fan servir per buscar temes de salut i relacionats amb els seus símptomes. I el que és més rellevant, ho fan abans d’anar a veure el seu metge i la majoria a més, no li diuen!

Així que fa falta parlar amb els pacients de l’ús d’Internet i les xarxes socials i no amagar el cap sota l’ala. I si podem assessorar sobre quines són les fonts fiables, molt millor. I aquí és on el segell WMA pren la seva importància.

La rellevància de la nova etapa de WMA radica  en posar l’èmfasi en que es tracta d’un segell d’adhesió voluntària, on, a més de complir una sèrie de criteris mínims, el WEB que es vol acredita subscriu i fa seus els principis de bona pràctica.

WMA manté una xarxa sentinella i facilita la interconnexió amb els usuaris dels webs per notificar qualsevol canvi que no s’adigui als principis.

Ara tocarà acreditar aquest blog 🙂

La prevenció quaternària comença en la docència

Què és la prevenció quaternària?

Conjunt d’activitats que intenten evitar, reduir i pal·liar el mal provocat  per la intervenció mèdica.

El Dr. Gervàs és un dels grans impulsors del concepte. Ens l’explica a la revista AMF

La prevenció quaternària hauria d’impregnar des de les pràctiques diagnòstiques fins a les preventives passant per les mesures re habilitadores i l’ús de fàrmacs.

Concepte molt lligat a la seguretat del pacient, i al clàssic primum non nocere requereix una reflexió per interioritzar-lo  en la pràctica del dia a dia.

Com s’evita produir perjudicis? per exemple evitant activitats innecessàries, limitant l’impacte perjudicial d’alguna actuació o amb la gestió de la polimedicació.

polimedicacio

La formació en Medicina de Família ha d’incloure forçosament la introducció d’aquest concepte.

El programa de l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària és suficientment extens i flexible per incloure la prevenció quaternària. De fet està impregnat de conceptes que s’hi relacionen:

  • Tota l’àrea de raonament clínic. La presa de decisions i el mètode centrat en el pacient.
  • Saber analitzar com influeixen en l’elaboració del pronòstic les característiques especials de la presa de decisions en Medicina de Família, en especial la malaltia indiferenciada  en les  seves primeres etapes, la manca d’organització en la presentació de la malaltia, el desconeixement  de la importància del problema.
  • Interpretar la malaltia en el seu propi context, incloent en el raonament clínic les expectatives i preocupacions del pacient i les repercussions del problema en la seva vida.
  • Tota l’àrea de comunicació assistencial, i la importància de l’entrevista clínica.

Però el que influirà sobretot serà l’orientació dels tutors, dels centres i la pràctica assistencial quan es dirigeixin en aquesta direcció.

Tenint en compte que tota pràctica clínica s’ha de qüestionar: també la prevenció quaternària!

 

Bloc a WordPress.com.

Up ↑