El 23 de febrer de 2024 la unitat docent d’atenció familiar i comunitària, UDACEBA va organitzar la prova de l’Avaluació de la Competència Objectiva i Estructurada (ACOE) que es va dur a terme a l’EAP Dreta de l’Eixample.
Autor: Casasa Plana, Albert Títol: L’ACOE UDACEBA, aquest any també per a Residents d’Infermeria Familiar i Comunitària Revista: APSalut. Volum 12. Número 1. Article 233 Data: 20 de març de 2024
L’any 2024 suposem que serà l’any del nou programa de l’especialitat de Medicina de Família. Pel que hem vist en l’exposició pública de l’esborrany i pels rumors que circulen no sembla que sigui un gran canvi respecte de l’actual. Si que hi ha un llistat inacabable de competències i habilitats que ja veurem com s’organitzarà. I ja veurem si aconseguim que el 70% de les rotacions es facin a primària.
Mentrestant també s’ha decidit tirar endavant amb la nova especialitat d’urgències. S’ha plantejat dos anys de rotacions conjuntes amb medicina de família Esperem que no sigui així. La troncalitat era un projecte, per ara enterrat, molt més ambiciós i pensat per altres objectius. Independentment d’això, els metges de família continuaran visitan patologia aguda en diferents àmbits.
Alguns dels mots que utilitzem habitualment en l’àmbit professional van canviant de significat en el transcurs dels anys i amb l’apropiació que en fa habitualment el “sistema”.
En el cas de la formació continuada, amb els anys ha passat de ser un repte individual, que va amb el delit professional, a ser una exigència per anar passant de categoria i cobrar una miqueta més.
Bé, potser una mica de cada, és clar. Però seria bo mantenir l’esperit que roman darrere d’aquest concepte. Per ser un bon metge, o infermera, ens hem de mantenir al dia. I hem d’adquirir coneixements en funció de les necessitats, canviants, dels pacients.
És el cas que hem tingut amb la COVID-19. De cop, ens ha fet falta saber fer ecografies pulmonars. Un munt de metges de família s’han abocat amb un temps rècord a aprendre aquest tècnica. O a fer PCR… Continua a:
Coneixem els beneficis per la salut de practicar esports, o realitzar exercici físic de forma regular.
Quan els Metges, i Infermeres, comencen la Residència MIR o IIR estan ocupats, estressats i atabalats. I molt sovint es perden els bons hàbits. Entre ells els relacionats amb l’activitat física.
El que ens trobem en la nostra petita mostra ho comentem a la discussió:
Segons l’enquesta “hàbits esportius a Barcelona 2017” més del 63% de la població realitza algun tipus d’esport, és a dir, fan algun tipus d’exercici físic més enllà de les activitats quotidianes.
Els professionals de la Unitat Docent UDACEBA, pel que fa a activitat física moderada o vigorosa segueixen un patró semblant (59% fa activitats d’aquest tipus més d’un cop per setmana). Podríem pensar trobar, en el context d’un col·lectiu a priori més conscienciat, un percentatge més alt. De fet, es calcula que els nivells d’activitat física del 60% d’adults són insuficients: el 2010 l’OMS va publicar les “Global recommendations on physical activity for health”, que se centren en l’activitat física setmanal necessària per aconseguir els beneficis de l’exercici per a la salut.
Amb tot, la majoria consideren que tenen una salut bona o excel·lent, encara que una quarta part ha tingut problemes emocionals que han interferit en la seva vida quotidiana, la majoria s’han sentit tristos i també sobta la prevalença de dolor.
Així que el següent pas serà veure si un programa que incentivi l’exercici físic millora els resultats.
Per l’acreditació de la capacitat docent dels centres i tutors ens cal garantir un mínim de 3 hores al mes dedicades a la supervisió del resident.
Això no és fàcil en totes les institucions. Actualment es considera que entre les activitats d’un professional de la salut en el sistema públic s’inclouen a més de l’activitat assistencial, la recerca i la docència.
