La Il·lusió per aprendre

Article publicat al Butlletí APSalut

Alguns dels mots que utilitzem habitualment en l’àmbit professional van canviant de significat en el transcurs dels anys i amb l’apropiació que en fa habitualment el “sistema”.

En el cas de la formació continuada, amb els anys ha passat de ser un repte individual, que va amb el delit professional, a ser una exigència per anar passant de categoria i cobrar una miqueta més.

Bé, potser una mica de cada, és clar. Però seria bo mantenir l’esperit que roman darrere d’aquest concepte. Per ser un bon metge, o infermera, ens hem de mantenir al dia. I hem d’adquirir coneixements en funció de les necessitats, canviants, dels pacients.

És el cas que hem tingut amb la COVID-19. De cop, ens ha fet falta saber fer ecografies pulmonars. Un munt de metges de família s’han abocat amb un temps rècord a aprendre aquest tècnica. O a fer PCR… Continua a:

Títol: La Il·lusió per aprendre
Revista: APSalut. Volum 9. Número 3. Article 179
Data: 28 de juny de 2021

Esport i salut dels professionals

El Butlletí APSalut ha publicat un monogràfic sobre “salut en moviment”, molt interessant.

Em vull centrar en aquest cas en l’estudi descriptiu sobre activitat, exercici i qualitat de vida de Residents i Tutors.

Coneixem els beneficis per la salut de practicar esports, o realitzar exercici físic de forma regular.

Quan els Metges, i Infermeres, comencen la Residència MIR o IIR estan ocupats, estressats i atabalats. I molt sovint es perden els bons hàbits. Entre ells els relacionats amb l’activitat física.

El que ens trobem en la nostra petita mostra ho comentem a la discussió:

Segons l’enquesta “hàbits esportius a Barcelona 2017” més del 63% de la població realitza algun tipus d’esport, és a dir, fan algun tipus d’exercici físic més enllà de les activitats quotidianes.

Els professionals de la Unitat Docent UDACEBA, pel que fa a activitat física moderada o vigorosa segueixen un patró semblant (59% fa activitats d’aquest tipus més d’un cop per setmana). Podríem pensar trobar, en el context d’un col·lectiu a priori més conscienciat, un percentatge més alt. De fet, es calcula que els nivells d’activitat física del 60% d’adults són insuficients: el 2010 l’OMS va publicar les “Global recommendations on physical activity for health”, que se centren en l’activitat física setmanal necessària per aconseguir els beneficis de l’exercici per a la salut.

Amb tot, la majoria consideren que tenen una salut bona o excel·lent, encara que una quarta part ha tingut problemes emocionals que han interferit en la seva vida quotidiana, la majoria s’han sentit tristos i també sobta la prevalença de dolor.

Així que el següent pas serà veure si un programa que incentivi l’exercici físic millora els resultats.

Mentrestant, a moure’s!

Supervisem online

Per l’acreditació de la capacitat docent dels centres i tutors ens cal garantir un mínim de 3 hores al mes dedicades a la supervisió del resident.
Això no és fàcil en totes les institucions. Actualment es considera que entre les activitats d’un professional de la salut en el sistema públic s’inclouen a més de l’activitat assistencial, la recerca i la docència.
Però tutoritzar inclou un treball extra de supervisió del resident.
I en aquestes tres hores, quan les tenim, ens dediquem a fer les entrevistes tutor-resident, feed-back d’incidents crítics, role-playing, preparació de properes rotacions, treballs de recerca. Dissortadament també serveixen per omplir papers: la memòria tutorial, el PIF…
Cadascú s’organitza com pot i també en funció de diverses variables:
– Es tracta d’aprenentatge d’adults. La responsabilitat bàsica és del propi resident.
– L’actitud
– El tarannà
– La relació tutor-resident
– El moment de la residència i lloc on està fent la rotació

Cada vegada es fomenta més la relació virtual tutor-resident. Les xarxes ho permeten. Això manté un contacte més seguit, continuat, durant aquells llargs periodes de temps que el resident, complint el programa actual de l’especialitat, és fora de l’atenció primària.
Es comenten casos, incidents crítics, s’orienta en cursos, tallers i congressos, s’organitza el calendari…
És una relació informal, no es té en compte en la valoració de la supervisió del resident però intueixo que és tan o més important que les 3 hores que burocràticament hem de complir.
I anirà agafant protagonisme.

La competència clínica dels MIR

Els residents de Medicina de Família i Comunitària a Catalunya tenen un potent instrument per fer seguiment dels seus progressos en l’aprenentatge de l’especialitat: El Llibre del Resident. Entre d’altres funcions, permet comprovar l’adquisició de competències seguint el llistat del programa de l’especialitat, que a l’hora, fa de guió per centrar-se en els temes importants en les diferents rotacions.

És reconegut com un programa exhaustiu, de “màxims”.  A vegades produeix angoixa tant als propis residents com als tutors. Sembla que no es pugui assolir. I probablement ha de ser així. Les habilitats s’adquireixen quan fan falta i es perden quan no es fan servir. Sabem pel programa que hem de tenir una sèrie de competències en atenció a la dona, que ara exerceixen altres professionals. Hem de saber quan i com adquirir-les, o refrescar-les quan sigui necessari. Com ha passat en el cas de l’Atenció als Nens. La manca de pediatres ha conduit a cobrir els buits a un munt de metges de família.