Però tutoritzar inclou un treball extra de supervisió del resident.
I en aquestes tres hores, quan les tenim, ens dediquem a fer les entrevistes tutor-resident, feed-back d’incidents crítics, role-playing, preparació de properes rotacions, treballs de recerca. Dissortadament també serveixen per omplir papers: la memòria tutorial, el PIF…
Cadascú s’organitza com pot i també en funció de diverses variables:
– Es tracta d’aprenentatge d’adults. La responsabilitat bàsica és del propi resident.
– L’actitud
– El tarannà
– La relació tutor-resident
– El moment de la residència i lloc on està fent la rotació
Cada vegada es fomenta més la relació virtual tutor-resident. Les xarxes ho permeten. Això manté un contacte més seguit, continuat, durant aquells llargs periodes de temps que el resident, complint el programa actual de l’especialitat, és fora de l’atenció primària.
Es comenten casos, incidents crítics, s’orienta en cursos, tallers i congressos, s’organitza el calendari…
És una relació informal, no es té en compte en la valoració de la supervisió del resident però intueixo que és tan o més important que les 3 hores que burocràticament hem de complir.
I anirà agafant protagonisme.
Els residents de Medicina de Família i Comunitària a Catalunya tenen un potent instrument per fer seguiment dels seus progressos en l’aprenentatge de l’especialitat: El Llibre del Resident. Entre d’altres funcions, permet comprovar l’adquisició de competències seguint el llistat del programa de l’especialitat, que a l’hora, fa de guió per centrar-se en els temes importants en les diferents rotacions.
És reconegut com un programa exhaustiu, de “màxims”. A vegades produeix angoixa tant als propis residents com als tutors. Sembla que no es pugui assolir. I probablement ha de ser així. Les habilitats s’adquireixen quan fan falta i es perden quan no es fan servir. Sabem pel programa que hem de tenir una sèrie de competències en atenció a la dona, que ara exerceixen altres professionals. Hem de saber quan i com adquirir-les, o refrescar-les quan sigui necessari. Com ha passat en el cas de l’Atenció als Nens. La manca de pediatres ha conduit a cobrir els buits a un munt de metges de família.
Des de les unitats docents es fa un gran esforç per oferir la formació en aquelles àries abans poc considerades com la comunicació metge-pacient, l’atenció a la comunitat, la recerca.
Però és sobretot des de la consulta on s’ha de potenciar les habilitats clíniques.
La semFYC ens explica l’evolució del programa de l’especialitat de Medicina de Família:
“va ser creada, l’any 1978 amb la intenció de millorar l’atenció a la salut dels usuaris de la sanitat pública del Sistema Nacional de Salut. Calia llavors un canvi en els professionals de la Medicina que eren més propers a les persones, la seva família i el seu entorn comunitari, i exercir una medicina més accessible, més humana, més integral, més eficient i de major nivell cientificotècnic. Per això, es va posar en marxa una formació específica per a treballar com a especialistes en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut.
Els continguts, organització, estructura i recursos per a aquesta formació i el desenvolupament d’aquesta especialitat han anat variant al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats que demandava la pròpia especialitat i, principalment, basant-se en els importants canvis socials que ocorrien, als que cal respondre de forma permanent.
Durant l’any 2005, va iniciar el seu camí l’actual programa de l’especialitat. Aquest és la referència actual per a l’adquisició i manteniment de les competències de qualsevol especialista en Medicina de Família, tant en la seva etapa de formació de postgrau com en el desenvolupament de les competències que necessiten per a la seva pràctica assistencial diària durant l’etapa d’exercici i desenvolupament professional”.
Així que, 41 anys després del primer, i 14 després del segon segur que cal una actualització del programa. S’ha d’adaptar una vegada més a la nova realitat social, les noves eines diagnòstiques i terapèutiques i per tant les habilitats que es poden exigir als metges de família del segle XXI.