Des de les unitats docents es fa un gran esforç per oferir la formació en aquelles àries abans poc considerades com la comunicació metge-pacient, l’atenció a la comunitat, la recerca.

Però és sobretot des de la consulta on s’ha de potenciar les habilitats clíniques.

Si fem un repàs del que els nostres residents presenten als darrers congressos, està clar que aquesta vessant la tenen  en compte tan ells com els tutors: Diagnòstic diferencial, febre, fragilitat, infeccions, noves afectacions, deteriorament cognitiu, patologia digestiva, la incertesa, malalties vasculars, ecografia a l’atenció primària, salut mental, patologia de l’ull i un llarg etcetera

Fer el checklist de les competències al llibre del resident és una forma d’adonar-se  del creixement professional.

20180412_112532

 

 

 

MIR de medicina de família al centre d’atenció primària

 

La semFYC ens explica l’evolució del programa de l’especialitat de Medicina de Família:

“va ser creada,  l’any 1978 amb la intenció de millorar l’atenció a la salut dels usuaris de la sanitat pública del Sistema Nacional de Salut. Calia llavors un canvi en els professionals de la Medicina que eren més propers a les persones, la seva família i el seu entorn comunitari, i exercir una medicina més accessible, més humana, més integral, més eficient i de major nivell cientificotècnic. Per això, es va posar en marxa una formació específica per a treballar com a especialistes en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut.

Els continguts, organització, estructura i recursos per a aquesta formació i el desenvolupament d’aquesta especialitat han anat variant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats que demandava la pròpia especialitat i, principalment, basant-se en els importants canvis socials que ocorrien, als que cal respondre de forma permanent.

Durant l’any 2005, va iniciar el seu camí l’actual programa de l’especialitat. Aquest és la referència actual per a l’adquisició i manteniment de les competències de qualsevol especialista en Medicina de Família, tant en la seva etapa de formació de postgrau com en el desenvolupament de les competències que necessiten per a la seva pràctica assistencial diària durant l’etapa d’exercici i desenvolupament professional”.

Així que, 41 anys després del primer, i 14 després del segon segur que cal una actualització del programa. S’ha d’adaptar una vegada més a la nova realitat social, les noves eines diagnòstiques i terapèutiques i per tant les habilitats que es poden exigir als metges de família del segle XXI.

Pel que fa al període de formació MIR, cal un canvi radical en els lloc on s’adquireixen les competències. Que en un programa de 4 anys, els futurs metges de família passin menys de la meitat en el seu “servei” podria tenir un sentit fa 40 anys. Ara és contraproduent.

Sens dubte algunes habilitats clíniques s’adquireixen més ràpidament allà on hi ha més prevalença de les patologies. Això fora de l’atenció primària pot servir per les urgències d’hospital. El maneig del pacient descompensat en serveis generalistes de l’hospital també pot servir per donar una visió global de l’atenció.

I la resta al centre d’atenció primària.

És fent de metge de família que s’aprèn a fer de metge de família.

És amb el maneig del pacient a la consulta amb el tutor i altres col·laboradors docents que s’adquireixen les competències.

Per tant ens cal elaborar un programa disruptiu, on l’eix de principi a fi de les rotacions pivoti de veritat en el centre de salut.

.
.

 

Estils d’aprenentatge

Les investigacions de Peter Honey sobre els estils d’aprenentatge en el món empresarial van ser recollits  per Catalina Alonso el 1992, qui va adoptar el qüestionari d’estils d’aprenentatge a l’àmbit acadèmic i l’idioma castellà. Aquest qüestionari és un dels més provats i reflecteix les preferències d’aprenentatge.

Darrerament l’hem estat utilitzant en l’àmbit de la formació de metges MIR de Medicina de Família i Comunitària.

Conèixer els estils d’aprentatge d’un resident, quan arriba, és una manera de conèixer-lo millor i també d’oferir-li la formació adaptada a la seva forma de ser.

La majoria de residents provenen d’un estil d’aprenentage “teòric” i “reflexiu” propiciat per la universitat i el MIR. A mesura que avancen en l’especialitat es van tornant més pragmàtics i activistes, segons els casos. Un equilibri, com sempre, és el millor. Però hi ha molts factors, propis i externs que influeixen i des de les unitats docents i els tutors no tenim eines per influir. En tot cas, i molt important, adaptar-nos a ells per fer més rendible acadèmicament el seu pas per la residència.

Jornada Sant Martí 2017

 

APSalut, nou portal

Ara fa una any ens preguntàvem des del comitè editorial què haviem de fer per atreure residents i tutors a publicar articles al Butlletí APSalut de la unitat docent UDACEBA.

Avui tenim una nova realitat: un portal propi que recull de manera més dinàmica totes les aportacions que es fan des de la comunitat docent d’UDACEBA i amb col·laboracions d’altres professionals.

Es poden consultar ja més de 120 articles entre els quals casos clínics, temes clínics, articles de salut comunitària, de gestió i qualitat, de recerca i coneixement, de docència, noves tecnologies, i ètica i humanitats. També les editorials i les entrevistes a professionals del sector de la salut.

 

Porta APsalut

Enraonem de docència

Els tutors MIR, en medicina familiar i comunitària, fa desenes d’anys que provem d’innovar en metodologia docent i avaluativa.

A Catalunya hem recorregut un camí molt llarg; des del feed-back tutor-resident fins al llibre del resident. Camí potser no prou explicat.

Poca literatura ha generat tota aquesta feina: darrerament algun article en Blogs especialitzats com doctutor.com sobre la plataforma informàtica del llibre del resident, alguna carta al director de denúncia del temps que dediquem infructuosament a tasques burocràtiques...

Fa temps ja parlàvem dels mètodes de valoració formativa. Tenim per sort referents en la xarxa que ens donen vitalitat.

Justament doctutor és un dels puntals. Tal i com es defineix:

El “Boletín doctutor” és una publicació periòdica en línia sobre Educació Mèdica i Recursos formatius per a professionals de la salut. El Butlletí té com a objectius difondre entre els professionals de la salut eines i idees útils per al seu treball com a educadors i formadors d’altres professionals de la salut i estudiants. Igualment pretén ser un fòrum de discussió sobre temes relacionats amb la docència en grau, formació especialitzada i formació mèdica continuada.

També és recomanable fer un cop d’ull als treballs presentats als congressos; sense anar més lluny, els del darrer de la semFYC a Barcelona .

Donar visibilitat a la recerca en docència és important. I espais n’hi ha molts, com per exemple educación medica. Qüestió de posar-s’hi.

rolplaying
Rol Playing

 

La troncalitat en standby

Liderarà la Medicina de Família la troncalitat?

Fora complexos, espolsem-nos la mandra, sortim de la rutina i de la zona de confort i posem-nos a treballar. Encara hi som a temps.

Així acabava l’entrada al blog (de fa… 3 anys!) sobre el projecte de troncalitat.

I després de tot aquest temps, ens hem mogut a pitjor.

La Medicina de Família  i Comunitària ha estat  una de les especialitats que més ha apostat per la troncalitat, però ara les societats científiques no ho veuen gens clar. Per què?

Per les entitats que integren el Fòrum de Metges d’AP el Programa Formatiu de Tronc (PTM) en la seva última redacció abans de ser derogat sembla haver-se inclinat cap a un document poc explícit, que no disgusti a ningú i que doni cabuda a tota l’heterogeneïtat d’opinions, i just per això té un format i un contingut que tampoc permet assolir els objectius establerts tant al Decret 639/2014,  com en l’Estratègia d’Abordatge de la Cronicitat del MSSSI i també incompleix la resolució de la Direcció
General de RRHH del 15 de Juny de 2016 d’incorporar la rotació per AP.

Ara, també la societat de Medicina Interna s’aparta del projecte de troncalitat, encara per altres motius.

Així que el més oportú seria desar-ho en un calaix.

caga-tio

En la docència de la Medicina de Família i Comunitària, tenim un programa formatiu que té més de 10 anys. Globalment és molt útil però hi ha un aspecte que fa anys que se’n parla sense concretar: quins són els serveis més adequats per assolir les competències? Primària o hospital?

L’especialitat de MFiC va néixer despullada i sense tutors entrenats, però aviat farà 40 anys! Era lògic en els primers temps anar a cercar les habilitats i coneixements allà on es podia, majoritàriament en àmbit hospitalari.

Actualment no tenen sentit moltes rotacions en centres superespecialitzats on la prevalença de malalties i l’abordatge no és el mateix que a l’atenció primària.

Cal re-definir les ubicacions, els dispositius. Cada unitat docent sap en el seu territori on s’escau més.  Més a Primària que a Hospital. Però el programa, que el ministeri s’entesta a fer complir mil·limètricament, no ens permet fer aquest gran pas.

La Troncalitat hauria d’haver nascut amb el mateix plantejament: Els metges de família portem 40 anys formant en habilitats comunicatives, raonament clínic, principis ètics, atenció biopsicosocial, comunitària, prevenció, patologies d’alta prevalença… Les unitats docents d’Atenció Familiar i Comunitària de Catalunya teniem una proposta en aquest sentit.

Si la troncalitat ha de ser una repartició entre serveis de l’hospital, millor que no comenci.

 

 

 

Tutors en acció

En dos dies seguits hem tingut la trobada anual de Catalunya a la Jornada de tutors de les unitats docents d’Atenció Familiar i Comunitària i la Jornada d’UDACEBA.

COMPLEMENTÀRIES

En la primera Fernando Fabiani ens ha amenitzat la seva ponència de “com fer presentacions”. Núria Parra  ha presentat el PLE. Tallers de recerca, incident crític, PBI…

A UDACEBA hem tingut una introducció de l’economia de la salut de la mà de la professora Marta Trapero. Després tallers: com fer entrevista tutor resident. Com compartir la consulta.

Setmana productiva!

Bloc a WordPress.com.

Up ↑