Pel que fa al període de formació MIR, cal un canvi radical en els lloc on s’adquireixen les competències. Que en un programa de 4 anys, els futurs metges de família passin menys de la meitat en el seu “servei” podria tenir un sentit fa 40 anys. Ara és contraproduent.
Sens dubte algunes habilitats clíniques s’adquireixen més ràpidament allà on hi ha més prevalença de les patologies. Això fora de l’atenció primària pot servir per les urgències d’hospital. El maneig del pacient descompensat en serveis generalistes de l’hospital també pot servir per donar una visió global de l’atenció.
I la resta al centre d’atenció primària.
És fent de metge de família que s’aprèn a fer de metge de família.
És amb el maneig del pacient a la consulta amb el tutor i altres col·laboradors docents que s’adquireixen les competències.
Per tant ens cal elaborar un programa disruptiu, on l’eix de principi a fi de les rotacions pivoti de veritat en el centre de salut.
Les investigacions de Peter Honey sobre els estils d’aprenentatge en el món empresarial van ser recollits per Catalina Alonso el 1992, qui va adoptar el qüestionari d’estils d’aprenentatge a l’àmbit acadèmic i l’idioma castellà. Aquest qüestionari és un dels més provats i reflecteix les preferències d’aprenentatge.
Darrerament l’hem estat utilitzant en l’àmbit de la formació de metges MIR de Medicina de Família i Comunitària.
Conèixer els estils d’aprentatge d’un resident, quan arriba, és una manera de conèixer-lo millor i també d’oferir-li la formació adaptada a la seva forma de ser.
La majoria de residents provenen d’un estil d’aprenentage “teòric” i “reflexiu” propiciat per la universitat i el MIR. A mesura que avancen en l’especialitat es van tornant més pragmàtics i activistes, segons els casos. Un equilibri, com sempre, és el millor. Però hi ha molts factors, propis i externs que influeixen i des de les unitats docents i els tutors no tenim eines per influir. En tot cas, i molt important, adaptar-nos a ells per fer més rendible acadèmicament el seu pas per la residència.
Ara fa una any ens preguntàvem des del comitè editorial què haviem de fer per atreure residents i tutors a publicar articles al Butlletí APSalut de la unitat docent UDACEBA.
Avui tenim una nova realitat: un portal propi que recull de manera més dinàmica totes les aportacions que es fan des de la comunitat docent d’UDACEBA i amb col·laboracions d’altres professionals.
Els tutors MIR, en medicina familiar i comunitària, fa desenes d’anys que provem d’innovar en metodologia docent i avaluativa.
A Catalunya hem recorregut un camí molt llarg; des del feed-back tutor-resident fins al llibre del resident. Camí potser no prou explicat.
Poca literatura ha generat tota aquesta feina: darrerament algun article en Blogs especialitzats com doctutor.com sobre la plataforma informàtica del llibre del resident, alguna carta al director de denúncia del temps que dediquem infructuosament a tasques burocràtiques...
Fa temps ja parlàvem dels mètodes de valoració formativa. Tenim per sort referents en la xarxa que ens donen vitalitat.
Justament doctutor és un dels puntals. Tal i com es defineix:
El “Boletín doctutor” és una publicació periòdica en línia sobre Educació Mèdica i Recursos formatius per a professionals de la salut. El Butlletí té com a objectius difondre entre els professionals de la salut eines i idees útils per al seu treball com a educadors i formadors d’altres professionals de la salut i estudiants. Igualment pretén ser un fòrum de discussió sobre temes relacionats amb la docència en grau, formació especialitzada i formació mèdica continuada.
També és recomanable fer un cop d’ull als treballs presentats als congressos; sense anar més lluny, els del darrer de la semFYC a Barcelona .
Donar visibilitat a la recerca en docència és important. I espais n’hi ha molts, com per exemple educación medica. Qüestió de posar-s’hi.
el metge digital.cat 